Golaços Ledes torna a brillar

Per si de cas a algú se li havia passat l’efecte, dissabte a Lorca Gus Ledes va tornar a marcar un golàs de fora de l’àrea, l’1-1 definitiu, per seguir tenint enamorada la parròquia roig-i-negra. Va rebre una passada enrere i, des de més de 20 metres, no s’ho va pensar: un toc suau per canviar la trajectòria de la pilota i que rodés lleugerament cap a la porteria de Dorronsoro, i un xut inabastable pel meta local, que un defensor va enverinar encara més pentinant-la llegerament amb el cap quan l’intentava rebutjar. Més ràbia que alegria en la celebració d’un jugador i d’un equip que es veuen com a aspirants a rebre més premi pels seus esforços, i a fer-ho millor del que es va veure en el primer temps.

Pressió i precisió col·lectiva

La proesa de Gus Ledes va premiar els minuts més inspirats dels reusencs, que es van saber sobreposar a un mal inici de partit. La definició va ser clau, però la jugada va ser propiciada per un treball precís dels seus companys que encara va donar més valor a aquest tercer gol dels roig-i-negres, segon del compte particular del migcentre que torna a ser el màxim realitzador de l’equip en solitari.

Abassegat per la pressió, el capità local Pina s’equivoca en un servei de banda a l’alçada de la seva frontal, i la maquinària es posa en funcionament per treure’n el màxim rendiment. Haro, el més petit de tots, salta per interceptar la pilota amb el cap, centrant-la i avançant-la. Máyor –qui si no– està preparat per baixar-la amb el pit cap a Juan Domínguez. Quan la té el gallec, la pilota sempre està en bones mans. La baixa, fa un canvi de direcció sobre el seu eix per desfer-se de Bustos, i la deixa de nou per Haro, que s’havia avançat just on l’havia rebut Máyor. El de l’Ametlla fa el mateix moviment que Domínguez, i la cedeix enrere cap a Gus Ledes, qui de moment segueix al peu de la lletra la consigna que són necessaris més gols de segona línia.

Gus Ledes va recobrar amb aquell xut el gran protagonisme que havia tingut en la pretemporada i en els dos primers partits, i que s’havia diluït –sense fer un mal paper– en les derrotes contra l’Oviedo i l’Sporting, i en la victòria contra el Numància. Gus Ledes es va convertir en l’estandard del Reus Deportiu en l’arrencada de la temporada, cuallant dues actuacions brillants que el mostraven com el més inspirat dels roig-i-negres. En l’estrena a Lugo, començant com a migcentre defensiu, el centrecampista semblava ser omnipresent. Una col·locació impecable, talls de pilota providencials i bona organització del joc el van convertir en el millor d’aquell partit que va acabar sense gols. En la visita del Nàstic, el portuguès va portar de corcoll el mig del camp i la defensa dels tarragonins amb tocs fins, ràpids i calculats transformats en passades precises. Amb Borja Fernández al seu costat, com el tenia la temporada passada al filial del Celta.

Va emmarcar el partit amb una falta que només ell va veure que podia ser directa. Un xut des de gairebé tres quarts de camp que, entre molts altres, va sorprendre el porter Dimitrievski.

L’entrada de David Haro en el lloc del compatriota de Gus Ledes, l’extrem Ricardo Vaz, va ser l’única novetat en l’onze incial que havia aconseguit la primera victòria en la visita del Numància del passat diumenge. El gol del local Daniel Ojeda al minut 38 va recompensar la superioritat del Lorca en un primer temps per oblidar dels roig-i-negres, tal com va reconèixer el mateix entrenador, Aritz López Garai, en la roda de premsa posterior al partit. El gol va coincidir amb la substitució de Cámara, que havia tornat a mostrar imprecisions en els metres finals. Va donar entrada a Fran Carbia, que està jugant cada cop més minuts.