Garai es troba davant el dubte d'escollir sistema entre el 4-4-2 i el 4-3-3
Des de l’arribada de Lekic, amb tres puntes a la plantilla, el tècnic roig-i-negre ha anat alternant els esquemes en funció de les necessitats del partit
Garai estrena Copa amb l'ambició d'eliminar un candidat a l'ascens
En la roda de premsa prèvia al duel de Tenerife, Aritz López Garai reconeixia els seus dubtes a l’hora d’escollir el sistema: «Tinc un dilema intern., no sé si repetir dibuix». El tècnic roig-i-negre havia optat, en la jornada anterior davant el FC Barcelona B, per sortir d’inici amb un 4-4-2 amb Lekic i Edgar Hernández ocupant les puntes d’atac. Comptar amb una línia de quatre homes al mig del camp el va permetre defensar-se millor davant un equip que arribava a l’Estadi amb la intenció de disputar la possessió. A més, en la prèvia d’aquell matx davant el filial blaugrana, Garai ja advertia que un partit d’anades i vingudes no seria l’adequat per als interessos dels seus. Davant la possibilitat que es repetís el guió a Tenerife, el de Barakaldo va optar per tornar al 4-3-3, que el va privar de tenir més control sobre el mig del camp. De fet, l’entrada dels canvis que buscaven tenir més múscul i pilota a la zona de creació van permetre al CF Reus lligar els millors minuts de futbol del partit, que es van acabar esvaïnt amb el segon gol dels illencs.
La plantilla roig-i-negra permet a Garai tenir el dubte sobre el sistema. L’arribada de Lekic, quan el mercat era a punt de tancar, va suposar un motiu més per a optar a jugar amb dues puntes. Amb Máyor i Edgar integrats a l’equip, només faltava que el serbi s’hi adaptés per tal de començar a provar el 4-4-2. A més, amb aquest sistema l’entrenador reusenc s’assegurava rotació en cas de jugar amb només un punta i que tots tres davanters s’esforcessin al màxim per guanyar-se un lloc en les alineacions. Garai no va tardar en mostrar la seva aposta pel sistema de quatre migcampistes i dos ‘9’: en la tercera jornada al camp de l’Oviedo, amb un 2-0 en contra, ja va optar per canviar el sistema i acumular més homes al centre del camp per guarir-se dels atacs asturians.
No va ser fins a la novena jornada, al camp del Huesca, quan Garai va tornar a optar pel 4-4-2 amb el marcador en contra. En aquella ocasió va optar per canviar el 4-3-3 inicial per guanyar superioritat al mig del camp, fet que havia de significar més control i producció ofensiva i es va traduir en el definitiu empat a un.
Les lesions, punt d’inflexió
Máyor i Lekic es van lesionar en les jornades 10 i 11 respectivament, fet que van aparcar la possibilitat de jugar amb el 4-4-2. Tot i així, la reaparició del serbi en la quinzena jornada va suposar un retorn al sistema de dos puntes, que va permetre al CF Reus sumar un punt davant l’Albacete gràcies a una diana, precisament, de Lekic. En la visita a Saragossa Garai va tornar a canviar el 4-3-3 amb el que havia partit d’inici per posar un 4-4-2 que es va repetir en el partit contra el FC Barcelona B.
Máyor encara la recta final
Malgrat que el temps de baixa de Máyor ja sobrepassa les quatre setmanes que es van preveure, el punta aragonès ja es troba en la recta final de la seva recuperació. El seu retorn, que es podria esperar abans que acabi l’any, podria significar l’aposta definitiva de Garai per jugar amb dos davanters purs i quatre homes al mig del camp, un sistema que s’ajusta al perfil roig-i-negre de possessió i de fiabilitat en defensa.