El matrimoni etern fora de casa

El matrimoni entre el Nàstic i els partits fora de casa continua vigent. I de quina manera. Els tarragonins es van desfer aquest dijous de tot un Osasuna (0-2) en el partit ajornat per la neu a principis de desembre. Un gran Nàstic a nivell defensiu, un Dimitrievski que és sinònim de miracle, un Barreiro immens i un Álvaro que s’estrenava com a golejador van donar els tres punts a un equip que se situa dotzè i que deixa enrere, molt enrere, la zona de descens.

No va haver-hi cap sorpresa a l’onze. Ni en forma de titularitat d’Álvaro Vázquez, ni en la de Javier Matilla. A Rodri no li agrada tocar les coses que li funcionen, i va apostar pels mateixos protagonistes que a Vallecas. O, el que és el mateix, idèntic onze que a Almeria sense Pol Valentín ni Javi Jiménez en els laterals, però amb Kakabadze i Abraham en el seu lloc.

Al Nàstic li va això de jugar fora de casa. No se sap ben bé per què, però els de Rodri se senten molt còmodes quan actuen lluny del seu terreny. Sí que la possessió va ser més per als navarresos, però la comoditat amb què ho van afrontar els tarragonins va ser determinant per poder marxar 0-1 al descans.

Ara bé, tot podria haver canviat als tres minuts de joc si David Rodríguez hagués enviat al fons de la xarxa un fort xut amb cama esquerra que es va estavellar a la fusta. Va ser en una acció imperdonable per a Kakabadze, ja que el lateral georgià va perdre una esfèrica d’aquelles que costen partits. La va robar el punta local, qui va progressar i, quan era al davant del meta macedoni, va disparar al pal.

El segon avís de l’enfrontament també va anar a càrrec d’Osasuna. Als catorze minuts de joc, una falta lateral centrada per Roberto Torres va trobar el cap d’Unai García, qui va impactar l’esfèrica i va obligar a Stole Dimitrievski a lluir-se i a salvar, novament, al seu equip. Però diuen que, a la tercera, és la vençuda. Encara que no sigui del mateix equip que n’ha intentat la primera i la segona. Dit i fet. Passada alta de Kakabadze sense aparent perill, però el cuir arriba a zona de Manu Barreiro. Llavors, tot es converteix en perill pur. El gallec, en comptes de controlar-la, veu la sortida de Sergio Herrera, li traça un barret i, escorat a la dreta de l’àrea, dispara per trencar la xarxa i pujar el gol dels tarragonins.

No podia començar millor la cosa per a un Nàstic que començava a moure bé l’esfèrica en el centre del camp, amb un Muñiz que abandonava la banda dreta per ajudar a acumular homes en el centre i deixar el carril a Kakabadze. A l’altra banda, novament un gran Tete Morente, capaç de tornar boig a les defenses rivals. Dos grans jugadors, Muñiz i Morente, que ha pogut recuperar Rodri.

Però no tot van ser bones notícies pels tarragonins, ja que, a tres minuts del descans, Eddy Silvestre es va haver de retirar del terreny de joc, lesionat, en rebre un fort cop per part d’un rival. Javier Matilla, que cada partit va tenint més minuts, va ser el seu substitut.

A mantenir la distància

El Nàstic sabia quina era la seva missió en el segon acte: mantenir la calma i seguir per davant a l’electrònic. Per a poder aconseguir-ho, era necessari, primer, que els futbolistes no es posessin nerviosos i, després, que tothom lluités cada pilota com si fos l’última. Per aquest mateix motiu, l’entrenador grana no va dubtar ni un moment a esgotar els canvis i treure del terreny de joc a aquells jugadors que no poguessin donar el cent per cent pel cansament físic.

El primer a desfilar va ser Muñiz. Com gairebé sempre, els partits de Muñiz es limiten a una gran primera meitat i a alguns minuts de la segona. Després, físicament no arriba. Jean Luc va ser l’escollit. El segon (que ja era el tercer, comptabilitzant la substitució de Silvestre a la primera meitat) va ser Maikel Mesa. El mitja punta no acostuma tampoc a acabar els partits, però encara quedava mitja hora del duel i, amb l’entrada d’Álvaro Vázquez, Rodri va esgotar tots els canvis.

Calia remar tothom en la mateixa direcció, intentar que Osasuna ho tingués més difícil que mai. La defensa del Nàstic es va tancar molt bé, els laterals es van multiplicar i Suzuki i Molina no van deixar forats. A més, Gaztañaga va ser el que tothom espera d’ell. Impecable al tall, i sense errades en l’elaboració. Matilla va aportar aquest granet de seny en el centre del camp i la clau de l’èxit del Nàstic va ser que Manu Barreiro no només va fer de punta, sino que va actuar de tercer centrecampista en moltes ocasions, ajudant als homes de la medul·lar a contenir les incursions i els intents d’atac d’Osasuna.

Però els dos equips encara tenien coses a dir. Primer, el Nàstic. En el 82’, internada a l’àrea d’Álvaro Vázquez, que retalla i que és objecte d’un penal clar, que el col·legiat no va assenyalar. Un minut després, Dimitrievski va tornar a salvar als seus. Sota pals, va desviar a córner una rematada rival que entrava. El macedoni és gran part d’aquest equip.

També va demostrar que, a partir d’ara, serà un jugador imprescindible Álvaro. Quan més pressionava Osasuna, quan més a prop estava l’empat, jugada de davanter de qualitat en una contra amb dribling al porter i a un central inclosos per rematar a porteria i pujar el segon, el de la sentència, el que allunya definitivament als tarragonins de la zona de descens.

FITXA TÈCNICA

Osasuna. Sergio Herrera, Lillo, Unai, Oier, Carlos Clerc, Lucas Torró, Fran Mérida, Roberto Torres (Borja Lasso, 52’), Xisco, Kike Barja (Quique, 74’) i David Rodríguez (Rober Ibáñez, 65’).

Gimnàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Daisuke Suzuki, Xavi Molina, Abraham, Gaztañaga, Eddy Silvestre (Javier Matilla, 42’), Juan Muñiz (Jean Luc, 58’), Maikel Mesa (Álvaro Vázquez, 61’), Tete Morente i Manu Barreiro.

Gols. 0-1, Manu Barreiro (30’); 0-2, Álvaro Vázquez (91’).

Àrbitre. Luis Mario Milla Alvendiz (Andalús). Va mostrar la targeta groga al local Lillo; i als visitants Abraham, Tete Morente, Javier Matilla i Álvaro Vázquez.

Incidències. El Sadar va acollir 12.254 espectadors.