Com arriben Reus i Nàstic al derbi?

És cert que encara és massa aviat per valorar dos equips com CF Reus i Gimnàstic de Tarragona, ja que tot just acaben de començar la temporada. Però també ho és que els començaments de temporada són vitals per conèixer per on tirarà cada conjunt. Si no, que ho expliquin al Nàstic, que la passada campanya va estar a punt de baixar per culpa d’un nefast inici de campanya.

Els capritxos del sorteig del calendari de la categoria de plata van deixar anar un Reus-Nàstic a la segona jornada, un duel que s’haurà d’analitzar, tant després de disputar-se com en la prèvia. I en la prèvia, tot i que és complicat fer encara una valoració, el que si està clar és que un equip porta un punt sumat (Reus) i, l’altre, encara no ha estrenat el seu caseller (Nàstic).

Les sensacions d’un i altre equip són molt diferents. El Nàstic, que havia aconseguit arrodonir una gran pretemporada, sempre parlant de resultats, no va ser capaç de derrotar a un Almeria que no va presentar gaire oposició i que únicament es va limitar a aprofitar-se del mal plantejament dels tarragonins i de l’equivocat posicionament d’alguns futbolistes durant gran tram de l’enfrontament.

Fins i tot, es va escoltar, tot i que tímids, alguns xiulets al llarg de l’enfrontament. L’afició del Nàstic no en passarà ni una, ja que no està disposada a repetir el malson de la temporada passada, quan gairebé perd la categoria professional. Per tant, la victòria pel Nàstic es presenta més que obligada. No guanyar significaria acumular dues jornades sense fer-ho, davant d’un calendari temible, on el dissabte següent l’Sporting de Gijón visita el Nou Estadi i sis dies més tard el Gimnàstic ha de jugar al Ramón de Carranza contra el Cadis.

Anímicament l’equip que entrena Lluís Carreras arriba bé al duel perquè, tot i la derrota de diumenge, la sensació entre la plantilla és que hi va haver possibilitats de guanyar, amb ocasions molt clares de gol. Una doble de Tejera i Maikel Mesa i una última en el descompte del mateix Mesa, però que es va acabar estavellant a la fusta.

A Reus, les sensacions són completament diferents. L’equip roig-i-negre arriba al duel amb la moral molt alta. Començar el campionat fora de casa i fer-ho sumant, encara que sigui un punt, és un gran reforç per a un equip que ha canviat pràcticament tota la seva columna vertebral i que compta amb un novell a la banqueta, un Aritz López Garai que ha demostrat que té les coses molt clares i que el seu Reus donarà molta guerra.

Defensivament, el conjunt de la capital del Baix Camp va estar impecable a l’Ángel Carro. Amb un entramat defensiu pràcticament impossible de superar, els reusencs van ser capaços d’aconseguir que Edgar Badia fos pràcticament un espectador més a terres gallegues. No hi va haver cap por i, a més, en moltes compasses del partit, el Reus va ser superior.

Ara bé, en això del futbol 1+1 gairebé mai són dos. El Nàstic acabaria allunyant tots els fantasmes si guanya a Reus, i l’equip local no quedaria gaire ben parat amb una derrota a terreny propi. Tot pot passar en qualsevol partit de futbol i, sobretot, encara més en un derbi, on els favoritismes desapareixen per complet. A partir de dos quarts de nou de la nit, quan soni el xiulet, tot pot passar. Cap dels dos té més opcions que l’altre de guanyar, i l’empat també és possible, tot i que cap dels dos el signa.