No digui efectivitat, digui Nàstic

Tres xuts, tres gols. A grans trets, aquestes són les xifres d’un Nàstic que, imperial, va golejar al Valladolid al seu propi feu i va sumar tres punts que serveixen per acabar amb la ratxa de tres enfrontaments sense conèixer la victòria. 0-3 amb doblet de Maikel Mesa i gol de Jean Luc, en el retorn a la titularitat de l’ivorià i en un partit en el qual, novament, Luis César no va ser capaç de derrotar al «seu» Nàstic.

Dues novetats i, en definitiva, sorpreses a l’onze del conjunt tarragoní. Rodri va realitzar una variació en defensa i una altra en atac, una situació a la qual no té acostumats als seus, ja que a l’entrenador del Nàstic no li agrada sortir-se del guió que estableix el seu onze base.

D’aquesta alineació mai hi cau Stole Dimitrievski, titular sota pals, però sí que va deixar el seu lloc a la rereguarda un Bruno Perone que va caure en benefici de Daisuke Suzuki, que semblava oblidat en els darrers enfrontaments. La resta, exactament igual, amb Xavi Molina a l’eix i Kakabadze i Javi Jiménez en els laterals. On tampoc hi va haver cap variació va ser en el doble pivot, amb Zahibo i Gaztañaga com a màxims protagonistes, encara que una de les bandes sí que hi va haver novetats. Jean Luc tornava a la titularitat, deixant Abraham Minero a la banqueta. Mesa, Juan Delgado i Manu Barreiro completaven un onze inicial en el qual no hi era Uche, que entrava a la convocatòria després de recuperar-se de la seva lesió.

Les intencions dels dos equips sobre la gespa van quedar ben clares des del xiulet inicial. El Valladolid, màxim golejador del campionat lliguer, seria el clar dominador del joc i l’únic equip que busqués la porteria rival. Al Nàstic li tocaria el paper conservador, de conjunt que espera al darrere ben posicionat a la cerca d’un contraatac efectiu per fer el major mal possible al rival. Així va ser.

En els primers 45 minuts de joc, l’única ocasió de gol dels de Rodri va ser la de la diana de Maikel Mesa. Cap ni una més. Ara bé, el Valladolid, tot i buscar atacar i atacar, en la major part dels casos es trobava amb un embús. I és que l’entramat defensiu del Nàstic no podia ser millor. Dues línies de quatre jugadors ben juntes, i Juan Delgado i Manu Barreiro intercanviant-se per ajudar al darrere, mentre un es quedava despenjat a dalt, per si de cas. I en un d’aquests per si desca, va arribar el gol del Nàstic. Centrada neta de Kakabadze per la dreta i Maikel Mesa s’incrusta entre els dos defensors, on hi havia el forat, s’eleva, remata de cap, l’esfèrica toca al pal dret de Masip i entra. Gerro d’aigua freda (per si el Nuevo Zorrilla no fos fred per si mateix) per a un Valladolid i un Luis César que no es podien creure el que estaven veient. El Nàstic manava en el marcador. No en el joc, però era el millor a l’electrònic i, en definitiva, això és el que acaba comptant.

El perill del Valladolid tenia nom i cognom. Un jove extrem de 22 anys que la passada temporada va marxar cedit a la Cultural Leonesa per ajudar a aquest equip a pujar a Segona i que ha tornat enguany per sumar-se al primer equip i ser un titular indiscutible. Per banda dreta, totes les seves internades, les de Toni Villa, portaven el nom del perill en vermell. Javi Jiménez, menys vistós en atac que en altres ocasions per haver de marcar a Villa, va haver de reinventar-se pel bé de l’equip, i ho va aconseguir. La més clara de l’extrem local va arribar a cinc minuts del descans, amb una jugada que va habilitar Ibán Salvador, que va deixar-lo sol per banda dreta i, sense pensar-s’ho, va disparar i va obligar que Dimitrievski desviés de cames.

Igual que a la primera

A la segona meitat, no va succeir res que no passés a la primera. L’efectivitat grana, del cent per cent, es va mantenir amb el pas del temps. Això, es va traduir en gols. Va ser un símil al succeït al Nuevo Arcángel contra el Córdoba. Un Nàstic efectiu, perillós, davant d’un rival sense entendre què passava. La diferència, però, és que el Valladolid no tenia les mateixes urgències que els andalusos. Almenys, pel que fa a patir per la zona baixa.

Dos xuts més va fer el Nàstic entre els tres pals, i dos gols va pujar el conjunt tarragoní a l’electrònic. Luis César, tècnic del Valladolid, no es podia creure el que estava veient. El seu equip empenyia, però es quedava sense idees quan s’acostava a l’àrea rival. Mentrestant, el Nàstic més efectiu que mai, va enfonsar la moral d’un Masip que va quedar ridiculitzat en el segon gol dels visitants. Jean Luc, que no havia aparegut durant tot l’enfrontament, va aprofitar una indecisió en defensa del central Calero i el mateix Masip, que va sortir de l’àrea no se sap ben bé per què. L’ivorià, molt atent, va armar la cama i, des de 35 metres, va disparar, sense mirar. Gol, 0-2. Però encara n’hi havia més.

El mateix Mesa, que es va acabar convertint en l’heroi de l’enfrontament, va aprofitar el millor control que haurà vist en la seva carrera. O dels millors. Pilota altíssima d’Abraham Minero, que acabava d’entrar al camp, que va baixar el xilè com si es tractés d’una pilota de goma. Assistència a Mesa i, aquest, afusellava a Masip. 0-3, i el duel quedava sentenciat.

No es va moure

La gran fortalesa defensiva del Nàstic va impedir que els castellans poguessin acostar-se a Dimitrievski, exceptuant en una rematada al travesser de Mata, amb Dimitrievski ja batut.

Ara bé, no tot van ser bones notícies pel Nàstic, ja que després del doblet de Mesa, el futbolista canari va haver de ser substituït, per una sobrecàrrega muscular. En principi, si el club no diu el contrari, no ha de ser cap problema per poder jugar el pròxim diumenge contra l’Oviedo.

L’altre ferit per part del Nàstic va ser Dimitrievski, el qual va rebre una trepitjada d’un rival a les acaballes del duel i, amb la mirada, va demanar el canvi. Rodri, però, no li va concedir el desig, ja que les tres substitucions estaven fetes. El meta va haver de rebre atenció mèdica durant una llarga estona, però va haver de tornar al terreny de joc. A causa d’aquesta circumstància, el col·legiat va afegir sis minuts a la segona meitat, en els quals el marcador no es va moure.

FITXA TÈCNICA

Valladolid. Jordi Masip, Antoñito, Kiko Olivas, Calero, Ángel, Luismi Anuar (Gianniotas, 57’), Óscar Plano (Hervías, 68’), Ibán Salvador (Asier Villalibre, 70’), Toni Villa i Jaime Mata.

Gimnàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Daisuke Suzuki, Xavi Molina, Javi Jiménez, Jean Luc (Abraham Minero, 60’), Gaztañaga, Zahibo, Maikel Mesa (Bruno Perone, 69’), Juan Delgado (Álvaro Bustos, 79’) i Manu Barreiro.

Gols. 0-1, Maikel Mesa (9’); 0-2, Jean Luc (52’); 0-3, Maikel Mesa (63’).

Àrbitre. Aitor Gorostegui Fernández Ortega (basc). Va mostrar la cartolina groga al local Toni Villa; i als visitants Maikel Mesa, Xavi Molina, i Zahibo.

Incidències. El Nuevo Estadio José Zorrilla va acollir 9.628 espectadors.