El treball invisible al Nàstic Genuine

Darrere d’aquells somriures, d’aquelles grans jugades sobre la gespa, d’aquells gols, d’aquelles aturades i d’aquells gestos de generositat i de companyonia, hi ha una gran tasca. El Nàstic Genuine, que ja s’ha convertit en tot un fenomen de masses i en un equip que cada dia representa més al club de la ciutat de Tarragona, no només són els jugadors que formen part de la plantilla (encara que són gran part del mèrit) i el cos tècnic. Al darrere, a més, hi ha una gran tasca invisible, que pren forma en cada entrenament, cada sessió, cada passa, cada gest i cada moviment. Es tracta de l’espectacular treball que estan realitzant els voluntaris que mai se separen de l’equip, que l’acompanyen a tot arreu i que fan que el Nàstic Genuine encara sigui més gran del que sembla.

Arriba l’entrenament i en Tito, que és com anomenen a Josep Maria Fortuny, es vesteix de curt i salta a la gespa. Ell no forma part de l’equip Nàstic Genuine, ja que té la seva esquadra pròpia, com és l’aleví Preferent de l’EF Sant Pere i Sant Pau. No competeix els caps de setmana amb el Genuine, però ells són la seva família. Explicava abans de l’entrenament de dilluns en Tito que «vinc amb el Genuine a entrenar tots els dilluns perquè la meva mare i la meva germana van venir el primer dia a veure’ls, i em van animar a mi». En Tito és un dels molts voluntaris que formen part també de l’equip del Nàstic Genuine. Sense entrar a formar part del cos tècnic, els voluntaris són joves o no tan joves que ajuden en tot moment a l’entrenador i als seus ajudants. Intenten que els futbolistes s’ho passin el millor possible i s’encarreguen de què tant les sessions d’entrenament, les sortides i els partits es produeixin sense cap incident, en total harmonia i amb la major alegria que sigui possible. «Quan salto al camp els dilluns, el primer que fan els jugadors del Genuine és venir a saludar-me, i m’expliquen com han quedat el Nàstic i el Reus en els seus partits de Lliga!», explica el jove.

Però la tasca d’en Tito encara va més enllà. A banda d’ajudar en tot el que pot, també es posa les botes i entrena amb els jugadors del Genuine, a l’annex de gespa artificial del Nou Estadi. Els ajuda, els transmet els seus coneixements, els ensenya a com realitzar el millor escalfament... En definitiva, un exemple aquest jove.

Però en Tito no treballa sol. La Ruth Amill, de 17 anys, també aporta el seu granet de sorra. Ella destina tots els dilluns a la tarda (i alguns caps de setmana) a ajudar a tot el que envolta el Nàstic Genuine: «Estem amb ells i a mi m’agrada ajudar-los en els temes relacionats amb la psicomotricitat», diu la jove, de 17 anys. Al seu costat, David Cabrero, de la mateixa edat, afegeix que «la idea és intentar ajudar en tot el que pugui. Són nois que no són ni més ni menys que nosaltres, i es mereixen el mateix respecte que qualsevol persona».

Però al darrere de tot això hi ha un altre jove. Es tracta d’en Carlos Rovira. Ell va ser qui va animar tant a la Ruth com al David a unir-se a la família del Genuine. Ell, que també realitza les tasques de voluntari, deixa ben clar que «des del primer dia m’he sentit molt integrat amb aquests nois, m’ha agradat involucrar-me amb ells i compartir experiències». «Tinc moltes ganes de continuar pertanyent a aquest grup tan bonic», sentenciava.