Aritz López Garai ja ha trobat els futbolistes intocables de l'onze del Reus

El derbi encara cueja a Reus. La il·lusió desfermada després de guanyar al camp de l’etern rival no s’apaga. El partit del Nou Estadi va deixar moltes coses. Més enllà del cop moral, els tres punts sumats o la ratxa trencada, també va servir per constatar que Aritz López Garai ha aconseguit fer-se seu un grup de futbolistes que sembla intocable. El mèrit caldria repartir-lo, també, amb Xavier Bartolo. El segon tècnic roig-i-negre, fent un treball incansable i poc reconegut a l’ombra del basc, tindrà l’oportunitat de lluir en els pròxims partits arrel de la sanció a Garai. Ja ho va fer a Tarragona i repetirà, dissabte contra l’Oviedo, i el següent cap de setmana enfront del Numancia.

Si és cert que, durant la sanció, Bartolo és qui prendrà les decisions més immediates a peu de camp, continuarà sent Garai el que mogui els fils de l’equip. Ho farà amb un onze consolidat en gairebé totes les parcel·les del terreny de joc. L’única zona que pot presentar algun dubte, i que més ha anat canviat el tècnic basc al llarg del curs, és a la davantera.

La majoria d’aficionats reusencs podrien afirmar, amb els ulls tancats, que Edgar Badia partirà sota pals en tots els enfrontaments. Així ho ha fet a excepció de dos partits, que es va perdre per lesió. Aquest fet va provocar que Santamaría es plantegés una sortida del club que, hores d’ara, sembla totalment descartada.

Per davant del porter, Garai s’ha trobat amb un imprevist poc desitjat, si bé ha fet un favor a l’equip. Joan Campins ha exercit de lateral dret amb una solvència exquisida. Veient les darreres actuacions contra Lugo i Nàstic, Miramón tindrà complicat tornar a l’onze un cop recuperat de la seva lesió gràcies -o per culpa- del balear. Menéndez va viure un episodi similar, ja que Miguel García l’havia substituït, amb molt bona nota, durant la seva lesió. Contra el Lugo, però, l’asturià va recuperar el seu lloc a les alineacions, repetint diumenge al camp del Nàstic.

Els intocables tocats

Per primer cop aquest curs, Garai no podrà comptar amb els dos centrals a la vegada. És cert que Atienza havia iniciat la competició lesionat, però Olmo havia disputat tots els minuts fins al derbi. Al Nou Estadi, però, tots dos van veure la cinquena groga que els obligarà a quedar-se fora del matx contra l’Oviedo. Aquesta pot ser l’única errada comesa per Garai en defensa, ja que tant Olmo com Atienza van acumular molts partits amb quatre grogues, corrent el perill que es va certificar a Tarragona. Això, però, demostra una fe cega en la parella de centrals, que ha castigat un Íñiguez que encara no sap qui l’acompanyarà com a parella de ball el dissabte vinent.

Carbonell, Vítor, Domínguez

La zona del mig del camp és la que més modificacions havia patit. Primer les lesions, que van anar acompanyades de rotacions, amb la constant dualitat entre el 4-3-3 i el 4-4-2. Hi havia homes que semblaven intocables, com Gus Ledes, màxim realitzador roig-i-negre. La qualitat i el sacrifici, però, ha anat conformant una zona del mig del camp que gairebé es podria recitar de memòria abans dels enfrontaments.

Àlex Carbonell comença a mostrar gran part de la qualitat que guarda a les seves cames. Joventut i promesa, Carbonell ho ha combinat tot a la perfecció per convertir-se en un dels intocables de Garai. Només deixa el camp exhaust pel seu sacrifici o quan el tècnic considera oportú guanyar múscul i pes defensiu. La qualitat de Carbonell és superada, comprensiblement, per la màgia de Vítor Silva. Mai podrà estar al cent per cent, però mai deixarà perdre la qualitat que guarda el portuguès.

La grata sorpresa la protagonitza Juan Domínguez, que ha aconseguit fer invisibles noms de primer nivell com el de Borja Fernández o Guzzo. Garai ja havia mostrat la seva confiança en ell apostant per alinear-lo després de partits per oblidar com Tenerife o Còrdova. Domínguez va respondre amb una progressió que va tocar sostre al Nou Estadi.

La davantera, únic dubte

La zona ofensiva és la que més dubtes presenta a l’hora d’imaginar l’alineació. Ja recuperat, Máyor sembla l’únic intocable. L’aragonès li ha guanyat la partida als altres puntes. Lekic sembla destinat a ser un revulsiu i Edgar Hernández ha anat perdent presència a les convocatòries. Part de culpa en tenen Fran i Yoda. El primer va reaparèixer demostrant que vol ser el futbolista diferencial del curs passat. L’extrem francès li va prendre el lloc a Haro després de revolucionar, i agradar, en el matx contra el Lugo a l’Estadi Municipal.