Miguel Garcia s'erigeix com a propietari de la banda esquerra reusenca

Les oportunitats no es poden deixar escapar mai. Aquesta màxima es pot fer extensible al món de futbol, que ja ha donat molts exemples de com d’important és estar atent, estar al lloc i al moment adequat. En el cas de la plantilla roig-i-negre, Miguel Garcia exemplifica la necessitat de destacar quan s’obre una finestra.

La lesió que va patir Alex Menéndez va deixar Migue com a únic lateral esquerre disponible per a Aritz López Garai. En el duel de la tretzena jornada, contra l’Sporting de Gijón, l’asturià va haver de ser substituït al minut 75. Miguel Garcia no figurava en aquella convocatòria, i va haver de ser Joan Campins qui va ocupar el lloc de Menéndez. En la jornada següent, al camp del Cádiz, aquest va tornar a aparèixer per completar els noranta minuts. Aquella va ser, fins aleshores, la darrera actuació de Menéndez amb la samarreta roig-i-negra.

Miguel Garcia va disputar les dues primeres jornades com a titular, completant els partits des del xiulet inicial fins al final. A partir del tercer assalt, Menéndez va aconseguir la titularitat, provocant que l’andalús quedés fora de les llistes de Garai. La lesió de l’asturià, però, va tornar a obrir-li les portes de la titularitat.

Des de la quinzena jornada, la primera que es va perdre Menéndez, Miguel Garcia ho ha jugat absolutament tot. Tot i tenir un inici dubitatiu, mica en mica es va posar les piles per acabar adaptant-se a l’equip. La seva consolidació a l’onze de Garai es va signar passada la derrota a Tenerife en la divuitena jornada. En aquell partit Menéndez va tornar a formar part de la convocatòria reusenca després d’haver-ne quedat fora les tres anteriors.

El creixement de Migue va coincidir amb la lesió de Miramón al lateral dret. El CF Reus va perdre la incisió que tenia el jugador aragonès, i Migue va redordar els seus origens com a extrem per convertir-se en la bala que necessitava l’equip.

En el darrer matx, dissabte passat contra l’Alcorcón, Migue va deixar patent la seva entesa amb Vítor Silva, que en més d’una ocasió ha ocupat la posició d’interior esquerre. Les combinacions entre l’andalús i el portuguès ajuden a l’equip a guanyar profunditat amb un sistema, el 4-4-2, que castiga la pèrdua d’extrems purs.

Amb l’inici de la segona volta, i amb Menéndez ja al cent per cent, Garai es troba amb dos laterals de primer nivell disponibles que hauran de lluitar per ocupar la banda esquerra. Gràcies a haver aprofitat la seva oportunitat, Migue parteix amb avantatge.