Somriure majúscul amb patiment inesperat (2-1)

El Nàstic torna a somriure al Nou Estadi. Ho fa després d’una gran primera meitat, amb dos gols que van poder ser quatre, però en un segon acte per oblidar, sobretot els darrers quinze minuts, quan el Sevilla Atlético va arraconar als tarragonins fins a obligar-los a demanar l’hora.

Sorprenent, com a mínim, va ser l’alineació que va plantejar Rodri de cara a un enfrontament vital per intentar marxar de la zona de descens on havia caigut el conjunt tarragoní després dels resultats que s’havien donat durant la jornada de dissabte.

Perone i Suzuki apareixien com a titulars a l’eix de la defensa, movent a Xavi Molina al mig centre, per poder acompanyar a Gaztañaga. A la banda dreta, la gran novetat era Jean Luc. A l’esquerra, Maikel Mesa i, a dalt, l’acompanyant d’Uche, que tornava després de la lesió, no era Barreiro, ja recuperat, sinó que era Stephane Emaná, el que havia estat designat per jugar el passat divendres a Pamplona en el duel suspès per la nevada. Com sempre, Dimitrievski sota pals, Kakabadze en el lateral dret i, en aquest cas, era Javi Jiménez el lateral esquerre triat pel tècnic.

Tan boja, en el sentit de diferent, va ser l’alineació, com ho van ser els primers 45 minuts. Tant podria haver començat perdent el Nàstic en el minut 4, com també podria haver marxat al descans amb un 4-0 i el partit resolt. Però el futbol té aquestes coses, ja que les matemàtiques no hi tenen cabuda.

Minut 4, i el davanter visitant Carlos Fernandez es queda sol davant de Dimitrievski. Semblava que no arribava a l’esfèrica, però va arribar a xutar. Xavi Molina, el millor, sense dubte del partit, la treu sota pals. El de la Canonja va demostrar que no només sap tallar accions, anar bé de cap i liderar al seu equip. I és que davant dels andalusos va demostrar que és capaç de portar el pes d’un partit, d’organitzar el joc, d’aportar tranquil·litat i, també, de fer-se un lloc en el marcador. Per si a algú li quedaven ganes de queixar-se d’algun aspecte de Molina, ja sigui al camp o via xarxes socials, segurament aquest diumenge se li van treure les ganes.

Mentre es decidia qui havia de manar en el partit, Maikel Mesa, el segon que més gols marca, va obrir la llauna. Falta assajada en el centre del camp, una mica escorada a la dreta de la porteria rival, que arriba a peus de Kakabadze, centra, no hi arriba ningú a rematar, però l’esfèrica cau a peus de Mesa qui, amb banda dreta, afusella Juan Soriano. El Nàstic tenia el partit allà on volia, per davant en el marcador i esperant una errada rival. Però qui més va fallar durant el partit va ser l’àrbitre, que va anul·lar, en el 22’, un gol legal a Uche, a centrada de Javi Jiménez. Eduardo Prieto Iglesias va interpretar que el davanter havia comès falta en el salt, però no va ser així.

Del que podia haver estat el 2-0, gairebé arriba l’empat. Minut 30, i Pozo li guanya l’esquena a Bruno Perone, que ja tenia una cartolina groga. Quan es planta al davant de Dimitrievski, l’extrem del Sevilla està massa forçat, i no pot disparar amb claredat. La rèplica per part del Nàstic arribava en el 36’, amb un tret desviat d’un Xavi Molina que, un minut després, faria embogir al Nou Estadi amb el seu gol. No va ser un golàs, però sí que va ser una diana d’insistència, d’aqueles que marquen els jugadors que s’ho deixen tot al camp. Un córner que, en segona instància, centrava Gaztañaga i la pilota quedava a la gespa, bruta, al costat del segon pal. No hi havia res clar allí, només que Molina tenia l’esfèrica i el control de la situació. Si xutava, marcava, i així va ser.

El penal

El tercer gol podria haver arribat abans del descans, però el col·legiat va interpretar que l’entrada del porter Juan Soriano, que va sortir a buscar la pilota i en la qual va tocar primer el cuir i després a Stephane Emaná, no va ser penal. Va fer la sensació que sí ho havia estat, però els dos equips van marxar al descans amb el resultat de 2-0.

Luis Tevenet va decidir moure fitxa durant el descans, donant entrada a Olavide i a Lara en comptes de Boutobba i de Carballo. El resultat va ser que els sevillans van tornar a agafar una mica de l’espurna que havien perdut en el primer acte. Pozo, potser l’home més perillós dels sevillans, va posar a prova a Dimitrievski en el 48’ amb un 1 contra 1 que va resoldre el macedoni de forma magistral.

El partit es va situar en un indret on el Nàstic no es trobava còmode. Sense la necessitat d’atacar, Pozo entrava massa bé entre línies i feia molt de mal, sobretot per la banda. Javi Jiménez anava perdent força i el faraònic treball que havien realitzat Xavi Molina i Gaztañaga en el primer acte els començava a passar factura. Qui no baixava el pistó era Maikel Mesa. Cada vegada que aquest jugador toca la pilota és mel, autèntica mel.

Barreiro i Abraham

El partit estava guanyat, només calia refredar-lo. I, la millor manera que va trobar Rodri per fer-ho, va ser amb un doble canvi: entraven Abraham i Barreiro i abandonaven el terreny de joc Uche i Maikel Mesa. Semblava que tot estava fet, però al Nou Estadi sempre s’ha de patir. I si es va patir... Minut 76 i Carlos Fernández s’inventa un tret des de casa seva que entra per l’escaire i que posa la por al cos a un Nàstic que va jugar durant el darrer quart d’hora tancat a la seva pròpia àrea. Un patiment innecessari, ja que el duel s’hauria pogut solucionar en el primer acte. Un atac i gol del Sevilla Atlético i un penal que semblava clar a favor dels andalusos i que no es va assenyalar. Al final, però, el fi justifica els mitjans.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Daisuke Suzuki, Bruno Perone, Javi Jiménez, Jean Luc, Gaztañaga, Xavi Molina, Maikel Mesa (Manu Barreiro, 71’), Stephane Emaná (Eddy Silvestre, 80’) i Uche (Abraham Minero, 72’).

Sevilla Atlético. Soriano, David Carmona (Miguel Martín, 75’), Amo, Berrocal, Borja, Fede, Carballo (Lara, 46’), Pozo, Boutobba (Olavide, 46’), Curro i Carlos.

Gols. 1-0, Maikel Mesa (11’); 2-0, Xavi Molina (37’); 2-1, Carlos Fernández (75’).

Àrbitre. Eduardo Prieto Iglesias (Navarrès). Va mostrar la targeta groga al local Bruno Perone; i als visitants Amo, Carlos Fernández i Curro.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 4.941 espectadors.