Dongou: «Després d'una lesió l'important és tornar a aixecar-se»

—Va arribar lesionat i fa poc ha començat a gaudir de minuts. Com es veu?

—Ja em trobo força millor. Em va costar una mica entrar a l’equip a causa de la lesió, i ara he de continuar treballant. Crec que d’aquí a poc ja estaré al màxim.

—Ha de ser fotut que a un jugador tan jove li hagin respectat tan poc les lesions, no?

—És el que hi ha. Tots els que juguem a futbol sabem que ens atenim a lesionar-nos, però l’important és tornar a aixecar-se. Ja és passat i ara he de centrar a recuperar-me.

—Què li passa pel cap quan li van comunicar que no continuaria al Barça?

—Que m’he de buscar la vida en un altre lloc. Allí em vaig criar com a futbolista i com a persona. Ara, em toca intentar triomfar fora, a veure si tinc l’oportunitat de poder tornar.

—Per què no va poder demostrar més al Zaragoza?

—Per les lesions. Sortir del Barça significa haver de jugar d’una forma molt diferent. T’has d’adaptar, i costa. Ara em trobo força millor.

—Creu que el Nàstic serà aquest club en el qual vostè podrà explotar tal com vol?

—Això espero, aquesta és la intenció. Depèn de moltes coses i de tot l’equip.

—Què li està passant a aquest equip que no acaba d’enlairar-se?

—Crec que ens falta una mica més de regularitat. Barregem partits bons amb d’altres no tan bons. Ens falta regularitat i, amb el pas del temps, crec que l’aconseguirem.

—En el 4-4-2 que està dibuixant Rodri, on li agrada jugar, en banda o en punta?

—En punta. Mai he jugat en banda. Com a molt, ho he fet de mitja punta, però mai tirat a la banda.

—Ho té complicat, doncs, amb Barreiro i Uche.

—Són dos bons davanters, i crec que podem jugar els tres. Si tothom suma, podem fer un bon any.

—Creu que el Nàstic s’ha de conformar amb la permanència, o opina que pot mirar més amunt?

—No, no ens conformem amb res. Ja saps com és la Segona Divisió A. Guanyes dos o tres partits i estàs a dalt, i en perds dos o tres i vas cap avall. Crec que tenim un bon equip per poder fer un bon any.

—L’equip fora de casa està funcionant bé, però a casa li costa. Per què?

—No sé si rendim millor quan juguem a casa o quan ho fem fora, el que ens costa és encadenar un parell o tres resultats bons. Això de casa i fora de casa és qüestió de casualitat. Amb la qualitat que té l’equip, crec que podem estar a dalt.

—Està unit el vestidor?

—Em vaig trobar un vestidor molt unit, amb molt bona gent, gent sana. Entre tots ens volem ajudar. La situació no és alarmant, però tampoc és que estiguem massa bé. Volem més, el vestidor ho sap, i anirem en aquesta direcció.

—Suposo que sap que en el vestidor són conscients que durant aquest mercat d’hivern l’equip es reforçarà força.

—El que vingui, benvingut sigui. Si ve per a sumar, sempre serà millor per a l’equip.