«Estic gaudint tot el que he patit durant gairebé 17 anys»

—Què li va semblar l’estrena a casa contra el Vila-real?

—Vam tenir bones sensacions, i alguns dels fitxatges ja van mostrar molta desimboltura. En línies generals vam quedar contents, tenint en compte que ens falten un o dos fitxatges per acabar d’arrodonir la plantilla.

—Si fa uns anys us haguessin dit que estaríeu a Segona divisió, jugant amistosos contra tres equips de Primera...

—És evident que hem fet un salt de qualitat molt important, que fa 4 o 5 anys ningú del club ni de la ciutat s’hagués esperat. Estem a la mateixa lliga que molts equips habituals de Primera divisió. És gràcies a l’arribada de Joan Oliver, que s’hagi decidit per Reus i pel nostre club, que hem pogut fer aquest salt.

—El que heu vist fins ara us referma en la decisió de posar López Garai com a entrenador?

—Fins ara, podem dir que la decisió ha estat un encert. Això sí, no hem d’oblidar que això és futbol. Si la pilota entra, ens diran que som uns tios molt llestos i que ha estat un encert. Si no entra, ens carregaran a nosaltres les culpes.

—És bona la sintonia amb Joan Oliver?

—Oliver ha canviat el club i la ciutat, pesi a qui pesi. És un superdotat. Veu les coses abans que tothom, i té la paciència i el saber fer que es necessiten en el món del futbol. Costa molt fer-li tombar el braç per un mal resultat, per un mal partit d’un jugador, o perquè la gent l’escridassi. Estic molt content d’haver-nos convertit en SAD i que hagi pres el control. Tant de bo hagués passat temps enrere, perquè potser ara estaríem en una posició encara millor. Tenim un projecte espectacular entre mans, i no tenim sostre.

—Tem que es vengui el club? Ell no ha descartat la possibilitat...

—Ell ha dit que no té cap intenció de vendre’l. Crec que en to de broma, diu que si algú li ofereix 100 milions d’euros pel club, s’ho plantejaria. I qui no!?

—Quan diu que tant de bo la venda s’hagués fet anys enrere, ho diu perquè ja havia aparegut la possibilitat abans?

—No. Ho dic perquè ens hauria estalviat alguns anys de sofriment. Jo i la resta de la junta les hem passat magres. Els dos últims anys ens vam plantejar deixar-ho, perquè ens vam veure desbordats per tot arreu. Han estat gairebé 17 anys de picar molta pedra, i ara estic gaudint el que he patit durant tots aquells anys.

—Contra el Vila-real va seure al costat de l’alcalde i el regidor d’Esports. Van parlar de la cessió del camp de futbol?

—Sí que en vam parlar. L’Ajuntament són els primers que ho volen desencallar. Hi ha uns temes burocràtics amb la Diputació que s’han d’esmenar, i esperem que la cosa no tardi massa. Pot tardar més o menys, però com que hi ha bona voluntat, se solucionarà.

—Què ha passat enguany amb els abonaments?

—Ens hi hem posat una mica tard, i a més enguany hem hagut de dividir el camp per sectors, marcar files i fer la numeració dels seients. Les instruccions de la Liga ens han arribat tard, i al final això ho han pagat els pobres abonats. Podríem dir que ho hem fet depressa, corrents i malament, i el soci n’ha sortit perjudicat. Ens consta que hi ha hagut alguns errors, i els volem solucionar com més aviat millor.

—Molts socis s’han queixat que no es mantinguin les rebaixes en els abonaments.

—Tothom ha d’entendre que només tenim 4.000 seients, que estem a Segona divisió, que molts diumenges es veuen equips que han jugat a Primera, i que hem de treure el màxim rendiment. A tothom li hem donat l’opció de mantenir la seva cadira, però renunciant al 50% de descompte. Sé que això no ha sentat bé, però demanaria una mica de comprensió, i que pensessin que si volen tenir aquella cadira, han de pagar el que val.

—Abans ha dit que no tenen sostre. Es veuen jugant a Primera a mitjà o llarg termini?

—El projecte del Reus és ara consolidar-se a la Segona divisió, que és fortíssima i llarguíssima. Hem de tocar de peus a terra i ser seriosos i coherents, però això de mirar sempre endavant es porta a la sang. Quan ens haguem consolidats, perquè no intentar-ho?

—És difícil, el mercat de fitxatges de Segona?

Aquest any, el mercat s’ha desmarxat econòmicament. No hem pogut signar ni primeres, ni segones, ni terceres opcions. Som novells a la categoria i, tot i que vam fer un bon paper en el primer any, costa molt que els jugadors apostin pel nostre club. Els preus estan desorbitats, i tenim el pressupost més petit de la categoria. Demanen 600.000 euros per un davanter... Hem hagut de córrer riscos amb els fitxatges, per exemple, apostant per la joventut.

—El vostre filial és ara a Tercera, una categoria que fins fa uns anys sovintejaveu...

—L’altre dia vaig veure el calendari, que obre contra el Palamós, i vaig pensar, «si fa 4 dies nosaltres jugàvem contra aquests equips!».