Dos golassos per empatar al pitxitxi

El CF Reus va empatar ahir contra el Valladolid, l’equip més golejador de la categoria, gràcies a dos golassos de David Querol i Gus Ledes que els castellans van aconseguir igualar en dos jugades a pilota parada amb desenllaços estranys. El 2-2 definitiu va arribar poc després que els roig-i-negres haguéssin pogut gairebé sentenciar amb un remat de cap de Juan Domínguez, picat a terra amb tota la intenció, que el porter visitant Masip va poder desviar per centímetres. Això va donar un gust agredolç a la igualada, tot i haver-se obtingut contra un rival de qualitat.

Els jugadors roig-i-negres van saltar al terreny de joc enfundats amb samarretes on es llegia «Fuerza Ricardo», un missatge d’ànim pel seu company, que probablement es perdrà el que queda de temporada després d’una lesió al genoll que es va produir quan estava en el millor moment de la seva carrera. La d’ahir va ser la festa de l’atac, i per tant la millor dedicatòria per l’extrem portuguès.

Querol va contrarrestar un començament de partit en què el Valladolid va sortir com el que és: una piconadora amb el gol permanentment entre cella i cella, encapçalada per un ariet famolenc que, amb el d’ahir, ja en porta 11 en el que va de lliga. En quatre minuts ja havien generat dues ocasions de perill claríssimes. La millor notícia és que el Reus resistia l’embat del rival amb una barreja de fortuna, contundència i talent sota pals.

El gol de Querol va ser com aquells cops de puny de Muhammad Alí que feien titubejar el seu rival després que aquest portés molts minuts sense parar de colpejar-lo. Després de passar-se 25 minuts encaixant els atacs del Valladolid el reusenc va fer valer la seva pressió asfixiant per aprofitar un error del defensor en el refús, birlar-li la pilota i plantar-se sol davant de Masip. El reusenc el va batre amb un xut ben col·locat a la seva esquerra, amb molta més sang freda que angle per rematar. Un diamant, recompensa merescuda per un home que no ha parat de picar pedra a l’atac roig-i-negre.

La primera clara dels castellans es va produir quan encara no s’havien esgotat els primers dos minuts del partit, i va acabar amb un rebuig d’Olmo amb el pit. La segona amb una parada d’aquelles que sorprenen a qui no coneix Edgar Badia. Va treure un peu miraculós per desviar el xut d’Iban Salvador, que s’havia quedat sol davant d’ell. L’aturada va ser providencial també a nivell anímic. No només perquè va salvar un gol matiner, sinó perquè va esmenar uns minuts de joc dels disbarats en què tant Olmo com Atienza havien fallat sengles passades interceptades per la davantera rival, potser sorpresos per la pressió asfixiant que els estaven fent.

La parada va ser un punt d’inflexió. Una oportunitat per començar de nou, que el Reus va aprofitar per agafar aire. Els roig-i-negres van començar a guanyar metres i van donar un mínim de pausa per trencar el ritme frenètic dels visitants. Però només va ser una treva. Al cap de deu minuts Miramón va haver de tallar un xut de Mata, que havia disparat després de rebre la pilota amb una passada d’Iban. Al madrileny ja se li havia començat a obrir la gana.

Querol no es cansa mai d’intentar-ho. Ho deixa tot en cada jugada. Com aquella al minut 20, en què va arribar fins a la línia de fons per centrar a Hernández, però un defensor la va rebutjar abans que la pogués connectar. O com la del gol. Pilota aparentment sense perill, excepte si tens Querol al teu voltant. Un mínim error i ja és seva. I ja s’ha plantat davant del porter. I ja l’ha clavat al fons de la xarxa.

La maquinària ofensiva del Valladolid seguia engreixada, i al minut 28 Ángel va tornar a avisar amb un remat de córner que va sortir lleugerament per sobre del travesser. Llavors va arribar l’1-1. Va ser una falta picada per Toni Villa. El jove de 22 anys va fer a l’Estadi Municipal de Reus una actuació de «recorda el meu nom». Cada gambada, cada toc de pilota, regala els sentits. El rendiment, però, va arribar en una jugada menys refinada. Falta picada rasa, impacta en Miramón, que no la pot refusar, i allà hi havia Mata. Qui si no. Va afusellar Badia sense que hi pogués fer res.

L’intercanvi de cops va seguir, i el Reus no es va arronsar. Al 39’ Gus Ledes va enviar una falta a Atienza, que estava a la línia de fons. Aquest la va deixar amb el cap a Querol perquè rematés de volea des de l’alçada del punt de penal, però el xut va sortir per sobre del travesser. Iban, el que havia posat a prova Edgar Badia, va fer impactar un xut a la malla lateral al 43’.

En la segona part, el CF Reus va sofrir cert bloqueig, sense que el rival generés excessius problemes a la seva porteria. Llavors Íñiguez va entrar per Cámara per apuntalar la defensa i assegurar la sortida de la pilota. La maniobra va donar ales a l’equip, que va agafar la iniciativa. A partir d’aquí van venir els minuts en què els reusencs van fer el 2-1 i es van quedar a les portes del 3-1, tot i que es van haver de conformar amb l’empat.

Al 69, Borja Fernández va fer una passada preciosa a Miramón, que es va topar amb Masip quan intentava un gol que es mereix més que ningú. El rebot va tornar a arribar al lateral, que la va deixar per Gus Ledes perquè l’enviés a l’escaire des de prop de la frontal. El 2-2 definitiu va arribar en un córner disparat per Giannotas, que va acabar enviant al fons de la xarxa el capità Ángel llançant-se i impactant la bola amb el pit.

Fitxa tècnica

CF Reus

Badia, Miramón, Olmo, Atienza, Menéndez, Gus Ledes, Borja (Haro, 85’), Juan Domínguez, Cámara (Íñiguez, 55’), Querol (Tito, 74’) i Edgar.

Real Valladolid

Masip, Ángel, Olivas, Calero, Luismi, Mata, Antoñito, Toni Villa, Óscar Plano (Gianniotas, 80’), Iban Salvador (Míchel, 67’) i Anuar (Villalibre, 75’).

Gols

1-0, Querol (25’). 1-1, Mata (32’). 2-1, Ledes (68’). 2-2, Ángel (85’).

Àrbitre

Pulido Santana (col·legi canari). Mostrava groga als locals Atienza (51’), i als visitants Calero (50’).

Incidències

L’Estadi Municipal de Reus acollia 2.138 espectadors.