«Estar un any sense jugar és terrible, però ara ja torno a gaudir del futbol»

—Sovint els jugadors i els entrenadors diuen que deuen moltes coses al futbol. Després del que et va passar la temporada passada a Girona, creus que en el teu cas és al revés, que el futbol tenia un deute amb tu?

—És un cas bastant especial. No li ho desitjo a cap jugador, i encara menys a un company. Jo ja m’he oblidat de tot allò. He obert una etapa nova aquí a Reus, estem fent una temporada fantàstica, i hi estic molt content.

—Dins de la mala experiència, allò et va fer créixer com a futbolista?

—Després d’un any complicat sense competir, al principi costa agafar el ritme de competició. Però ara López Garai m’ha donat l’oportunitat de jugar, i ho estic intentant aprofitar, oferint el millor joc que tinc.

—Pels que no estem dins del món del futbol, a què és comparable l’experiència?

—Que et passi el que em va passar a mi quan arribes amb tota la il·lusió a un club nou és terrible. Però és aigua passada, ara mateix només em centro a gaudir del futbol i d’aquest club, on estic molt a gust. Tots treballem dia a dia per posar-li les coses difícils a l’entrenador.

—A la teva presentació el director esportiu, Sergi Parés, va dir que eres un dels tres millors laterals de la categoria. Això et suposa una pressió afegida?

—S’agraeix molt arribar a un lloc nou i que el director esportiu et digui això. Des del primer dia que vaig arribar, aquí m’han tractat de meravella. Estic molt content. No em suposa una pressió afegida, surto al terreny de joc com sempre, intentant-ho fer de la millor manera possible.

—Hem vist al millor Álex Menéndez, o encara ha d’arribar?

— Tots tenim marge de millora, i durant la temporada sempre hi ha alts i baixos. És molt difícil mantenir l’equilibri i estar sempre al mateix nivell, però l’equip està molt bé, i jo també em trobo molt bé.

—Tinc la sensació que ja podries tenir com a mínim dues o tres assistències de gol, que no s’han materialitzat perquè els remats de les teves centrades han sortit fora per mil·límetres.

—El míster sempre ens demana als laterals que arribem, que siguem profunds, i que busquem la centrada. Tant de bo haguessin entrat remats que han sortit per poc, però segur que en la resta de partits n’entraran més.

—Tens ganes de començar a sumar gols i assistències, o és una qüestió merament numèrica?

—A tots els jugadors ens agradaria marcar gols en cada partit. Si tens l’oportunitat de marcar o assistir és fenomenal, però el més important és assolir la victòria. Està clar que tots tenim ganes de marcar gols.

— En el que portem de temporada ja has tingut l’oportunitat de jugar dues vegades contra l’equip que et va veure créixer, l’últim d’ells amb victòria. Com has viscut aquests enfrontaments?

—L’Sporting sempre serà casa meva, perquè m’he criat allí des dels 12 anys. Després de tants anys vestint aquella samarreta, és una sensació molt especial i diferent. M’han vingut al cap molts records d’aquella època.

—Després de tres mesos aquí, creus que la decisió de venir va ser encertada?

—Sí, estic contentíssim. Tant l’equip directiu i el tècnic com el vestuari m’han tractat de meravella. Formem un gran grup. Som un vestuari molt unit i tenim molt bon rotllo entre nosaltres, i això es nota en els partits. Ja em va passar a l’Sporting i va derivar en una bona temporada. Tant de bo aquí passi el mateix.

—Aquesta bona sintonia entre els jugadors és una de les claus de l’èxit del Reus?

—Sense cap mena de dubte. La bona relació entre nosalters és el més important per poder assolir el nostre objectiu. Tant de bo ens seguim divertint dins del vestuari i dins del terreny de joc.

—Com ha influït el fet que hagis compartit vestuari amb López Garai i amb Lekic? T’ha ajudat a integrar-te?

—Els dos casos són diferents. Lekic segueix sent jugador, però Aritz és l’entrenador. És estrany veure’l de míster, però és molt proper amb els jugadors, i hi tenim una confiança màxima. Que un futbolista amb qui vaig compartir vestidor fa poc m’entrenés és una experiència nova, i està anant molt bé.

—Què és el que més t’ha sorprès del CF Reus fins ara?

—És un club molt de casa. És molt proper i familiar. Fa goig venir a entrenar cada dia.

—Com t’ha acollit la ciutat. T’hi trobes a gust?

—És una ciutat petita i sempre coincidim quan anem a sopar. Hi estic molt a gust i la gent em tracta molt bé. No tinc cap queixa.

—Els teus amics o familiars et pregunten pel moment polític català?

—Sí, la meva estada coincideix amb aquest moment, però tots ho estem portant molt bé, i el dia a dia es viu amb normalitat.

—La competència amb Miguel García us fa millor als dos?

– Totes les competències en totes les posicions són importants perquè no t’acomodis al lloc. Com més n’hi ha, millor entrenes i competeixes.

—Esteu en un moment dolç, en què heu sumat 7 dels 9 últims punts possibles. Quin és el vostre objectiu ara mateix?

—L’objectiu és arribar com més amunt millor, tocant de peus a terra. És molt aviat per parlar d’altres metes. Quan estiguem a la meitat de la segona volta, ja en tornarem a parlar.