L'amplitud de la plantilla reusenca minimitza l'impacte de les lesions

Quan el CF Reus va encarar el mercat d’estiu abans de l’inici de la temporada, sabia que hauria de suplir la marxa d’alguns dels jugadors puntals de la plantilla. Benito, Ángel i Ramon Folch, titulars indiscutibles el curs passat, posaven rumb lluny de Reus; de la mateixa manera que ho feien homes que havien jugat un paper entrant en la rotació com Jorge Díaz, Babic, Albístegui o Chrisantus. Durant el mercat i la pretemporada, amb Garai ja instal·lat a la banqueta de l’Estadi Municipal es coneixia la lesió de Guzzo i s’encarava amb optimisme la recuperació de Vítor Silva. La secretaria tècnica va treballar de valent per fer arribar fitxatges de qualitat que permetessin ampliar i millorar la plantilla.

La nova temporada arribava a Reus amb la incorporació d’un total de deu jugadors, amb especial població al centre del camp. Tot i això, Garai va afrontar l’inici de curs amb algunes baixes sensibles d’homes cridats a marcar la diferència, com ara Álex Carbonell. Davant la suma de fitxatges i amb la marxa d’alguns dels titulars de l’equip, el tècnic roig-i-negre va optar per gestionar bé la plantilla aprofitant les rotacions que li oferia l’amplitud d’aquesta. Així, Campins debutava en el primer partit de lliga, cedint el seu lloc a Miramón en lesionar-se; Pablo Íñiguez es feia un lloc als primers onzes davant la baixa de Pichu Atienza, i Tito, Ledes, Juan Domínguez i Borja Fernández es repartien les tres posicions del centre del camp.

Lesions gairebé consecutives

Quan tot indicava que Garai ja havia trobat el seu onze tipus van arribar lesions de manera gairebé consecutiva que van fer saltar les alarmes. Lekic i Máyor, cridats a disputar-se la titularitat en la punta d’atac, es veien obligats a apartar-se dels terrenys de joc gairebé en la mateixa jornada. La por de comptar amb Edgar Hernández com a únic davanter pur, després d’haver-ne arribat a acumular un total de tres, s’agreujava amb la lesió de llarga durada de Ricardo Vaz, que deia adéu a la temporada després de trencar-se els lligaments del genoll.

Per sort per a Garai, l’equip va reaccionar bé a aquesta situació, amb un Edgar que es va reivindicar a l’onze, sempre gràcies a la seva entrega i la seva lluita. A més, la infermeria roig-i-negra va quedar alleugerida després de recuperar homes lesionats de llarga durada com Vítor Silva i Guzzo, malgrat que aquest últim no hagi debutat tot i rebre l’alta fa unes setmanes. Abans, el tècnic de Barakaldo ja havia recuperat Carbonell, que va arribar just a temps per suplir les baixes de Juan Domínguez i Borja Fernández, que van haver de veure alguns partits des de la graderia. Garai va saber gestionar bé els seus homes i, fins i tot, es va poder permetre el luxe de donar descans a alguns jugadors.

El 4-4-2 i l’arribada de Yoda

La terrible notícia de la baixa de Ricardo va anar acompanyada, una setmana després, de la lesió de Querol. El reusenc necessitava dos mesos per recuperar-se, situació que deixava a David Haro com a únic extrem a causa d’unes molèsties que mantenen a Fran Carbia lluny de la gespa des del mes d’octubre. Per aquest motiu, el CF Reus va moure fitxa abans del mercat d’hivern per fer-se amb Karim Yoda, que va aterrar a l’Estadi Municipal per suplir la baixa de llarga durada de Ricardo Vaz.

El fitxatge de l’extrem francès també ha vingut acompanyat, en les darreres quatre jornades, per l’aposta de Garai per canviar el sistema. Aprofitant el bon nivell de forma d’Edgar Hernández, la recuperació de Lekic i la suma d’efectius al mig del camp, el tècnic roig-i-negre va optar per alinear un 4-4-2. Amb aquesta formació, el CF Reus s’assegura més cames en zona de mitjos i més seguretat a l’hora de defensar. Contra el Barça B, fa dues jornades, ja va quedar patent que aquest nou esquema permet als reusencs defensar-se davant equips que disputin la possessió de la pilota. En atac permet més combinacions a la zona de creació i aprofita la corpulència d’Edgar i Lekic per baixar pilotes i oferir-les a uns extrems i laterals que guanyen profunditat. Contra el Tenerife aquest diumenge, Garai va tornar a decantar-se per un 4-3-3 que va fer que els roig-i-negres perdessin pes i importància al centre del camp.

Miramón, l’últim en caure

El club està pendent de Jorge Miramón, a qui li han de realitzar proves després que sentís unes molèsties al quàdriceps en el darrer entrenament abans de viatjar a Tenerife. Campins va ocupar el lloc de l’aragonès al lateral dret, posició que no ocupava des de la primera jornada. El mallorquí havia reaparegut en la visita a Almeria i va substituir Menéndez al lateral esquerre després que aquest es lesionés en el partit davant l’Sporting.