En deute amb el Nou Estadi
El Nàstic ha sumat en Lliga entre tota la temporada passada i l’inici de l’actual 7 victòries a casa en els 23 duels que hi ha disputat
Aquest diumenge ha de servir de punt d’inflexió per al Gimnàstic de Tarragona. L’equip que entrena Rodri, després de la destitució de Lluís Carreras, podria ajudar a recuperar una part de la il·lusió que s’ha perdut en el camí si és capaç de derrotar l’Albacete al Nou Estadi, en el duel que donarà el tret d’inici a les sis de la tarda.
Són moltes les decepcions que acumula el Nàstic en els darrers mesos, alts i baixos que han motivat molts canvis no tan sols d’entrenadors (ja en van cinc entre la passada temporada i el mes de competició de la present campanya), sinó també de jugadors. Ara bé, els que no han deixat de costat als seus han estat els aficionats. Almenys, una part dels seguidors del Nàstic sempre està al costat de l’equip, encara que, en ocasions, costi tenir motius per fer-ho.
Un dels motius pels quals resulta vital derrotar aquest diumenge a l’Albacete és perquè el Nàstic té un gran deute amb la seva afició. Els resultats com a local dels tarragonins són realment dolents si s’agafen com a referència la passada temporada i les quatre jornades de Lliga de la present. En total, 23 partits lliguers al Nou Estadi, en els quals l’equip ha sumat únicament 7 victòries. O sigui, que en les temporades 2016-17 i 2017-18, el Nàstic de Tarragona només ha estat capaç de sumar el 30,43% de victòries a casa, unes dades que no arriben ni a un triomf de cada tres duels disputats.
Les xifres d’assistents al Nou Estadi han anat baixant, però els fidels continuen mantenint-se ferms a la seva cadira, amb la il·lusió que algun dia tornaran els bons resultats i que el seu equip serà capaç de sortir del pou i de canviar la dinàmica. Per als que venen sempre i per als que només ho fan quan la cosa va bé, els jugadors han decidit que diumenge canviï tot.
Juan Merino
Els set triomfs al Nou Estadi des de la campanya passada han estat en dates molt repartides. El drama de la campanya passada es va convertir en glòria després que Nano aconseguís un ple absolut (nou punts de nou) en el seu fugaç pas com a tècnic. Dels tres partits que va guanyar, dos van ser a casa (3-1 contra el Girona, amb remuntada inclosa, i 1-0 davant de l’UCAM Murcia, en la jornada que concloïa el campionat).
Vicente Moreno també va sumar dos triomfs. Va trigar un món el tècnic valencià a aconseguir-ne el primer al Nou Estadi. Va ser a la catorzena jornada del campionat de Lliga, davant del Getafe (1-0). Dues setmanes després, el Cádiz va marxar del camp del Nàstic amb el mateix resultat en contra, però l’aventura de Moreno no es va allargar gaire més.
L’entrenador que va guanyar més partits a casa la temporada passada va ser, precisament, el més criticat de tots. Juan Merino, que en va sumar tres, va aportar molt a la permanència del Nàstic, tot i que els mals resultats i sensacions negatives van precipitar el canvi a la banqueta. Amb ell, l’equip va derrotar al Numancia (2-0), al Córdoba (2-1) i al Mirandés (4-1).