Aritz López Garai. Entrenador del CF Reus
«Estem en unes xifres objectives però som ambiciosos i sempre en volem més»
L’entrenador roig-i-negre fa una valoració «positiva» del primer tram de temporada i es mostra satisfet amb el creixement de l’equip
—Quina valoració fa de la primera part de l’any?
—Positiva. Tot i fer un partit molt deficient a Còrdova, crec que s’ha de fer una valoració general i l’equip ha fet les coses bé, el creixement ha estat molt gran. Vam començar la pretemporada amb molta gent jove i amb poca experiència a la categoria i ara ja s’hi han fet i competeixen molt bé.
—A banda de molts jugadors, l’entrenador també era nou.
—Es mantenien la línia defensiva i els jugadors de dalt, però el mig camp sencer és nou i, com deies, l’entrenador, per això era important que tothom s’acoblés. Crec que hem crescut ràpid gràcies a la pretemporada, on ens vam adaptar tots de seguida.
—Còrdova és la nota negativa de l’any?
—Va ser inesperat, teníem il·lusió i esperances per poder sumar punts però ens va sortir un partit molt dolent en tots els aspectes.
—Toca oblidar-lo o recordar-lo per aprendre’n?
—Els nois l’han d’oblidar, no val la pena recordar-lo perquè ja ha passat. Hem tingut el Nadal i mirem endavant, tot i que jo sí que me’l guardo, però les conclusions que trec me les guardo.
—Com s’ha sentit a la banqueta?
—Molt còmode. Quan tens il·lusió i passió, tot es fa més amè. El temps em passa volant i estic gaudint molt del dia a dia.
—Qui s’ha adaptat més, Garai al Reus o el Reus a Garai?
—Crec que l’entrenador s’ha d’adaptar a l’equip, a la tipologia de futbolistes que té i a la plantilla. Els que segueixen ja els coneixia i, alguns dels nous, també els coneixia abans d’entrenar. Jo m’he adaptat a ells, intento treure’n el millor individualment per millorar el grup.
—L’equip té el seu segell?
—L’ha tingut gran part de la temporada. M’agradaria que fóssim més protagonistes amb la pilota, sobretot fora de casa, i portar el partit al nostre terreny. Això és complicat, perquè juguem conta equips molt bons i no sempre s’aconsegueix el que un vol, però crec que el Reus cada vegada s’assembla més al que jo vull.
—El seu distintiu és el 4-4-2?
—És el 4-4-2 i el 4-3-3, no sóc esclau dels sistemes. En funció del partit i de l’estat dels jugadors, em decanto per l’un o per l’altre. Amb dos puntes tens més presència a l’àrea rival però perds gent a la zona de creació, mentre que amb un davanter tens més gent pel centre que pugui combinar però perds força en atac. Cap sistema és perfecte però amb aquests dos m’hi sento molt còmode i els jugadors s’hi han adaptat molt bé, fins i tot quan hem jugat amb tres al darrere. És important reinventar-se dia a dia per poder guanyar els partits.
—Li ha resultat dur fer front a les lesions?
—És la nota negativa de la primera volta, perquè algunes han estat per coses que no pots controlar, com ara cops o situacions dels partits. Això ens ha limitat, l’equip ha perdut potencial perquè ha perdut opcions i hi ha hagut jugadors cridats a ser importants que quasi no han pogut jugar.
—Algunes baixes han coincidit amb recuperacions. És mèrit de les rotacions?
—No m’agrada penjar-me medalles, ha estat cosa dels jugadors perquè sempre trio els que estan millor i els que ens poden ajudar més. És cert que en alguns partits he canviat massa l’alineació perquè no trobava l’estat idoni, però això també és perquè sóc autoexigent i vull que els jugadors estiguin al cent per cent. Tampoc crec que la categoria permeti fer rotacions, perquè no juguem dues competicions.
—La solvència defensiva és el llegat de Natxo o la feina de Garai?
—Amb Natxo vam fer molts bons números i ja sabia que repetir-los seria pràcticament impossible perquè es començava una nova etapa, ja no som el Reus que el curs passat era la sorpresa. Tret dels partits a Tenerife i Còrdova hem estat solvents i això ha estat perquè els jugadors hi han posat intensitat. De Natxo he après moltes coses però això no crec que sigui cosa meva o del seu llegat.
—Li preocupa la falta de gol i que l’equip no tingui reacció si va per sota en el marcador?
—És una realitat que no podem obviar, però crec que a casa hem fet mèrits i futbol per haver-ne marcat més. Em preocupa no fer els gols que podríem fer per l’arribada que tenim, però hem de continuar generant ocasions.
—Entén que l’afició li demani més a l’equip?
—És normal que vulgui veure el seu equip fent gols, que vagi a l’atac i proposi bon futbol; són els que paguen i són els que venen a animar. Però també hem d’entendre que la categoria és molt complicada.
—Ara que estrenarà gespa, l’equip serà més dominador?
—La nostra intenció és ser bons amb la pilota als peus perquè tenim uns futbolistes encaminats a això. Amb la gespa nova sí que espero ser millors en les combinacions.
—Amb 25 punts la meitat de la feina està feta?
—Es diu que la salvació acostuma a estar en 50 i, a la primera volta, encara en podem fer 28, que serien uns números molt bons. Estem en les xifres objectives però som ambiciosos i en volem més, sabent que la segona volta és més complicada l’haurem de fer millor que la primera.
—Es pot aspirar a més que a la salvació?
—Encara és aviat, tenim futbolistes joves que a la segona volta han de fer un pas endavant. La primera part de l’any ha estat prou bona i hem de veure com surt la segona. Fins que no arribi el març no sabrem de què som capaços.
—Hi haurà moviments al gener?
—No es pot descartar res però primer hem de recuperar jugadors lesionats com Querol i Miramón. Si hi ha algú que vol marxar perquè té altres reptes li posarem les coses fàcils, jo vull gent compromesa. També queda una fitxa lliure i caldrà valorar si es necessita reforçar alguna posició, però, a dia d’avui, no ho veig necessari.
—Si hagués d’arribar algú, seria un davanter?
—No ho crec, perquè tenim tres davanters molt bons i, a més de Lekic, Máyor i Edgar, i tenim a Querol que també pot jugar en punta. Si hem de signar algú seria per cobrir alguna carència o millorar alguna posició i, ara per ara, no crec que sigui així. És cert que sempre hi ha marge de millora, però no vull fitxar per fitxar si jo no ho veig necessari i menys sense tenir clar en quina demarcació fer-ho. El gener és llarg, jo ho he de valorar molt bé i també s’ha de veure si el club vol i pot fer front a una incorporació.
—Què li demana al nou any?
—Salut per a tothom i que, esportivament, el Reus torni a competir a la Liga 123 l’any que ve perquè és una categoria preciosa. Espero que l’afició continuï venint a l’Estadi aquest segon tram de la temporada perquè ens ajuda i empeny, amb ells som millors i els necessitarem.