El Reus torna a regnar al Nou Estadi

Al CF Reus li va el Nou Estadi. Així va tornar a quedar clar aquest diumenge. És la segona temporada consecutiva en què els reusencs conquereixen el camp del Nàstic, equip que es va quedar glaçat després de veure com a casa no és capaç de posar en solfa els espectaculars resultats que està aconseguint lluny del Nou Estadi. Alguna cosa li passa al Nàstic a casa, i ningú sap què és.

L’equip d’Aritz López Garai (ahir a la graderia per la seva expulsió contra el Lugo) va ser mereixedor guanyador i, a més, va recuperar sensacions perdudes després dels mals resultats en els darrers mesos. Només un triomf dels nou darrers en joc deixava als reusencs en una situació complicada, però al Nou Estadi se li van curar totes les ferides.

Aquesta victòria motiva que, novament, el CF Reus passi per davant del Nàstic a la taula classificatòria i se situï amb uns còmodes 29 punts, pels 28 amb què compta el Nàstic actualment.

Quan s’enfronten dos equips tan propers que el duel entre els dos s’arriba a considerar derbi, acostuma a succeir que cap dels dos se’n va a dalt amb excessiva alegria per no cometre errades. I així va ser. Les primeres compasses de la primera meitat van ser de tempteig i, sobretot, excessivament avorrides per a l’espectador.

En 20 minuts sense futbol per explicar, va ser el conjunt reusenc el que va demostrar una mica més que el rival. No funcionava ni Muñiz a la dreta ni la parella Gaztañaga-Matilla al centre. Les úniques espurnes dels locals les posaven Maikel Mesa, qualitat pura, i Tete Morente, un punyal per banda esquerra. Però els reusencs no es quedaven curts pel que feia a pólvora a dalt. Amb Fran Carbia, aquest equip és una altra cosa, i una cosa ben diferent. Sempre intenta trobar la màxima verticalitat i la forma d’arribar abans a porteria. I si, al davant, tens a Máyor, al darrere a Vitor i a l’altra banda a Yoda, no pots queixar-te.

A partir d’aquests vint minuts inicials, el Nàstic va començar a animar-se. Amb un xut de Maikel Mesa, molt desviat. Va fer la sensació que era més complicat fallar aquella ocasió que marcar-la. Es va quedar el mitja punta completament sol davant d’Edgar Badia, però el seu tret, amb cama esquerra, amb la bona, va marxar al costat del pal dret de la porteria reusenca.

I va contestar l’equip entrenat, en aquesta ocasió, per Xavi Bartolo. En el 23’, amb un tret de Máyor, que Xavi Molina va desviar a córner i, en el 26’, amb Fran Carbia provant sort des de lluny. Però les ocasions del Nàstic eren molt més clares, com la de la mitja hora de joc, quan Tete Morente va progressar completament sol i va rebre una dura entrada de Pichu Atienza, que va significar la primera cartolina groga de l’enfrontament. Aquesta acció va derivar en una falta perillosíssima, una acció d’aquella en què Muñiz es troba com peix a l’aigua. La va llençar l’asturià, però el cuir va anar lleugerament desviat pel pal dret d’Edgar Badia. Era claríssima, però no va entrar. La que sí ho va fer va ser la de Juan Domínguez, en el 39’.

Gaztañaga, i només Gaztañaga, va ser el responsable del gol del Reus. Centrada que procedeix d’un servei de banda i que no sap desviar el centrecampista del Nàstic, situació que va habilitar a Juan Domínguez qui, lliure de marca, va afusellar Dimitrievski.

La reacció

El Nàstic seguia sense trobar-se a si mateix. Però sabia que tenia opcions, com a mínim d’empatar. Aquestes, passaven per donar entrada al que, possiblement, és el millor jugador de l’equip I així va ser. Quan va entrar Álvaro Vázquez al camp tot va canviar. Però també ho va fer en el moment en què Dumitru es va vestir, per primera vegada a la seva vida, la samarreta del Nàstic. Quin descobriment aquest extrem.

Juan Domínguez començava a perdre força en el centre del camp reusenc, al mateix temps que ho feien els seus companys. Dumitru, en el 66’, va disparar a passada de Kakabadze, però el seu tret va marxar desviat. I, en la següent ocasió dels locals, va arribar el gol. Gran acció per banda esquerra de Javi Jiménez que centra i troba el cap d’Álvaro. Gol del dorsal 15 del Nàstic, el segon del seu compte particular.

I quan més ho mereixia el Nàstic, va arribar l’acció polèmica de l’enfrontament. Penal força clar de David Haro, que acabava d’ingressar al terreny de joc, sobre Dumitru, que el col·legiat no va assenyalar i, en la contra, el Reus va matar al Nàstic. Acció entre Máyor i Fran Carbia que combinen i acaba l’esfèrica a peus de Vitor Silva. El portuguès, al qual semblava que se li havien acabat les forces, en va treure d’on no n’hi havia per disparar, col·locat, impossible per a Dimitrievski quan el marcador assenyalava el 84’. Després, el Reus va aconseguir defensar-se amb ungles i dents, i va emportar-se una victòria més que necessària.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Daisuke Suzuki, Xavi Molina, Javi Jiménez, Gaztañaga, Javier Matilla, Juan Muñiz (Dumitru, 64’), Maikel Mesa (Omar Perdomo, 75’), Tete Morente (Álvaro Vázquez, 56’) i Manu Barreiro.

Reus. Edgar Badia, Joan Campins, Pichu Atienza, Jesús Olmo, Álex Menéndez, Juan Domínguez, Carbonell (Tito, 81’), Vitor Silva (Pablo Íñiguez, 87’), Yoda (David Haro, 67’), Máyor i Fran Carbia.

Gols. 0-1, Juan Domínguez (39’); 1-1, Álvaro Vázquez (72’); 1-2, Vitor Silva (84’).

Àrbitre. Óliver De la Funte Ramos (castellano-lleonès). Va mostrar la targeta groga als locals Xavi Molina i Javi Jiménez; i als visitants Pichu Atienza, Carbonell, David Haro i Olmo.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 11.266 espectadors.