Fran Carbia deixa enrere un calvari de prop de tres mesos i torna a gaudir del futbol

L’Estadi Municipal va somriure tot i la derrota contra el Lugo d’aquest dissabte. Ho feia l’equip, l’entrenador i la grada. I. sobretot, ho feia Fran Carbia. El futbolista roig-i-negre reapareixia en una convocatòria gairebé tres mesos després d’haver-se lesionat. Deu partits lluny dels terrenys de joc, un camí que va arribar al seu final aquest dissabte.

El vint-i-dos d’octubre, a Almeria, Carbia havia de retirar-se passada l’hora de partit en el matx corresponent a l’onzena jornada de lliga. L’extrem havia iniciat el curs anant de menys a més, guanyant cert protagonisme, fins que va desaparèixer de les llistes de Garai. En les primeres setmanes, la seva absència va anar rodejada de misteri, ja que no hi havia cap comunicat per part del club. Després es va saber que patia unes molèsties al soli que li impedien jugar.

Tot i que no es va fixar període de recuperació, tot feia pensar que la seva baixa s’allargaria poc menys de dos mesos. Garai el va recuperar a temps per a viatjar a Còrdova en el darrer partit del 2017, però va quedar fora de la llista. El mateix va passar amb el primer duel de l’any, a casa, contra l’Alcorcón.

L’inici de la segona volta obre una porta a Fran Carbia. Primer partit del segon tram de curs, presència a la convocatòria i titularitat. Després de gairebé tres mesos fora dels terrenys de joc, el tarragoní tornava a tenir la possibilitat de vestir-se de curt.

Aire renovat a l’equip

Contra el Lugo es va veure un Fran Carbia actiu, amb ganes de jugar i d’aportar. L’equip va agafar un altre aire amb la seva presència al camp. Des de l’extrem esquerre es va associar amb Menéndez, que també reapareixia de la seva lesió, va trepitjar àrea i va demostrar entrega i lluita. Semblava que el Carbia que havia marcat diferències el curs passat tornava a trepitjar l’Estadi Municipal. Amb Haro i Máyor fent-li companyia en la zona ofensiva, Carbia va aportar aquells arguments en atac que el Reus havia trobat a faltar en jornades anteriors. Quan Máyor no arribava a rematar una centrada des de la dreta, Carbia apareixia al segon pal acompanyat de perill. Quan baixava a rebre i centrava la seva posició, deixava espai per a les internades de Menéndez i l’aparició de Vítor.

A falta de deu minuts per acabar el matx, Garai va decidir canviar-lo i donar entrada a Juan Cámara per recuperar velocitat en la zona atacant. Carbia es va retirar exhaust i aclamat per un públic que reconeixia la seva entrega i agraïa el seu retorn.

La millor dupla roig-i-negra

Contra el Lugo, i amb el retorn de Fran, es va tornar a veure la millor dupla del CF Reus a la Segona Divisió. L’atac format per Carbia i Máyor va ser, en la majoria de partits del curs passat, el que va protagonitzar més alineacions. Entre tots dos van participar en 17 dels 31 gols que va aconseguir el Reus, tant de manera directa com indirecta. Máyor i Fran, amb set dianes cada un, van tancar la temporada com a màxims realitzadors del conjunt del Baix Camp.

Aquest curs les lesions han castigat als dos futbolistes, que van estar de baixa gairebé les mateixes setmanes. Máyor i Fran sumen un gol i una assistència respectivament. Amb l’inici de la segona volta, tots dos tindran una nova oportunitat de demostrar que són dos futbolistes cridats a marcar les diferències al CF Reus.

Edgar Hernández es queda fora

L’entrada a la convocatòria de Fran va suposar l’absència d’Edgar Hernández. Amb Máyor, Lekic i Carbia, Garai podria tornar a apostar pel 4-3-3 que dificultaria la presència del «9» català a les llistes. A més, dissabte Yoda es va reivindicar amb una molt bona actuació, fet que el podria fer guanyar pes als esquemes.