La recuperació d'Abraham tanca el debat a la banda esquerra del Nàstic

De l’empat del Gimnàstic de Tarragona a La Romareda es poden extreure moltes conclusions. Algunes positives i, d’altres, no tant. L’empat es pot considerar bo depenent de com es miri. Si un mateix recorda que el Nàstic estava desfigurat, no tenia ànima i no sabia a què jugava a principis de temporada, el punt és bo. Si el que es té en consideració és que el Real Zaragoza es va quedar amb deu futbolistes a la primera meitat, potser queda una mica curt l’empat per als més exigents. Però els partits donen per a molt i, aquest, en el dibuix tàctic, va deixar coses molt interessants.

Una de les que més va agradar va ser veure, des de l’inici del partit, a Javi Jiménez i a Abraham Minero junts a la mateixa banda. El primer, com a lateral i, el seu company, fent d’extrem. Era una possibilitat que, amb els dies, havia anat agafant cos, i que es va convertir una realitat, obligada per les circumstàncies.

Abraham havia arribat al Nàstic per ser el lateral esquerre titular de l’equip. Javi Jiménez, en principi, havia d’esperar la seva oportunitat des de la banqueta, però la lesió de l’exjugador del Levante va motivar un canvi de plans. Va ser Jiménez el que va començar a la titularitat, i les seves impressionants actuacions feien impossible que algú s’arribés a plantejar la possibilitat de deixar-lo a la banqueta. Però Abraham ja s’havia recuperat, i calia buscar una solució perquè un dels futbolistes amb més qualitat de la plantilla pogués trobar el seu lloc. La solució era fàcil i senzilla, i Rodri s’ha limitat a aplicar-la (no vol dir que no tingui mèrit, ja que ha hagut de prendre la decisió).

Primer, va ser amb els 27 minuts que li va donar en el duel diumenge passat contra l’Albacete. Va ser com a extrem, i les sensacions no van ser del tot negatives. Després, amb la titularitat d’aquest diumenge a La Romareda. El futbolista de Granollers va complementar-se a la perfecció amb Javi Jiménez, deixant que el lateral el doblés tantes vegades com volgués, ja que, en cas d’emergència, el mateix Abraham podia agafar el lateral.

A més, la perillositat que oferia Alberto Benito en el carril dret del Real Zaragoza motivava que els homes de banda esquerra del Nàstic no necessitaven ser extrems purs massa alegres. També es va lesionar el lateral d’Altafulla, i aquesta circumstància va motivar que la banda esquerra del Nàstic jugués sense la pressió d’estar sempre atenta al mateix Benito.

Va entrenar bé

No va poder suportar els 90 minuts Minero i es va haver de retirar del terreny de joc amb molèsties. En el minut 74 de partit, Juan Muñiz li va donar el relleu, en el que va ser l’últim canvi de l’enfrontament per part del Nàstic. Abraham es va quedar a la gespa, rebent assistència mèdica, però res de gravetat. De fet, ahir va entrenar amb total normalitat amb la resta de la plantilla. L’equip avui gaudirà de jornada festiva i demà tornarà a la feina en doble sessió, situació habitual amb Rodri després dels dies de descans.