La importància de la defensa roig-i-negra no es limita a evitar els gols dels contraris

El CF Reus destaca pel paper de la seva defensa. Els del Baix Camp són un dels equips de la Segona Divisió que menys gol anoten i, a la vegada, que menys encaixen. Aquest equilibri és clau per tal d’entendre la situació dels roig-i-negres a la taula, i es fa evident en els partits més disputats. El conjunt entrenat per Artiz López Garai planta cara gràcies a la bona feina dels homes de la defensa.

Si hi ha dos jugadors que destaquin en aquesta zona són, sense dubtes, la parella de centrals. Jesús Olmo i Pichu Atienza vertebren la solidesa defensiva dels reusencs. Tots dos centrals tenen característiques similars. Són forts, atents en les anticipacions, tenen bon tracte de pilota i lluiten, amb seguretat, en les pilotes aèris. En el cas d’Atienza, la força que té per rematar pilotes amb el cap, el converteix en un argument més a pilota aturada. En córners, faltes laterals o pilotes penjades a la desesperada és del tot habitual veure el central andalús elevant-se per tal d’intentar fer bona aquesta faceta.

Aquest dissabte Olmo es va destapar com a golejador. El primer com a professional, primera diana en una temporada i mitja a la divisió de plata del futbol espanyol. Aquest gol, que va suposar un empat agònic davant l’Alcorcón, demostra que la defensa reusencs no es limita, només, a evitar les dianes dels contraris. Si bé és cert que la principal característica dels centrals és la seva solidesa darrere per frustrar els atacs dels rivals, la seva aparició en les zones ofensives i de creació va sent una dinàmica recurrent amb Aritz López Garai a la banqueta.

El tècnic de Barakaldo no ha amagat el seu bon gust per dominar la pilota i acumular jugadors amb capacitat per combinar i jugar-la amb criteri. Els principals encarregats d’aquesta tasca són els migcampistes, tot i que tant Atienza com Olmo han demostrat estar capacitats i tenir qualitat suficient per treure la pilota controlada des de darrera. No només les passades al primer toc o les combinacions després d’oferir-se constantment són una de les seves característiques. Les passades llargues, buscant els caps de les torres Lekic, Máyor i Edgar són un altre recurs molt útil que ofereixen els defenses roig-i-negres.

Els sistemes ideats per Garai han permès, a més, que els centrals puguin trepitjar camp contrari amb la pilota enganxada als peus. Olmo ha apostat per marxar d’excursió en diverses ocasions, sempre acompanyat de la seguretat que té amb la pilota als peus i de la cobertura dels migcentres, sacrificats de bon gran per ocupar l’espai que el capità pugui deixar en la zona defensiva.

Malauradament, el pes important que tenen els defenses a l’hora d’atacar no es tradueix en números. El Reus segueix acusant la falta d’encert, i això fa que moltes de les passades que els davanters reben provinents dels centrals o els laterals es quedin a pocs metres de ser una assistència. Tot i la incisió que tenen els laterals roig-i-negres, autèntics carrilers, només Menéndez ha estat capaç de servir una assistència de gol.