Vitor Silva torna a mostrar el seu somriure cinc mesos després

Vitor Silva no està tenint sort al CF Reus. Des de la seva arribada, l’estiu de la temporada 2014-15, el portuguès ha passat un autèntic infern amb les lesions. Mai ha arribat a disputar 30 enfrontaments de Lliga en una mateixa campanya, i això que sempre ha estat una de les estrelles de l’equip, una de les grans referències, fos qui fos l’inquilí a la banqueta. Aquest estiu, no es va lluirar de caure lesionat, novament del genoll, i no va ser fins aquest diumenge, en la tretzena jornada lliguera, quan va poder debutar. Això, sí, amb el major dels somriures.

És una gran notícia, de les millors, que Vitor Silva torni a sentir-se futbolista. Als seus 33 anys, és aquell jugador que sempre dóna la pausa necessària a l’equip, i que el torna a reactivar quan ho creu convenient, amb una passada de somni o una acció d’artista. A més, en el nou CF Reus, amb Aritz López Garai com a tècnic, Vitor encara és més imprescindible. En el 4-3-3, pot actuar per dues posicions. O bé per davant del pivot defensiu (habitualment Tito) o per banda esquerra, per dotar de més qualitat a la part ofensiva de l’equip. A més, en el 4-4-2 o el 4-2-3-1 és el perfecte enllaç amb la resta de companys de la davantera.

No s’esperava la participació de Vitor pel duel contra l’Sporting de Gijón, però va aparèixer el futbolista del no-res. López Garai ho va anunciar divendres, i va ser la gran notícia. El crack estava de tornada.

Era el minut 78 de partit, i el conjunt de la capital del Baix Camp manava a l’electrònic. 1-0, gràcies a un nou golàs de falta de Gus Ledes. López Garai ja havia esgotat el primer canvi, amb l’entrada de Campins pel lesionat Álex Menéndez. Calia controlar el partit i intentar aturar les envestides d’un Sporting que s’havia bolcat completament a l’atac, sense importar-li que succeís al darrere. Va mirar el tècnic del CF Reus a la banqueta, i va creure que la millor opció era controlar el partit des de dalt, des de la zona de tres quarts. Per això, va cridar a Vitor. No va poder entrar gaire en joc, ja que el partit no estava per a gaire detalls de qualitat, però la millor notícia no és una altra que la reaparició d’un futbolista que, amb el pas de les jornades, anirà guanyant protagonisme.

Quatre lesionats més

La sortida de la infermeria de Vitor Silva deixa el club amb tres lesionats, tots ells de certa gravetat. Raphael Guzzo, amb els lligaments del genoll trencats, no jugarà més durant aquest 2017, i està previst que pugui començar a tenir minuts a principis de la segona volta del campionat lliguer. Es va lesionar greument durant aquesta pretemporada, i el club el va donar per perdut per tota la primera volta. Va acabar molt entonat la temporada passada, i l’equip el necessita.

Els altres dos futbolistes lesionats en tenen, com a mínim, per a tres setmanes més. Es tracta dels davanters Máyor i Dejan Lekic, dues baixes molt sensibles que han deixat a Edgar Hernández com a únic punta referència de l’equip. Els dos es van lesionar pràcticament alhora i també tornaran a estar disponibles a finals de novembre o, com a molt tard, a principis del mes de desembre. Ricardo Vaz, amb el lligament encreuat trencat, no jugarà més aquesta campanya.