Manu Barreiro: «No crec en els miracles, sinó en el treball i en l'equip»

—Com es troba?

—Bé, molt bé.

—Quins dos gols que va marcar aquest dissabte!

—Sí. Van ser dos gols importants, sobretot l’últim, ja que va servir per a guanyar en un camp complicadíssim.

—En algun moment a Vallecas els va passar pel cap deixar de creure en la victòria?

—Quan ens van empatar, el més lògic és que amb l’ajuda de la seva afició, ells anessin a pel tercer. Potser tal com estaven les coses, el 2-2 no era del tot dolent, però Dimitrievski va estar molt encertat en treure ràpidament de porteria en la jugada del gol i tots vam tenir ambició en aquella jugada, que va acabar en gol.

—L’equip rutlla molt bé lluny del Nou Estadi, però a casa no reacciona. Per què?

—No ho sé. És difícil d’explicar. Fora estem guanyant en camps complicadíssims. Potser, quan juguem lluny de casa, tenim més clares les idees a l’hora de buscar els punts febles del rival, i no hem de pensar tant en l’obligació que tenim a casa de portar la iniciativa.

—Per molt que variï el sistema de joc i que canviïn els futbolistes, Manu Barreiro sempre juga, i ho fa com a titular. Es troba més a gust jugant sol a dalt que amb un altre «9»?

—És cert que és diferent. Quan juga Maikel a la mitja punta, jo he de fer la funció de davanter centre, però quan jugo amb Uche o un altre punta hem de baixar més i fer funcions diferents. Em trobo molt còmode amb els dos sistemes.

—Però quan marca més gols és quan juga de «9» pur.

—Sí.

—El Nàstic s’ha acostumat massa a jugar per dins i oblidar les bandes. Això s’entrena, o surt espontàniament en els partits?

—Ho tenim tot força treballat en els entrenaments, però en els partits moltes coses surten de forma espontània. Normalment, abusem molt de jugar per dins i, l’altre dia a Vallecas, les dues o tres centrades bones van acabar en gol. Quan una pilota entra a l’àrea, sempre passen coses. La porteria és on és, no es mou, i crec que hem de centrar més pilotes. Ho tinc molt parlat amb Javi, Otto (Kakabadze) i Abraham. Els davanters necessitem que ens posin pilotes.

—Quina davantera si arriba Álvaro Vázquez (encara no s’havia fet oficial el seu fitxatge).

—Tot el món el coneix. Pot aportar coses diferents al que tenim. És un futbolista molt ràpid i dinàmic, un molt bon futbolista. Amb ell, tindrem una davantera molt bona a la categoria.

—Entre els fitxatges que han arribat i els que apunten que arribaran, sembla que lluitar tan sols per la permanència no serà un objectiu real. Creu que han d’aspirar a alguna cosa més?

—Sempre he dit que sí. Amb la plantilla que hi ha, podem aspirar a més. Tenim 24 punts i hem fet malament les coses a casa en molts moments. Si haguéssim guanyat algun partit més i haguéssim esgarrapat un parell d’empats, imagina’t on estaríem.

—S’imagina guanyar tres partits seguits com a visitant (Vallecas, Almeria i Pamplona)?

—Sí. Jo ja vaig fer broma en el retorn de les vacances de Nadal, dient als companys en els entrenaments que eren nou punts segurs per a nosaltres. Ara tenim un partit que, si el guanyem, donarem un cop de puny damunt de la taula per anar amb més confiança a Pamplona.

—Parlen del que s’ha comentat des de Pamplona pel partit ajornat per la nevada a principis de desembre?

—Sí, amb les xarxes socials tot ens acaba arribant. És normal, el futbol és així. Ells busquen desestabilitzar una mica i motivar una mica a la seva gent per intentar que hi hagi un ambient calent, però a nosaltres no ens ha d’afectar. No hi donem més importància.

—Vostè ha marcat sis gols, els mateixos que Uche, però hi ha un company que n’ha marcat set tot i no ser davanter. Com està Maikel Mesa, no creu?

—Sí, és un gran jugador. Gairebé tot el que toca, acaba entrant a la porteria rival. A nosaltres ens està aportant moltíssim. El fet que no sigui davanter i que hagi marcat set gols és molt bo, i ho hem d’aprofitar. Està en estat de gràcia.

—En quina situació li agradaria que es trobés l’equip abans de tornar a jugar a casa, davant de la pròpia afició, en el duel contra el CF Reus del 21 de gener?

—L’ideal seria arribar al partit amb sis punts més, els d’Almeria i els de Pamplona. Crec que anímicament arribarem bé, segur. L’equip té les idees clares molt més clares tàcticament, ja que l’entrenador, que és molt bo, ens ensenya molt. Abans, ens costava una mica més, però ara fem els moviments sense pensar i estem en situació d’anar a qualsevol camp i lluitar per la victòria.

—Per a molts seria un autèntic miracle que el Nàstic lluités per l’ascens a Primera Divisió. Vostè creu en els miracles?

—No gaire. Crec en el treball i en l’equip. Hem d’anar pas a pas, però estem aquí. S’està fent un equip de bons jugadors i de bons noms. El club està fent un salt de qualitat amb la plantilla i sóc de l’opinió que podem fer una bona segona volta.

—L’anterior ocasió en la qual vaig poder entrevistar-lo, em va comentar que la seva intenció era no moure’s de Tarragona i fer-hi arrels. Les ha pogut fer?

—En això estem (riu). Em queda aquest any de contracte i un altre més. Després, depenent del meu rendiment, veurem si el club vol que continuï. Per a mi, tot han estat sensacions positives des de la meva arribada a Tarragona, i hi estic molt a gust.