Els dards, un esport per a ments serenes

«Quan vaig conèixer a la meva parella em va avisar que un dia a la setmana baixava al bar a jugar a dards amb els amics. Així és com em vaig començar a aficionar a aquest esport, i fins al dia d’avui. Ara em diu que si ho hagués sabut, no me n’hauria ensenyat, perquè ara ja sóc millor que ell». Així és com recorda els seus inicis en el món dels dards Montse Boronat, una de les quatre components de l’equip femení de dards electrònics Pink Tower que, el pròxim 2018, viatjarà fins a Las Vegas per participar en el mundial d’aquest esport. Hi han arribat després de guanyar tres campionats estatals, tres Copes de Campions i de competir també a Europa.

A més de la Montse Boronat, l’equip el formen Lorena Pérez, Iolanda Riba, i Remedios García, així com Carmen Cojocariu, que ha vingut per cobrir les baixes que s’han produït aquest estiu.

A l’Estat espanyol els dards electrònics només estan reconeguts com a esport a Catalunya, Mallorca i Galícia, i per tant al nostre país les jugadores poden estar federades. A la resta de l’estat, aquesta modalitat esportiva, tot i no tenir aquest reconeixement, sí que compta amb una gran afició, que és sobretot masculina. «Aquí a la demarcació nosaltres juguem a la lliga mixta, perquè no hi ha lliga oficial femenina. Això fa que ens haguem d’esforçar més, perquè la competència és més forta», apunta la Montse.

En opinió de la seva companya, Lorena Pérez, un bon jugador de dards ha de tenir dues grans qualitats: «un 40% de força en el braç i un 60% de mentalitat. Cal molta concentració, per descomptat que la punteria és necessària, però si estàs nerviós, la perds. En un campionat cal concentrar-se, tancar-se en un mateix i saber què vols assolir davant de la màquina».

L’equip tarragoní competeix en dues modalitats: el Cricket i el 501. La primera consisteix a ‘tancar’ una sèrie de sis números més la diana, mentre que el 501 és una modalitat que consisteix en, a partir d’aquesta xifra, anar baixant fins arribar a zero, tancant amb simple, doble o triple.

Els campionats, expliquen les dues jugadores, són trobades multitudinàries, que poden arribar a concentrar dues mil persones a la pista d’un pavelló poliesportiu jugant alhora. Aquesta concentració de jugadors té, segons elles, un valor afegit: fas molts amics. «Jugar a dards és una manera de conèixer molta gent. Jo ja fa catorze anys que jugo, i t’asseguro que arribes a crear vincles d’amistat molt forts, desitges que arribin els campionats per tornar a veure gent que fa sis mesos o un any que no veies. És una cosa molt forta, que s’ha de viure per entendre-ho», explica la Montse.

Aquests campionats són alhora bones ocasions perquè les membres del Pink Tower es retrobin, ja que el dia a dia els fa molt difícil poder entrenar plegades. Per fer-ho, cadascú fa servir la diana que té més a prop, sovint la del bar del barri. Tot plegat, però, no és un problema, perquè als campionats els equips treballen sumant les individualitats. Un dels pròxims tornejos que tenen a la vista se celebrarà a l’Hotel Jaume I de Salou del 12 al 15 d’abril de l’any que ve.