Vítor capitaneja el mig del camp

Vítor Silva passa pel millor moment de la temporada. És cert que les seves molèsties permanents als genolls l’obliguen a viure entre cotó i priven el portuguès de mostrar el seu autèntic potencial, però la qualitat i la dinàmica en la qual es troba freguen l’excel·lència futbolística. Aquest dissabte, contra l’Oviedo, va deixar clar que torna a ser el futbolista que marca diferències del que sempre han parlat Aritz López Garai, Xavier Bartolo i els seus companys de vestidor.

El braçalet de capità, contra l’Oviedo, va servir per posar el llaç al regal que suposa tenir Vítor en estat de gràcia. Conscient del que significa ser el capità, Vítor va exercir com a tal sobre la gespa. Davant les decisions dubtoses del col·legiat, el portuguès se li acostava per donar-li el seu punt de vista. Quan un company era objecte de falta, Vítor liderava les peticions de castic, quan era un company qui la cometia, era, de nou, el sis roig-i-negre el que s’erigia com a defensor. No va dubtar en protestar i en treure aquell caràcter que, sense el braçalet, es guardava perquè fos Olmo qui actués com a líder moral de l’equip.

Vítor va repetir soci al mig del camp amb un Alex Carbonell que sembla haver crescut i après del mateix portuguès. Si Vítor es troba en un estat de forma que frega la perfecció, el nivell que està mostrant l’ex del Barça B és digne d’un futbolista marcat per l’experiència en la categoria. Una preciosa sorpresa. Juan Domínguez es va quedar, sorprenentment, assegut a la grada. Després de la brillant actuació del gallec al Nou Estadi, Garai i Bartolo van optar per donar entrada a Gus Ledes. Recuperada la titularitat, el màxim realitzador del CF Reus va respondre amb molt bona nota al repte majúscul que se li presentava contra l’Oviedo.

Domini al mig del camp

La bona dinàmica dels roig-i-negres en les darreres jornades s’explica gràcies al control del centre del camp. L’equip havia perdut el rumb en els darrers enfrontaments del 2017 en els quals aquesta parcel·la gairebé va desaparèixer de la gespa. Contra el Lugo, tot i la derrota, el CF Reus ja va donar símptomes de millora a la mitja que, a Tarragona, va servir per tornar a dominar el partit.

La millora del ritme i la importància a la zona de creació s’explica gràcies a l’estat de forma dels seus homes, com Vítor i Carbonell, que es confirmen com a intocables a les alineacions. Contra l’Oviedo, el portuguès va ser omnipresent. Buscava l’espai per poder rebre la pilota, buscava un company, conduïa, pressionava i corria sempre amb intenció. Quan Vítor no arribava, apareixia Carbonell, molt fort en les pilotes dividides i atent per corregir. Vítor va evidenciar el seu gran estat de forma en una passada en profunditat per a Máyor que només el portuguès va ser capaç d’imaginar i concretar. Entre dues línies de pressió, trencant els centrals i tots els futbolistes que esperaven una passada horitzontal i en curt.

En el seu retorn al Municipal, Folch va patir el que havia gaudit com a jugador del CF Reus. Vítor va fer anar els migcampistes de l’Oviedo cap a on ell va voler. Folch va intentar ser l’ombra del portuguès en diverses etapes del partit, però no va aconseguir aturar ni descentrar el futbol de Vítor. A més, el mateix sis roig-i-negre va saber pressionar i situar-se a prop de Folch per evitar que aquest pogués iniciar les jugades asturianes després de recuperar. En aquest aspecte també van ajudar els sacrificis de Fran, Yoda, Ledes i Carbonell per multiplicar-se al mig del camp en la pressió, evitant que l’Oviedo creés jugades interessants i constatant que el domini del mig del camp per part del CF Reus implica control del partit i la suma de punts.

Yoda es guanya la titularitat

Per segon partit consecutiu, Karim Yoda va aparèixer a l’onze. Mica en mica l’extrem ha anat guanyant to físic fins a guanyar-se la confiança del míster. «Han estat els seus millors minuts», reconeixia Bartolo després del partit contra l’Oviedo. Les seves incursions per la dreta, els retalls i els xuts des de la frontal dónen més opcions al CF Reus.