Edgar Hernández, a un pas d'entrar al club dels centenaris del CF Reus

«Tant de bo en faci cent més, aquí!», va exclamar l’ariet de Gavà Edgar Hernández, preguntat per l’efemèride, just després d’aconseguir la primera victòria de la temporada contra el Numància. En el seu partit número 99, va sortir per donar descans a Máyor a la punta de l’atac i va fer el que sempre fa des que va debutar el 15 de setembre de 2014 contra el Saragossa B: deixar-se l’ànima en cada moviment per intentar sumar un gol pel seu equip. N’ha aconseguit 21 entre els seus 65 duels com a titular i els 34 en què ha entrat com a suplent. Sens dubte, la seva millor temporada va ser la que va transformar el Reus en equip de Segona: 12 gols a la lliga i un a la Copa del Rei van convertir-lo en el màxim realitzador roig-i-negre.

«Els meus millors anys»

«Han estat els meus millors anys a nivell personal, en la meva carrera esportiva, i també a nivell familiar. Estem molt contents de viure aquí a Reus», afirma el davanter de Gavà, que traspua sentiment roig-i-negre per tots els porus. «Estic molt content pel que he viscut aquí fins ara, i segur que queden molts bons moments per viure. Aquest any també serà espectacular», afegeix.

Provinent del Sabadell, va signar un 30 d’agost, en les últimes hores del mercat d’estiu. Des de la grada va veure com el seu nou equip derrotava el Cornellà. Des d’aquell dia, el de Gavà ha anat omplint una motxilla plena de bons records: «Hem viscut coses molt emocionants. Hi ha hagut moments durs, com en tota carrera esportiva, però em quedo sobretot amb els més bonics: l’ascens, el primer any que vam fer el play-off, els partits èpics que hem guanyat en l’últim minut, l’eliminatòria contra l’Atlètic de Madrid...».

A l’emoció per tot allò viscut hi afegeix la il·lusió pel que encara queda per davant. Pel seu partit número 100 –podria ser dissabte contra el Lorca, si López Garai li dona minuts–, el desig de cada jornada: «Tant de bo ho pugui celebrar amb un gol».

Des del club no es cansen d’assenyalar que la falta de gol és un problema col·lectiu, i que aquests acabaran arribant si segueixen creant ocasions com fins ara. Ho va afirmar López Garai, i ho va subratllar Joan Oliver. Ningú com ell i Máyor –i ben aviat Dejan Lekic– senten a les seves espatlles la sequera –dos en cinc duels–, però el de Gavà no perd el somriure ni la paciència. I encara menys l’exigència: «Tinc ganes de començar a contribuir a l’equip també amb gols. El treball sempre hi és i és important, però també espero que arribin els gols com més aviat millor».

El pròxim partit en què jugui se sumarà a un grup de quatre jugadors que compten les seves aparicions amb tres xifres. Aquests són el porter Edgar Badia (138), els davanters Fran Carbia (122) i David Querol (116), i el central Jesús Olmo (107).