Surten victoriosos de la batalla

El Nàstic comença a carburar. Els tarragonins sumen la primera victòria de la temporada gràcies a un partit suat, patit, tota una guerra en la qual els locals van saber aprofitar les seves ocasions tot i haver de passar moments realment dolents durant l’enfrontament. Dos gols als 21 minuts, de Perdomo i de Juan Delgado, van ser contrarrestats per Zozulia, el millor dels manxecs, però Uche es va guardar el seu segon de glòria per rematar la feina, de vaselina, en el descompte.

L’arribada de Rodri a la banqueta va servir per aplicar la lògica (almenys durant una part de la primera meitat) d’una vegada per totes al Nou Estadi. El Nàstic va tornar a l’esperat 4-4-2, tot i que la dupla al davant no va ser la de Barreiro-Uche, que era la més esperada per a molts. Juan Delgado, que porta un inici de campanya decebedor, va ser sorprenent protagonista fent-se un lloc en el marcador. Maikel Mesa va jugar tirat a l’esquerra, i Omar a la dreta. Més extrems que no pas centrecampistes, no van estar suficientment generosos amb el retornat Tejera i amb Gaztañaga, els dos pivots escollits per Rodri. On no podia triar el tècnic era a la rereguarda. Van jugar els quatre que podien jugar.

El Nàstic va jugar amb les línies més juntes, més ordenat, però va demostrar també algunes fragilitats. La primera, al centre del camp, on tot i comptar amb més jugadors que mai, Maikel Mesa de vegades perdia la posició, i això fa mal, sobretot a un Javi Jiménez que, no gaire lluït en defensa, havia de treballar per dos. Ara bé, aquestes llacunes en defensa de Mesa també van ajudar al canari a convertir-se en un dels millors futbolistes del Nàstic en la faceta ofensiva. Retalls, túnels i passades certeres que van arrencar, en molts moments, els aplaudiments del Nou Estadi. No hi va haver gaire jugades de perill durant els primers 45 minuts. Concretament tres, els tres gols.

Va ser una primera meitat en la qual cada equip va tenir el seu moment. El del Nàstic va ser fins el minut 21 i, el de l’Albacete, des d’allí fins el xiulet que assenyalava el túnel dels vestidors. La diferència, que els locals van marcar dos gols per una única diana de l’Albacete. El primer dels gols naixia d’una acció brillant d’un jugador brillant. Cop de taló de Manu Barreiro a dins de l’àrea cap a Juan Delgado. El xilè, s’equivocava, la perdia, però l’esfèrica queia a peus d’un rival que va rifar-la fins el punt que el cuir va acabar a peus de Perdomo qui, des de l’esquerra de Tomeu Nadal, va disparar fort i sec, marcant un gol esperat feia setmanes. El Nàstic s’havia de posar per davant en el marcador per deixar de banda els nervis i poder jugar amb tranquil·litat, una tranquil·litat que va permetre que els de Rodri tinguessin temps per poder madurar el segon gol.

Transcorria el minut 21 de joc, quan Javi Jiménez, la gran sorpresa de la temporada, corria la banda fins a trepitjar línia de fons i, molt a prop del porter, centrava alt per trobar el cap de Juan Delgado. I ho va fer fins el punt que el xilè va rematar de cap i va marcar, tot i que Tomeu va poder aturar l’esfèrica pocs centímetres després de sobrepassar la línia de gol.

El 2-0 havia de ser el punt d’inflexió per a un duel que havia d’assistir a un control total dels locals, però l’Albacete també és un equip de Segona Divisió A, i va quedar palès. Va retallar distàncies Zozulia, el millor jugador dels manxecs, sense cap mena de dubte. Centrada des de la banda, s’eleva el punta i remata de cap. Res a dir. Gran gol, que sí que va significar un canvi total en el partit. El Nàstic es va empetitir a mesura que l’Albacete va aprendre que podia controlar, atacar i intentar trobar el segon gol.

Però en el segon acte, tot va canviar. Tret d’una acció amb centrada de Barreiro i rematada, per baix, de Javi Jiménez sense trobar porteria, el futbol va brillar per la seva absència al Nou Estadi. No es recorden 45 minuts al nou estadi tan bruts, no a nivell d’entrades ni de cartolines, sinó de poc joc, de transicions lentes, de pèrdues de pilota i de males decisions. Zozulia, en el 59’, va rematar de cap una acció que, de no ser per Dimitrievski, hauria significat l’empat. Rodri va decidir reaccionar i va donar entrada a Abraham Minero i a Tete Morente, deixant al banc a Sergio Tejera i Omar Perdomo. Ara sí, 4-4-2 net amb Morente i Abraham (d’extrem) a les bandes, tornant Maikel Mesa a la seva posició natural, la de centrecampista, al costat d’un Gaztañaga al qual li costava entendre el devenir del partit.

El Nou Estadi es va començar a posar nerviós, però encara quedava un tercer canvi, el que acabaria per rematar la feina. Uche va fer de les seves. Minut 91, el públic mirant el rellotge i apareix l’africà del no res per emportar-se una esfèrica, plantar-se al davant de Tomeu Nadal i traçar-li la vaselina. 3-1, i a pensar en Zaragoza.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Xavi Molina, Carlos Blanco, Javi Jiménez, Gaztañaga, Maikel Mesa, Tejera (Abraham Minero, 63’), Omar Perdomo (Tete Morente, 63’), Barreiro i Delgado (Uche, 80’).

Albacete. Tomeu Nadal, Arroyo (Nili, 79’), Saveljich, Gaffoor, Bíttolo, César de la Hoz, Dani Rodríguez (Aridane, 81’), Erice, Bela, Zozulia i Héctor Hernández (José Fran, 60’).

Gols. 1-0, Omar Perdomo (10’); 2-0, Juan Delgado (21’); 2-1, Zozulia (25’); 3-1, Uche (92’).

Àrbitre. Juan Luis Pulido Santana (Las Palmas). Va mostrar la targeta groga als locals Sergio Tejera i Tete Morente; i als visitants Héctor Hernández, César de la Hoz i Zozulia.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 5.664 espectadors.