Derbi Reus-Nàstic
Pau total i tothom pensant en clau futbol
Un derbi orfe d’incidents deixa ben clar que, quan dues aficions volen parlar de futbol, ho fan també a les graderies
El derbi d’ahir entre el CF Reus i el Nàstic va ser més màgic a les graderies que a la gespa. El partit no va ser dels millors que es recorden, tot i que hi va haver tensió, bons moments pels dos equips i gols per a ambdues esquadres.
Però el gol més gran el va marcar l’aficionat. Socis i aficionats de Reus i Nàstic van donar una autèntica lliçó de civisme gràcies, en part, a l’organització prevista per les forces de seguretat, que van impedir qualsevo incident que després s’hagués de lamentar.
Abans del duel, aficions pràcticament separades. Mentre que els locals esperaven als tradicionals bars que hi ha al costat de l’estadi i al carrer, dins del recinte de l’Estadi (entre les tanques de seguretat), els visitants apareixien a comptagotes, però sempre sense passar per aquesta zona. La policia s’encarregava de no barrejar aficions.
En arribar l’afició del Nàstic, tot a la perfecció. Poc a poc, entrant a la zona destinada, i a jugar.
Això sí, ningú va poder evitar xiulades, escridassades i càntics que agradessin més o menys a les aficions contràries. Serà molt difícil evitar-ho això tant en un futur pròxim com llunyà. Quan sortien a escalfar els jugadors locals, escridassada dels visitants. I viceversa. Fins aquí, res que no estigués en la ment tant dels que cridaven com dels que no. Càntics contra Reus, i tornaven contra Tarragona. Càntics en contra de la capital del Tarragonés, i d’altres que tornaven, però per a la capital del Baix Camp. Això sí, enguany sense llançaments d’objectes ni res a lamentar.
Gairebé ple
Cada afició va tenir el seu moment de glòria. L’Estadi Municipal, que no va registrar un ple absolut tot i tractar-se del partit que es tractava, va mostrar una bona imatge i va embogir completament amb el gol de Gus Ledes, una diana que donarà la volta al món. Amb ajuda de Dimitrievski, que no es va col·locar de la millor manera, el centrecampista del conjunt local va trencar les teranyines de la porteria grana i, a l’instant, l’afició, que no s’ho creia, es va aixecar de la cadira per celebrar una de les que serà de les millors dianes de la temporada dels reusencs. Sense dubte.
Per la seva banda, l’afició grana va tenir dos moments de celebració. El primer, amb el bon gol de Maikel Mesa, que servia per obrir un forat a l’esperança. Però el segon va ser el més celebrat. Querol es disposava a xutar el penal que hauria significat el 2-1, i el va fallar. L’afició del Nàstic no oblida la seva marxa al Llagostera, i va aprofitar per recordar-li.