L'estadi del Reus veu més de tres gols per primer cop a Segona divisió

El gol va ser el gran beneficiat del duel del passat diumenge contra el Valladolid a l’Estadi Municipal de Reus. La visita de l’equip més anotador –ja en porta 25, 7 més que el segon classificat– i més encaixador –19– presagiava una nit històrica de pilotes incrustant-se a les xarxes, i així va ser.

L’eliseu reusenc és un escenari on, per la seva escassetat, els gols valen el seu pes en or. A simple vista, un empat a dos sembla un resultat d’allò més normal, però no ho és en terreny roig-i-negre. Aquí, el 2-2 és un resultat històric per la seva abundància. Tant és així, que el de diumenge va ser el primer enfrontament en què aquest estadi va veure quatre gols des que l’equip juga a la categoria de plata.

Ha plogut molt des de l’últim cop que es van veure més de tres gols al Municipal. La història futbolística es remunta dinou mesos enrere, en una victòria per 3-1 contra el Badalona el 27 de març de 2016, quan l’equip enfilava el camí per aconseguir el campionat de Segona B, que va ser el primer pas per assolir l’ascens a la Liga 1|2|3.

La perforadora val·lisoletana va obligar a treure el millor dels reusencs, tant defensivament com ofensivament. A darrere Badia, la concentració defensiva i, en algunes ocasions, també la fortuna, van mantenir a ratlla el poder colpidor del rival, que va necessitar dues jugades aïllades a pilota parada per igualar el marcador. A davant, Querol i Gus Ledes van signar dos gols de traca i mocador per avançar al seu equip, que es va quedar a un pas de fer el tercer en dues ocasions clares més.

Un recurs escàs

Els gols a l’equip de López Garai són una raresa en contra, però també a favor. S’ha quedat sense fer-ne cap en cinc dels tretze enfrontaments de lliga. El de diumenge contra el Valladolid, de fet, va ser el primer en què el conjunt reusenc en va fer més d’un. Al CF Reus el gol és un recurs escàs, que es gestiona amb la màxima intel·ligència.

Només un precedent a fora

No és un fenomen exclusiu de l’Estadi Municipal. Quan juga a fora, els partits del CF Reus també acostumen a ser magres en el balanç golejador. Des que està a Segona, el Saragossa-Reus del 26 de novembre de l’any passat és l’únic altre partit en què hi ha hagut més de tres gols.

El CF Reus Deportiu no ha perdut la solidesa defensiva de la temporada passada tot i haver canviat el sistema al 4-3-3. El de López Garai és un equip potser més agosarat que el de Natxo González, que no renuncia mai a la victòria. Tot i això, la base de l’equip segueix sent intentar assegurar almenys un punt a cada jornada mantenint la porteria pròpia a zero a base de treball i defensa en grup. Des del porter fins al davanter centre, els roig-i-negres tenen incrustat a l’ADN evitar gols en contra.

El pressupost més baix de Segona viu a la meitat superior de la taula amb una personalitat marcada i solidària. Va mossegant terreny a la categoria a base de treball. A poc a poc i bona lletra. Les ocasions clares de gol arriben en gairebé cada partit, però l’equip va guanyant efectivitat jornada a jornada per transformar-les. En els primers duels l’equip sofria una crisi golejadora que no es va arribar a trobar preocupant perquè el pecat no era tant la creació com la punteria. En canvi, l’efectivitat ha estat la marca de la casa de les darreres jornades. La victòria al camp de l’Almeria n’és un exemple: a darrere una teranyina exasperant pel rival, i al davant una única ocasió clara que val tres punts.

Les dues ocasions claríssimes que haurien pogut significar el 3-1 fan presagiar que el Reus pot arribar a batre aviat un nou rècord golejador. Més tenint en compte que es va aconseguir amb dos homes gol a la infermeria, com són Máyor i Lekic. Després del dos, ve el tres. Pas a pas, com han fet fins ara, els roig-i-negres a la categoria de plata.