La loteria cau del cantó visitant

Aquesta vegada, la sort dels penals no va quedar del cantó del Nàstic. Els de Lluís Carreres van caure eliminats en la ronda de penals, que tanta sort els havia donat en temporades anteriors. Omar Perdomo, Perone i Javi Jiménez, el millor jugador del partit, van fallar els penals per un Nàstic que ja només pensa en la complicada cita de Cadis de divendres (21 hores).

Hi havia moltes incògnites sobre l’onze que posaria sobre la gespa Lluís Carreras. El mateix tècnic havia avançat durant la roda de premsa prèvia a l’enfrontament que no faria cap invent, i que repetirien molts jugadors respecte al partit de Lliga del passat dissabte, el de la golejada contra l’Sporting de Gijón (0-4). Així va ser. De fet, fins i tot, va repetir a la porteria, en una acció que es pot entendre de dues maneres. La primera, com una forma d’ajudar a redimir-se a un Perales que, amb la tornada de Dimitrievski després de jugar amb Macedònia, tornarà a quedar condemnat a la banqueta. La segona, que a Carreras no li agrada Bernabé Barragán. El tècnic català volia un altre porter, concretament Nauzet, i no li van portar. Aquesta seria una manera per reivindicar la seva petició, que mai va arribar. Qualsevol de les dues possibilitats és factible, però aquí el realment perjudicat és un Bernabé que veu que, tot i arribar de l’Atlètic de Madrid amb ganes de triomfar, li costarà molt fer-ho. Almenys, de moment.

Però l’onze de Carreras comptava amb altres novetats. El debut de Carlos Blanco com a jugador del Nàstic, el retorn de Zahibo després de la lesió o la tornada a l’onze de Manu Barreiro després de la seva inesperada suplència contra l’Sporting de Gijón. Al gallec l’acompanyaven un Tete Morente que debutava, però com a titular, i un Juan Delgado que, després del mal partit que va fer contra els asturians, necessitava tornar a sentir-se útil a per a l’equip.

Poca, molt poca gent al Nou Estadi. Els que no van venir es van perdre el primer gol a casa del Nàsic. Cal dir-ho, un autèntic golàs. I ho va aconseguir gràcies a un soci que és dels pocs jugadors que no ha decebut en aquest inici de temporada. Javi Jiménez, des de la banda esquera, aprofitava un rebot després d’una gran acció per l’altre cantó de Tete Morente i posava la moto. Centrada a mitja altura del lateral del Nàstic i, sense deixar respirar als rivals, allí hi arribava Manu Barreiro. El gallec, sense pensar-s’ho armava la cama i afusellava un Roberto que no podia fer res davant de l’efectivitat d’un futbolista que mai, absolutament mai, ha de ser suplent en aquest Nàstic.

El gallec es va fer un fart de baixar pilotes, coordinar l’atac, obrir a bandes... En fi, manar en una zona de dalt en la qual el Nàstic s’acostuma a trobar perdut quan les coses van malament. Si el soci per l’esquerra de Barreiro era Javi Jiménez (Juan Delgado continua completament desconegut), per la dreta va deixar bons detalls Tete Morente. A un dretà que li agrada jugar a cama canviada li costa quan juga pel seu cantó natural. Doncs no se li va notar aquesta circumstància, i va deixar bons detalls en forma de cursa o dribiling.

Però, al darrere, l’equip no estava tan bé. Perales semblava nerviós i els centrals no estaven entonats. Gaztañaga sembla que hagi arribat fora de forma i Zahibo encara no té el ritme suficient. En una acció de córner, a la dreta de Perales, va arribar l’empat. La jugada, bruta, acaba en un refús a prop de la frontal, i allí hi era Guille Donoso per afusellar el meta del Nàstic. Mala sort? Potser. També hi va haver alguna errada de marca en el servei de cantonada.

El partit es va començar a embrutar, sense dominador clar, i només amb una ocasió fins el final de la primera meitat. Un córner molt ben assajat que, de no haver estar interceptat pel propi Zahibo, hauria significat el segon pels tarragonins. Va ser un servei de cantonada des de l’esquerra de la meta de Roberto, en el qual molts jugadors locals van fer pantalla, habilitant que l’esfèrica arribés a la cama dreta de Suzuki, que va impactar el cuir, trobant el cos del francès.

Controla el Lugo

En el segon acte, el partit se’n va anar cap al cantó visitant. Poc a poc, els gallecs, sota el comandament de Campillo, van anar obrint-se davant dels centrecampistes del Nàstic que, en moltes ocasions, van desaparèixer del duel. Muñiz, cansat; Gaztañaga, igual que en el primer acte; i Zahibo, mancat de minuts. Així, era molt complicat. Però cap dels tres va ser el primer canvi. El primer futbolista a ser substituït va resultar Carlos Blanco, qui va rebre una gran topada d’Escriche, que el va deixar estès a terra. No va voler arriscar ni una engruna Lluís Carreras, i va canviar-lo ràpidament. Xavi Molina va ser l’encarregat de substituir-lo. Sis minuts abans, però, el Nàstic va gaudir d’un parell d’ocasions que bé podrien haver canviat el signe del duel. Primer, Barreiro, en el 55’, engalta, de primeres i amb la dreta, una centrada llarga de Muñiz, de cantó a cantó. El porter la va desviar a córner. La segona, instants després, quan Javi Jiménez, el millor jugador dels tarragonins, novament, va córrer la banda, es va internar a l’àrea i, després de plantar-se al davant de Roberto, va disparar al ninot, trobant-se amb el porter, encertat desviant l’esfèrica.

Es va animar, i molt, l’enfrontament. Xavi Molina en va tenir una de cap que va rematar molt alta i, seguidament, a dotze minuts del final del duel, una nova centrada de Javi Jiménez va estar a punt d’arribar a Stephane Emaná, però un defensor la va enviar a córner. En aquest servei de cantonada, va arribar la jugada polèmica de l’enfrontament. Xavi Molina s’eleva fins als núvols i remata, atrapant Roberto la pilota sobre la línia. La pilota va arribar a entrar, però el gol mai va pujar al marcador. Només Perales va poder evitar la victòria en el darrer instant del Lugo, gràcies a una espectacular aturada a boca de canó a Escriche. Al final, es va repetir la història, amb la pròrroga de cada temporada.

En els 30 minuts de l’afegit, el Nàstic, molt cansat, va apostar per llençar pilotes a Stephane Emaná, que era, de tots, el jugador que estava més fresc. Era una bona forma de mirar el partit i, gairebé, li sorgeix l’efecte desitjat a Carreras. En el 109’, el punta va internar-se a l’àrea i va veure com Iriome el desestabilitzava per, després, Ignasi Miquel acabar de robar-li la cartera. Emaná va ser objecte de penal en la primera acció, però, en no caure, l’àrbitre no ho va assenyalar.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Perales, Suzuki, Perone, Carlos Blanco (Xavi Molina, 61’), Javi Jiménez, Gaztañaga, Juan Muñiz (Omar Perdomo, 89’), Zahibo, Tete Morente, Manu Barreiro i Juan Delgado (Stephane Emaná, 73’).

Lugo. Roberto, Pedro (Luis, 86’), Josete (Iriome, 76’), Ignasi Miquel, Luis Ruiz, Sergio Gil, Ayeez, Guille, Campillo (Polaco, 82’), Sergio Díaz y Escriche.

Gols. 1-0, Manu Barreiro (5’); 1-1, Guille (20’).

Penals: 1-0, Barreiro; 1-1, Sergio Gil; falla Omar Perdomo; 1-2, Polaco; falla Perone; 1-3, Sergio Díaz; falla Javi Jiménez.

Àrbitre. Santiago Varón Aceitón (Balear). Va mostrar la targeta groga als locals Juan Muñiz i Gaztañaga; i als visitants Escriche i Luis. Va expulsar a l’entrenador visitant, Francisco (99’).

Incidències. El Nou Estadi va acollir 3.121 espectadors.