De la forma més cruel

El Nàstic cau derrotat, de la forma més cruel, contra l’Oviedo (1-2). Ho fa després d’un penal més que rigorós i que, de fet, no hauria d’haver pujat a l’electrònic. És així perquè Aarón Ñíguez va tocar amb un peu abans de disparar amb l’altre. Ara bé, tampoc va fer mèrits per gaire més un Nàstic que es va basar en la lluita de Barreiro, les espurnes d’Uche i alguna passada de Tejera. Maikel Mesa i, sobretot Delgado, no van tenir el seu millor dia.

No era un partit fàcil el que tenia el Nàstic par davant contra un Oviedo que es presentava al Nou Estadi com a segon pitjor equip a domicili però amb un trident atacant que feia por (Aarón Ñíguez, Saúl Berjón i Linares). També a l’equip asturià dos vells coneguts de l’afició del Nàstic, com David Rocha i Mossa. Només aquest segon era titular, igual que l’excapità del CF Reus Ramon Folch.

També tenia arguments, i dels grossos, el Nàstic per sumar el triomf. Arguments basats en el bon joc i els positius resultats assolits des de l’arribada de Rodri a la banqueta. Un Rodri que, per cert, va decidir realitzar algunes modificacions a l’onze, que li van funcionar en gran mesura.

Primera sorpresa a l’onze: l’alineació de Stole Dimitrievski. Finalment, el macedoni va poder arribar a temps al partit després del compromís que tenia amb la seva selecció, i va motivar que Bernabé fos suplent i que José Perales quedés descartat.

En defensa, dues novetats. Una, ja esperada, com era l’entrada de Daisuke Suzuki a l’onze en comptes d’Otar Kakabadze, concentrat amb la Selecció de Geòrgia. L’altra, tota una sorpresa: l’alineació d’Abraham Minero en el carril esquerre en comptes d’un Javi Jiménez que havia d’esperar des del banc. A l’eix, Perone, després de ser suplent a Pucela, tornava a l’onze. L’únic que mai es mou és Xavi Molina.

A la medul·lar, el retorn de Sergio Tejera motivava que Zahibo quedés desplaçat a la banqueta, amb Maikel Mesa a la banda esquerra i, nova sorpresa, Juan Delgado a la dreta. El xilè queia a la banda perquè Manu Barreiro i Ike Uche tornaven a formar aquesta parella de ball tan desitjada al Nou Estadi.

L’hora del partit, les quatre de la tarda, no és la millor de totes per a l’espectador. I, si a més, a aquest aficionat l’ajudes a adormir-se a la cadira, el partit encara es pot fer més pesat. Això és el que va succeir durant gran part de la primera meitat. Sense acció, orfe d’ocasions de gol i, sobretot, amb un joc lent per part de dos equips que semblava que encara estaven acabant de fer la migdiada.

El Nàstic, amb el seu tradicional 4-4-2, es va trobar amb un Oviedo que va tornar a apostar el 5-2-3 que tants bons resultats li va donar contra el Lugo la passada jornada. El joc del Nàstic va guanyar molt amb el retorn de Tejera, però va perdre per la banda del seu company, un Jon Gaztañaga que va tornar a ser el dels primers partits, l’imprecís, el que prenia decisions errònies i perjudicava a la resta.

Tampoc va ajudar el baix nivell que van oferir tant Suzuki com Perone, que van comprometre a l’equip en diverses ocasions amb imprecisions repetides i passades incomprensibles, de vegades al rival i, en altres ocasions, a indrets on no hi havia ningú.

El partit es podria haver posat molt coll amunt si Saúl hagués transformat el primer penal assenyalat durant l’enfrontament. Transcorria el minut 21 de partit quan Perone va cometre un clar penal que posava en tensió a un Nou Estadi que va respondre a la crida dels seus i que gairebé significa un ensurt majúscul. Saúl, un minut després, enviava l’esfèrica als núvols.

La cosa anava aquest diumenge de penals. I és que, en el 40’, Mossa va esperar massa a intentar desviar una esfèrica i, en comptes de fer-ho, va esperar que se li acostés Uche. Quan ja tenia al nigerià a sobre, el va llençar a terra. Barreiro no va fallar.

Estava tot de cara per a un Nàstic que, mitjançant Uche, gairebé sentencia a l’inici del segon acte, però el nigerià no va poder culminar un remat clar. I, coses del futbol, del que podria haver estat el 2-0, es va passar a l’1-1. La diana va arribar d’aquella manera que menys agrada als entrenadors: a pilota aturada. De córner, concretament. Carlos Hernández, que havia d’haver estat expulsat diverses vegades amb anterioritat, va rematar, sol, impossible per a Dimitrievski.

Ja havia esgotat dos dels canvis Rodri, i encara en quedava un. Aquest, estava reservat per a Jean Luc, futbolista que, en entrar, va tenir una ocasió de gol. No excessivament clara, però va xutar, cosa que no havien fet els seus companys durant el duel.

El duel semblava condemnat a l’empat, però, per més coses del futbol, la cosa no va quedar així. En la darrera acció de l’enfrontament, centrada des de l’esquerra i, a la zona de remat, apareixia Mossa, el qual va notar un lleuger contacte de Suzuki, es va deixar caure i va provocar el penal. En aquesta ocasió, Aarón Ñíguez no va fallar. Va marcar l’1-2 i el duel va finalitzar. Molts jugadors del Nàstic van protestar, amb raó. I és que el gol no hauria d’haver pujat a l’electrònic, ja que el jugador de l’Oviedo va tocar la pilota amb el peu de suport abans de disparar. Però el gol va acabar pujant, i la derrota, consumant-se.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Stole Dimitrievski, Daisuke Suzuki, Xavi Molina, Bruno Perone, Abraham Minero, Juan Delgado (Javi Jiménez, 67’), Gaztañaga, Sergio Tejera (Zahibo, 71’), Maikel Mesa (Jean Luc, 84’), Manu Barreiro i Uche.

Oviedo. Juan Carlos, Cotugno, Carlos Hernández, Forlín (Pucko, 64’), Christian Fernández, Mossa, Famon Folch, Mariga, Saúl Berjón (Yeboah, 87’), Linares (Valentini, 90’) i Aarón Ñíguez.

Gols. 1-0, Manu Barreiro de penal (40’); 1-1, Carlos Hernández (71’); 1-2, Aarón Ñíguez de penal (92’).

Àrbitre. Valentín Pizarro Gómez (madrileny) Va mostrar la targeta groga als locals Gaztañaga, Daisuke Suzuki i Dimitrievski; i als visitants Saúl Berjón, Carlos Hernández (2, 88’), Mossa i Linares,.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 5.927 espectadors.