Festival grana a l'Arcángel

Apoteosi grana al Nuevo Arcángel. El que semblava que seria un partit igualat, entre dos conjunts que aspiraven a guanyar, encara que fos per la mínima, per sortir de la zona baixa, es va convertir en un autèntic recital del Nàstic. Un 1-5, en el qual sengles doblets d’Uche i de Manu Barreiro van servir per deixar fora de combat a un Córdoba al qual li costarà molt aixecar-se d’un cop molt fort, massa fort.

El Nàstic, sense demostrar un joc brillant, va fer el que havia de fer. Marcar, i esperar que el rival es posés nerviós. Dit i fet. Gols del Nàstic, acompanyats dels nervis cordovesos que van motivar una gran golejada, la qual fa sortir del Nàstic de la zona de descens i ajuda a somiar a una afició massa castigada darrerament.

Ike Uche i Barreiro brillants en la finalització, Tejera monstruós en la creació de joc, Gaztañaga completament adaptat a l’equip, una defensa de cine, un porter de deu i un entrenador que podria deixar ja de ser interí van portar al Nàstic al cel, i encara queda un partit pendent, el del Barça B, el qual podria servir per catapultar als tarragonins a la zona alta de la taula.

Uche és capaç del possible, i també de l’impossible. Si algú es va coronar aquest diumenge al Nuevo Arcángel aquest va ser el davanter nigerià del Nàstic, el qual va ser capaç d’anotar un doblet en tan sols un quart d’hora, dues dianes que van posar el marcador 0-2 a favor del Nàstic quan només havien passat quinze minuts. Una estocada gairebé mortal davant d’un Córdoba que no es podia creure el que estava veient, no podia entendre per què dues fuetades havien significat dos gols.

El primer va pujar quan l’electrònic tot just assenyalava el primer minut de joc. Molts dels espectadors encara no havien pres seient quan Uche, pitxitxi en solitari del Nàstic, va aprofitar una genial passada de Manu Barreiro a l’espai per, amb cama esquerra (com els dos gols contra el Granada), batre a Kieszek en plantar-se al seu davant després de realitzar una galopada d’uns quinze metres.

No s’ho podien creure ni uns ni altres. Però el que tampoc era esperat és que, després del gol, el Nàstic tornés a insistir en el marc rival. Normalment, quan un equip juga fora de casa (a excepció de Barça, Madrid i quatre més) i marca un gol a l’inici, fa una passa, o dues, enrere i espera al rival. Però el Nàstic va decidir no fer-ho, va prendre la determinació de buscar una segona diana que ajudés a buscar la sentència. I, qui la segueix, l’aconsegueix. Mateixos protagonistes, i en el mateix ordre. En aquesta ocasió, en comptes d’una passada, el que va aprofitar Uche del gallec va ser un xut, un tret que va desviar Kieszek de forma defectuosa i que el màxim golejador del Nàstic va empènyer al fons de la xarxa.

Però amb el 0-2 sí que va venir una lleu baixada del Nàstic. No va ser ben bé una baixada visitant, sinó més aviat que el Córdoba va decidir espavilar per no emportar-se una golejada d’escàndol. I, en una d’aquestes, en un contraatac, va arribar el gol dels andalusos. Gran acció de contra conduïda per Markovic i finalitzada per un Sergi Guardiola que va aprofitar la passada de la mor del seu company, qui li va posar en safata de plata el gol.

Gaztañaga

El partit es va posar, llavors, complicat pels interessos del Nàstic. Llavors, els homes del darrere, els que havien de realitzar la tasca fosca i defensiva, van aparèixer. Menció especial a Jon Gaztañaga, un futbolista que no havia realitzat un bon inici de temporada, i que aquest diumenge va posar-se l’equip a l’esquena i va salvar els seus en diverses ocasions, com en una centrada de Romero des de l’esquerra en la qual Gaztañaga va enviar a córner.

Podia haver anotat el tercer gol Uche en la primera meitat, però el jutge de línia li va assenyalar un fora de joc molt dubtós en la seva arrencada. Era una passada de Tejera, a l’espai i per alt, que va ser rematada, de primeres, pel 8 del Nàstic. La pilota va entrar, però el col·legiat no va donar el gol.

A la segona meitat, calia jugar amb cap. No posar-se nerviós i esperar que el rival cometés els errors suficients com per ampliar distàncies. I així va ser. Aquest diumenge li va sortir absolutament tot a un Nàstic que va deixar ben clar que les seves intencions no passen només per abandonar la zona baixa de la taula classificatòria, sinó que aquests jugadors tenen ambició per arribar molt més amunt. Tan amunt com s’ho proposin.

Es lesiona Omar

Però en el partit no tot van ser notes positives. N’hi va haver una de negativa, i que pot acabar sent molt i molt negativa. Havien transcorregut set minuts del segon acte quan Omar Perdomo es va lesionar. Va caure sobre la gespa i, les llàgrimes amb les quals va abandonar la gespa del Nuevo Arcángel, semblen ser sinònim que la lesió no té, ni molt menys, bona pinta. Caldrà esperar a les exploracions que se li realitzin des del club, però tot apunta que no són simples molèsties.

Ràpidament, Rodri va reaccionar i va cridar a Tete Morente. Molt encertada la decisió d’un Rodri que va entendre que no s’havia de donar entrada a un futbolista de tall defensiu, sinó que es necessitava un jugador capaç de fer mal a la rereguarda rival. Així va ser, i Morente va estar a punt de marcar a un quart d’hora del final del duel. Va ser en un servei de porteria de Dimitrievski, que va acabar a peus de Morente. La va punxar i, el seu xut, el va endevinar el porter rival, que va evitar el gol.

El que no va poder evitar Kieszek va ser cometre penal sobre Juan Delgado, una acció que acabaria significant l’1-3. No des dels onze metres, perquè Delgado va fallar el penal, sinó perquè el xilè va marcar en l’acció del rebot, en la qual Sergio Tejera, molt intel·ligent, va molestar al porter perquè no pogués aturar l’esfèrica.

Però no n’hi havia prou, aquests futbolistes tenien gana, ganes de gol, i encara en faltaven dos més. Tejera, que es va voler sumar al festival, ho va fer. No com a golejador, sinó com a assistent. Passada de mag a Barreiro, qui rep dins de l’àrea i, amb la cama esquerra, dispara creuat per batre el porter local i per continuar amb la bogeria grana, una bogeria que encara tindria un últim capítol, el capítol del doblet del punta gallec.

I és que, si Uche havia anotat dues dianes, per què no ho podia fer Manu Barreiro, l’altre punta de l’equip i l’únic dels dos que s’havia mantingut al camp? Així va ser. Nou penal i, en el 93, aquest no el va fallar. Xut sec i ras a la dreta del porter, que veu com és enganyat pel davanter del Nàstic, qui va posar punt final a una golejada que donarà molt a parlar, tant pel futur immediat del Córdoba, com pel futur més a mitjà o llarg termini del quadre tarragoní.

FITXA TÈCNICA

Córdoba. Kieszek, Fernández, Aguza, Afonso, Pinillos, Markovic (Javi Galán, 82’), Edu Ramos (Alejandro Alfaro, 73’), Jaime Romero, Javi Lara, Jovanovic i Sergi Guardiola (Jona, 57’).

Nàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Xavi Molina, Bruno Perone, Javi Jiménez, Omar Perdomo (Tete Morente, 52’), Gaztañaga, Sergio Tejera, Abraham Minero (Eddy Silvestre, 73’), Manu Barreiro i Uche (Juan Delgado, 63’).

Gols. 0-1, Uche (1’); 0-2, Uche (15’); 1-2, Sergi Guardiola (19’); 1-3, Juan Delgado (79’); 1-4, Manu Barreiro (82’); 1-5, Manu Barreiro de penal (93’).

Àrbitre. David Pérez Pallas (gallec). Va mostrar la targeta groga als locals Sergi Guardiola, Edu Ramos, i Fernández; i als visitants Gaztañaga, Dimitrievski i Juan Delgado.

Incidències. El Nuevo Arcángel va acollir 9.672 espectadors.