Els motius de la destitució de Carreras

1. Els resultats

És el que mana en el món del futbol. Una gran pretemporada, en la qual van caure al Nou Estadi Villarreal i Zaragoza i va empatar el Barça, va quedar en res. Dels quatre partits en Lliga, Carreras només va aconseguir un punt (un empat, a Reus, i tres derrotes, a casa contra Almeria i Sporting i a Cádiz). Els fantasmes de la temporada passada es van multiplicar ja que, un dels pitjors Nàstic de la història sumava a aquestes alçades tres punts. Llavors, però, es confiava en Vicente Moreno sense reserves, cosa que no ha passat amb Carreras. A més, se li ha de sumar l’eliminació de la Copa del Rei que, tot i que no es tracta d’una competició prioritària, també va fer mal.

2. La relació amb els de dalt, trencada

Que la relació entre Lluís Carreras i el director esportiu no era la millor de totes, era evident, es podia notar en l’ambient. Però els constants desafiaments de Lluís Carreras no es van limitar a anar contra Emilio Viqueira, sinó que el Consell d’Administració ja notava que l’entrenador no anava en la mateixa direcció que el club i que un dia o un altre esclataria tot.

3. Desafiaments un dia i un altre

Des del club no entenen moltes de les decisions preses per Carreras. Una d’elles, és el fet de no haver fet jugar ni un sol minut a Bernabé Barragán, porter fitxat de l’Atlètic de Madrid aquest mateix mercat d’estiu. Carreras, tot i que ho va negar per activa i per passiva quan se li va preguntar, va demanar a Nauzet, que era el porter que ell volia. El club no va acceptar la seva petició, i el major perjudicat va ser la mateixa institució. Bernabé es veia fora de l’equip i, mentrestant, José Perales, anava encaixant gols i rebent crítiques de l’afició. Els dos porters van acabar cremats.

4. El cos tècnic, dividit

Lluís Carreras i Sergio Dorado anaven per una banda, i la resta del cos tècnic, per l’altra. L’entrenador va bunqueritzar la parcel·la tècnica, i només feia cas al seu segon entrenador i a ell mateix. Alguns integrants del cos tècnic, com el preparador físic, Jordi Abella, van anar perdent atribucions, un fet que va posar en alerta al club i que va servir per tenir un motiu més per a la destitució.

5. Eddy Silvestre

Lluís Carreras va estar encantat del fitxatge d’Eddy Silvestre, que va demanar ell mateix. De fet, va trobar-lo un fitxatge necessari i, en ser preguntat per qui l’havia demanat, va assegurar que havia estat una cosa entre tres parts: club, direcció esportiva i ell. Aquest jugador, de moment, ha demostrat poc, i els informes que arriben d’ell no són els millors possibles.

6. La forma de jugar

El català va ser fitxat per assolir dos objectius. El primer, guanyar partits i portar l’equip el més amunt possible. El segon, fer gaudir a l’afició d’un bon futbol. Va començar utilitzant un 4-3-3 en el qual ningú sabia a què jugava. Després, va passar a un 4-2-3-1 més pràctic, però que tampoc va funcionar. Però el que no entén el club és el sistema de Cádiz. Un 5-4-1, al més pur estil Juan Merino, però amb variants encara més defensives. Cinc defensors i Xavi Molina per davant d’ells: un total de sis homes de caire totalment defensiu. El cabreig de la Junta va anar en augment.

7. Els dies de festa

El club sabia perfectament que l’equip podia perdre a Cádiz, ja que els andalusos són un dels millors equips de la categoria. Per tant, segurament el Consell tenia pensat prendre una decisió després del partit d’aquest diumenge, contra l’Albacete, al Nou Estadi. Però el que ningú va entendre és que Lluís Carreras donés tres dies de festa als seus jugadors després de la derrota. Dissabte 9 de setembre, diumenge dia 10 i dijous 14 de setembre, festa per als jugadors. El club va entendre que aquesta no era la millor manera de preparar un partit tan important i, en calent, o gairebé, va decidir que la relació contractual entre les dues parts havia acabat.

8. Els entrenaments

El nombre d’entrenaments que va realitzar el Nàstic de la passada temporada a aquestes alçades, llavors amb Vicente Moreno a la banqueta, supera amb escreix els d’aquesta campanya. De fet, amb Carreras a la banqueta, els jugadors van fer un 30% menys de sessions d’entrenament, una situació que des del Consell d’Administració mai s’ha entès.