Aquest Nàstic no funciona

Segurament, si es portés a terme una enquesta a totes les persones que van veure el Cultural Leonesa-Gimnàstic de Tarragona d’aquest diumenge, no hi hauria ningú al qual li agradés el joc practicat pel conjunt català. En cap moment de l’enfrontament va semblar que els tarragonins tinguessin la mínima possibilitat ni tan sols d’empatar. Era qüestió d’esperar que l’equip local ataqués la porteria de Dimitrievski perquè el marcador s’obrís. Dues aturades de gran mèrit va realitzar el meta macedoni del Nàstic, però ell no és Déu. Fins i tot, va fallar, en major o menor mesura, en les dues dianes anotades per la Cultural. Dues de calentes, i dues de fredes. Però la resta de l’equip va mostrar-se completament congelat.

Abans del duel disputat contra el Sevilla Atlético, l’entrenador del Nàstic, Rodri, va avisar, sense especificar-ho amb aquestes paraules, que el seu equip s’oblidaria del joc combinatiu i també de ser protagonista en els partits, per passar a jugar d’una forma més pragmàtica, un sistema que ajudés al Nàstic a guanyar sense haver de complicar-se la vida. Com, per exemple, ha fet Anquela a l’Oviedo. El tècnic dels asturians va veure que amb cinc defensors i sense provar floritures podia aconseguir coses grans. De moment, el conjunt on hi juguen David Rocha i Mossa ha tirat cap amunt i sembla no tenir frens.

La primera mostra d’aquest joc més pràctic es va poder apreciar contra el Sevilla Atlético al Nou Estadi, fa dues jornades. El resultat, 2-1 patint en excés i no mereixent sumar els tres punts. Potser, ni tan sols un. Però quan un equip guanya, no se li pot retreure res. Ara bé, totes les vergonyes van sortir de cop, al Reino de León. El Nàstic va jugar un partit realment pobre, patètic. Una cosa és deixar el protagonisme al rival, i una altra ben diferent és no ser capaç de realitzar tres passades amb criteri de forma consecutiva. A més, quan el partit no funciona per la gespa, una bona opció és intentar jugar per alt. Pilotes altes a Uche o, sobretot, a Barreiro, poden solucionar un o més partits, però tampoc es va intentar.

Aquesta és una altra, Barreiro i Uche podran ser resolutius en molts partits, però no els poden guanyar tots. Necessiten gent que els acompanyi. El més greu de tot és que en els darrers partits l’únic futbolista que está intentant alguna cosa a nivell ofensiu és Xavi Molina, un centrecampista defensiu que pot jugar a la perfecció com a central i que, amb la baixa de Sergio Tejera, ha de realitzar la funció de migcampista organitzador. Més no se li pot demanar al de la Canonja. Més, impossible. Maikel Mesa, que és el més semblant que hi ha Tejera a la plantilla, continua perdut a la banda esquerra, com si allí pogués aportar alguna cosa.

Doncs aquestes són algunes de les situacions que se li retreuen a Rodri, l’entrenador grana. Està sent qüestionat sobretot per part d’una afició que no vol patir com la temporada passada, i que entén que l’entrenador no és la persona adequada per continuar amb el projecte. De fet, hi ha un sector de l'afició que actualment l'està comparant amb Juan Merino.

Els números del técnic no són dolents: 20 punts sumats en els 14 duels disputats (Lluís Carreras va sumar un punt en quatre duels) són xifres pràcticament de promoció d’ascens a Primera Divisió. Però aquest mes inicial, en el qual el Nàstic no va poder guanyar, pesa molt. I la gent de Tarragona, l’aficionat del Nàstic en general, no està per a excuses, més encara després del succeït la passada temporada.

El mercat d’hivern

Ara, tothom mira al mateix lloc: al mercat d’hivern. Sí que és cert que el cos tècnic no acaba de donar amb la tecla, però també ho és que aquesta plantilla necessita canvis. Quants? Dependrà, en bona mesura, del que passi aquest dissabte, a partir de les quatre de la tarda, al Nou Estadi. Serà llavors quan el conjunt grana rebrà la visita del Huesca, líder i equip més en forma de la categoria de plata.

Si el resultat és molt negatiu, tant la direcció esportiva com el Consell d’Administració haurien de replantejar-se fitxar més del previst. Dels dos centrals, un o dos mitjos i un home atacant que estaven previstos, es podria passar a un defensor més i un futbolista més de banda. Dels tres a quatre fitxatges, es podria passar a sis o set, que s’acosten més a les necessitats reals d’un equip que en els darrers partits no ha donat senyals de vida i que no pot adormir-se si no vol tenir problemes inesperats.