Massa Rayo per al Reus

El CF Reus va encaixar la primera derrota de la temporada a l’Estadi Municipal en caure 0-2 contra un Rayo Vallecano que, a banda de ser molt superior al seu rival, va saber encomanar-se a Embarba, autor d’una de les dues dianes del seu equip, encara que n’hauria pogut anotar alguna més si una falta magistral no s’hagués estavellat al travesser.

Els reusencs van ser superats en tot moment i, a la segona meitat, es van limitar a penjar pilotes al cap d’Edgar Hernández i al de Lekic. No ho van poder fer al de Máyor, ja que el punta va caure lesionat a la primera meitat i va haver de ser substituït pel serbi a sis minuts del descans.

Aritz López Garai va tornar al pla dels caps de setmana. L’onze que va plantar a la gespa el tècnic basc no s’assemblava gens al que dimarts va jugar a l’Alcoraz contra el Huesca, però sí que va ser pràcticament igual al que el dissabte passat va empatar a l’Estadi contra la Cultural Leonesa, amb l’única variació de Máyor per Lekic, ya que aquest primer estava sancionat.

El Rayo Vallecano va ser massa rival pels reusencs en els primers 45 minuts. Van marxar els madrilenys amb un 0-1 al seu favor, un marcador curt pel que es va poder veure sobre la gespa. Embarba, que va ser l’autor del gol dels madrilenys, per cert, un gol de bandera, va poder anotar-ne, com a mínim, un més. Per tant, el 0-1 va ser el millor que li va poder passar a l’equip d’Aritz López Garai, que es va veure superat en tot moment per un equip que ja es veu que serà un dels candidats a la zona alta.

Ara bé, el primer a avisar va ser el quadre reusenc. Havien transcorregut només tres minuts de joc quan Máyor va disparar contra la defensa un tret que va poder realitzar gràcies a una sortida gairebé fins a la frontal del porter Alberto García, qui va voler impedir una rematada de cap de Fran Carbia. Semblava que els reusencs tenien el partit controlat, però només van ser els deu minuts en els quals el Rayo va temptejar el seu rival.

A l’onzè minut de joc va aparèixer el millor jugador dels visitants, un Embarba que va recollir una esfèrica a la línia de tres quarts i, sense pensar-s’ho, va avançar, va sortejar els dos centrals del CF Reus i, quan es va plantar al davant d’Edgar Badia, el va batre sense miraments, amb cama esquerra i amb un xut creuat i imparable per a qualsevol.

El gol va transformar el partit pràcticament en un monòleg vallecà, en el qual Máyor semblava una illa que, a la seva, intentava una vegada i una altra buscar la meta rival. Un Máyor que, malauradament, va haver d’abandonar el terreny de joc abans del descans per lesió. Fins a tres ocasions es va tombar a terra per demanar assistències. Alguna cosa no anava bé, i al final no va poder més el davanter local.

Abans de ser substituït, però, va gaudir d’una ocasió força clara, gràcies a la qual podria haver arribat l’empat. Gran acció de David Querol per la banda dreta, centrada des de l’extrem i, després de fregar la pilota en Amaya, l’esfèrica li arriba, franca, a Máyor. El seu remat, de cap, no va ser el millor de tots, ja que tenia tot el temps del món per poder pensar-s’ho i afusellar al meta, un Alberto García que es va lluir i que va desviar el perill.

Però Embarba, ell jugant el seu propi partit, va tenir l’empat en el minut 34, quan una falta que ell mateix va botar, centrada i a la frontal de l’àrea, va topar amb el travesser. Podria haver estat, tal com estava el partit en aquells moments, pràcticament la sentència. Però no va ser així. Máyor, en el 39’, es va lesionar, i va entrar en el seu lloc Lekic. Home per home.

4-4-2

Però a Aritz López Garai li va semblar que tornar al pla de la segona meitat de l’Alcoraz era el més adient pel que s’estava veient sobre la gespa. Així, el tècnic del CF Reus va decidir moure banqueta i va donar entrada a Edgar Hernández. El sacrificat va ser Fran Carbia, amb què el tècnic va tornar al 4-4-2, amb el mateix Edgar i Lekic al davant, Querol en banda dreta i Ledes per l’esquerra, deixant més centrats a Tito i a Juan Domínguez.

El joc del conjunt local, durant els segons 45 minuts de partit, es va basar pràcticament en buscar el cap d’Edgar i de Lekic. Mitjançant jugades, faltes, córners o com fos, els de la capital del Baix Camp buscaven en totes les accions a les seves dues torres, conscients que era la millor manera de fer mal a un Rayo Vallecano que, per sota, estava molt segur i molt precís, no només en atac, sinó també en defensa.

Però nou gerro d’aigua freda. En el 57’, Aguirre va sentenciar el partit després d’una nova errada defensiva (inusual en aquest equip) del CF Reus. Va ser en una pèrdua de pilota innecessària de Lekic, la qual va habilitar al Rayo per muntar el contraatac. Santi Comesaña va ser el xofer d’aquesta contra, que va conduir per servir-la cap a, novament, Embarba qui, a plaer, la va creuar davant d’Edgar Badia i va pujar el segon gol.

A partir d’aquí, el CF Reus va basar tot el seu joc en pilotes aèries a Edgar Hernández i a Lekic. El català va ser el que en va rematar més, però no va aconseguir fer-ho amb perill. El Rayo, comodíssim al camp, va esperar al darrere sense cap tipus de problema, i va mantenir l’avantatge sense patir ni tan sols perquè l’equip d’Aritz López Garai pogués retallar distàncies.

FITXA TÈCNICA

CF Reus. Edgar Badia, Miramón, Pichu Atienza, Olmo, Menéndez, Tito, Gus Ledes (Borja Fernández, 67’), Juan Domínguez, David Querol, Máyor (Lekic, 39’) i Fran Carbia (Edgar Hernández, 46’).

Rayo Vallecano. Alberto García, Baiano, Amaya, Ba, Álex Moreno, Comesaña, Beltrán, Cerro (Velázquez, 84’), Embarba, Raúl de Tomás (Domínguez, 77’) i Aguirre (Manucho, 63’).

Gols. 0-1, Embarba (11’); 0-2, Aguirre (57’).

Àrbitre. Va mostrar la targeta groga als locals Pichu Atienza, Gus Ledes, i Olmo; i als visitants Aguirre, Baiano, i Cerro.

Incidències. L’Estadi Municipal de Reus va acollir uns 2.800 espectadors.