Qui juga amb foc...

El Nàstic porta molt de temps jugant amb foc, i s’ha acabat cremant. Molt mal partit dels tarragonins que ha acabat amb la inevitable i completament justa derrota, i també amb la gran ratxa lluny del Nou Estadi. Aquest Nàstic penjava d’un fil, i aquest s’ha acabat trencant. Si no guanyes a casa i tampoc ho fas fora i, a més, si practiques un futbol que no agrada a ningú...

A la tercera ha estat la vençuda. Per fi, Rodri ha apostat per Álvaro Vázquez d’inici. I és que l’entrenador del Nàstic no tenia cap excusa per no fer-ho després que el davanter cedit per l’Espanyol hagi marcat dos gols en les dues estones que ha disputat amb la samarreta del Nàstic.

El barceloní ha format parella de ball amb Manu Barreiro, i el gran sacrificat ha estat un Tete Morente que ho estava fent prou bé en els darrers partits, però que va ser l’escollit per un Rodri que ha continuat deixant a l’onze titular al discutit Juan Muñiz. Val a dir que les primeres meitats dels dos darrers partits de Muñiz van ser prou bones i que el tècnic grana, clarament, ha intentat aprofitar la cama esquerra de l’asturià mentre aquest pogués aportar coses sobre la gespa.

El partit ha començar tal com estava previst. Control absolut de l’Sporting, amb un Nàstic que, des del darrere, intentava fer-se fort i buscar algun contraatac. Mai per bandes, ja que el fet que els dos extrems eren el mateix Muñiz i Mesa, dos futbolistes que, de fet, tenen de tot menys d’extrems. Tot l’atac es basava sempre, sempre i sempre buscant passades interiors a Álvaro i a Barreiro, les quals no aconseguien sorprendre mai a la defensa esportinguista, ferma i sense fissures. L’assetjament dels asturians a la porteria de Dimitrievski ha sigut absolut, sobretot en les primeres compasses del primer acte. En el primer minut de joc, Castro ha trepitjat línia de fons, però ningú ha arribat a la seva centrada. Tres minuts després, Santos disparava alt, per sobre del travesser de Dimitrievski. En el 7’, el mateix Santos ha insistit amb un tret que sortia lleugerament desviat. Quatre minuts després, en l’11’, Carmona ho ha provat des de lluny... Quatre ocasions clares en deu minuts deien molt del que havia de ser un partit en el qual el Nastic no ha anat per totes des del principi. I ho ha acabat pagant, amb un gol en el descompte. Podia haver arribat perfectament abans el gol, però el 47’ també val quan el col·legiat en descompta dos amb tota justícia. Errada defensiva en conjunt amb Suzuki com a principal protagonista, en la qual Santos es troba amb la sortida de Dimitrievski i li traça la vaselina. Impossible d’aturar.

El problema no és que et marquin un gol a la primera meitat, sinó que no facis res al descans per revertir la situació. Han sortit els mateixos protagonistes al camp, i la idea de futbol ha estat la mateixa: passades horitzontals o sempre enrere, no fos que o Barreiro o Álvaro haguessin de ser protagonistes.

Muñiz, aplaudit

L’inici de la segona part dels asturians ha estat semblant al de la primera. Santos, en el 47’, ja n'ha rematat una als núvols i a prop ha estat de sorprendre a Dimitrievski cinc minuts després perquè Kakabadze ha realitzat una passada enrere completament innecessària que gairebé ha estat de costar-li un disgust als tarragonins. Poc a poc, s'han anat igualant forces i Rodri ha cregut oportú treure del camp a un Muñiz que ja no podia més, per donar entrada, ara sí, a un extrem de veritat. Minuts de qualitat per a Omar Perdomo.

Però per molts canvis que fes el Nàstic, l’Sporting sempre era millor. No hi havia res a fer. Ha continuat jugant amb foc un Nàstic que s'ha trobat amb el segon dels asturians en el 66’, quan Jony ha disparat una canonada. Dimitrievski ha fet el que ha pogut, però ha recollit el seu refús Rubén García, que no ha perdonat.

Debuta Javi Márquez

Ha sigut el dia del debut de Javi Márquez, el pitjor dia de tots. Amb el 2-0 al marcador, Rodri ha donat entrada al futbolista per un Maikel Mesa que ja comença a preocupar, i que acumula tres partits amb un rendiment molt pobre, molt allunyat del que té acostumada a l’afició del Nàstic. I, tot seguit, ha entrat Dumitru, per Manu Barreiro. No hi havia absolutament res a fer. Aquest equip, a banda de no guanyar a casa, tampoc sap fer-ho fora de casa. Els darrers minuts del partit han sigut brossa pels dos conjunts, ja que ni els de Rubén Baraja han marcat més gols, quan ho podrien haver fet, ni el Nàstic ha donat sensació ni tan sols de tenir possibilitats de retallar distàncies.