El Molinón s'ha convertit en un fortí des de l'arribada de Baraja a Gijón

Cap de setmana per a l’optimisme al Nàstic. Si més no, això és el que caldria pensar tenint en compte que, diumenge, els grana juguen lluny de Tarragona. L’estranya situació dels tarragonins aquesta temporada ha portat al conjunt de Rodri a ser més fiable quan juga com a visitant que quan ho fa com a local. Les estadístiques són clares i continuen situant el Nàstic com el millor visitant de la Segona Divisió.

Diumenge, els de Rodri tenen una nova ocasió per a redimir-se visitant el camp de l’Sporting de Gijón (16:00 hores). L’entrenador prepara el matx encarant una situació límit, ja que un mal resultat en terres asturianes podria significar el principi d’un possible adéu. Ja sigui per donar continuïtat a Rodri o per recuperar les sensacions amb les quals es van arribar als instants previs al derbi, el Nàstic vol guanyar sigui quin sigui el preu.

No ho tindran fàcil, però, els jugadors grana. Si bé és cert que són el millor conjunt visitant, els locals han aconseguit convertir el seu estadi en un autèntic fortí. L’Sporting de Gijón només ha perdut dos enfrontaments davant la seva afició. Set victòries i tres empats han permès als asturians sumar 24 punts dels 33 punts actuals al Molinón. A més, la tendència a l’alça és un tret característic del conjunt que ara entrena Rubén Baraja. Els sportinguistes van iniciar el curs amb Paco Herrera a la banqueta i, després d’un molt bon començament, van anar perdent força. Una ratxa de sis jornades sense conèixer la victòria (4 derrotes i 2 empats) van provocar el canvi d’entrenador. Baraja va assumir el relleu d’un Herrera que havia decebut davant la seva afició.

Un local temible

Des de l’arribada de Baraja, l’Sporting no ha perdut ni un sol partit a casa. Tres enfrontaments a al Molinón que s’han saldat amb tres victòries asturianes. On ha patit el nou entrenador sportinguista és lluny de Gijón, ja que ha sumat dues derrotes en els dos desplaçaments.

Jugant com a local, el conjunt asturià ha sumat 20 gols a favor i només 9 dianes en contra. Uns números similars als que ha signat el Nàstic com a visitant (18 gols a favor i 14 en contra). Tenint en compte que els grana han puntuat en vuit dels seus dotze desplaçaments (5 victòries i 3 empats), les estadístiques presenten un duel molt igualat atractiu. Les ganes de retornar el 0-4 que l’Sporting va endosar al Nàstic en la primera volta encara sumen més al·licients.

Jony, l’esperança

Contra el Nàstic, Baraja podria optar per alinear Jony i jugar amb dos davanters, un sistema que agrada molt a Gijón. L’arribada de l’extrem, que signa una segona etapa amb l’Sporting, ha augmentat l’esperança dels aficionats blanc-i-vermells d’aconseguir assentar-se en la zona de playoff. Jony va ser l’heroi sportinguista en els anys de l’ascens a Primera Divisió i la posterior permanència a la categoria d’or.

Més enllà de Jony, la principal arma ofensiva dels asturians és un Michael Santos en estat de gràcia. El davanter uruguaià és el màxim realitzador sumant 11 gols, a més d’haver repartit dues assistències. Per darrere de Santos es troba Carlos Carmona, que ha anotat sis dianes i ha repartit quatre passades de gol.

Una de les absències destacades del partit entre Sporting i Nàstic podria ser la de Jordi Calavera. El futbolista de Cabra del Camp es perdrà, amb tota seguretat, el matx de diumenge per culpa d’una lesió. A Gijón són prudents i prefereixen no forçar-lo i que es recuperi per jugar, la setmana següent, al camp de l’Oviedo.