Álvaro decideix la batalla (0-1)

Quan es dóna un partit tan igualat com el del Carlos Belmonte, l’acostumen a decidir aquells jugadors que marquen la diferència, aquells futbolistes que no tenen por a prendre la responsabilitat de portar al seu equip al següent nivell i de donar-li tres punts amb una acció de geni. Això és el que, precisament, va fer Álvaro Vázquez, que va decidir el duel a les acaballes de la primera meitat. Un gol que li va donar tres punts al Nàstic i que, a més, suposa el tercer del seu compte particular, el primer jugant com a titular.

El partit va recordar molt a aquells que guanyava l’equip amb Rodri fora de casa. Atent al darrere, patint quan fos necessari, i efectius al davant. L’equip, fora de casa, no ha perdut aquell esperit guanyador i competitiu que es va guanyar a pols amb l’esmentat Rodri a la banqueta. Nano Rivas, que es caracteritza per saber aprofitar molt bé les virtuts de l’equip, va ratllar a la perfecció amb el seu plantejament, i va sumar el seu primer triomf en la segona etapa com a entrenador del Nàstic de Tarragona.

Grans sorpreses a l’onze de Nano Rivas en el seu segon partit com a entrenador grana aquesta temporada. Algunes d’elles, motivades per les baixes de darrera hora de Manu Barreiro i Javier Matilla, que es van quedar a Tarragona a darrera hora per sengles molèsties que els van impedir entrenar amb normalitat al llarg de la setmana.

Entre els tres partits de la temporada passada i el de l’anterior jornada, a casa contra el Cádiz, mai s’havia vist un Nàstic amb Nano i cinc defensors al camp. Doncs a Albacete ho va provar el tècnic del Nàstic. Va donar entrada a César Arzo a l’eix de la defensa, però no va treure del camp ni a Julio Pleguezuelo ni a Xavi Molina, els dos centrals titulars de la passada setmana. Amb Abraham i Kakabadze en els laterals, els tres centrecampistes tampoc van canviar: Fali i, per davant, Maikel Mesa i Javi Márquez. A dalt, Álvaro Vázquez va tenir un nou company, un Dumitru Cardoso amb el qual es va acabar entenent a les mil meravelles.

Molts dels espectadors van penedir-se, possiblement, de pagar per veure el partit si es tenen en compte els primers 36 minuts de joc. Cap xut a porteria, amb dos equips que semblava que tenien ganes de tot menys de jugar a futbol. Cap dels dos volia portar la iniciativa, i el partit es va convertir en un despropòsit amb pilotades amunt i avall que no tenien cap receptor possible. L’esfèrica anava de defensa a defensa, sense cap perill per a cap dels dos equips. Ara bé, en el 36’ tot va canviar.

Dumitru, el primer

Dumitru, que després seria dolç protagonista, disparava a porteria, sense aparent perill, i marxant l’esfèrica desviada per l’esquerra de la porteria defensada per Tomeu Nadal. Dos minuts després, Javi Márquez també ho provava, però el cuir marxava desviat exactament pel mateix indret. El Nàstic havia avisat, i ho havia fet per partida doble, per fer bona aquella dita de, a la tercera, va la vençuda. I la tercera va arribar a mig minut del descans. Golàs d’Álvaro Vázquez per desencallar un partit que començava a tenir una mica de vida. Maikel Mesa, gris en l’apartat organitzador, va robar una esfèrica a la medul·lar que, ràpidament, va servir a Dumitru. El suec es va inventar una assistència màgica a l’espai, que va recollir Álvaro Vázquez. Aquest, gairebé mai perdona, i al Belmonte tampoc ho va fer.

Va ser, amb molta diferència, el millor que li podia haver succeït al Nàstic, equip que va veure com, tal com resava la lògica, el seu rival anava a l’atac en el segon acte. Enrique Martín va esgotar dos canvis ràpidament i va haver de realitzar el tercer amb 31 minuts per endavant, ja que el seu màxim artiller aquesta temporada amb set dianes, Roman Zozulya, va lesionar-se. Però no només van caure lesionats jugadors locals, sinó que també ho van fer del cantó grana. Dumitru, un dels millors del Nàstic novament, va abandonar el terreny de joc amb molèsties, provocant l’entrada al camp de Tete Morente, que havia caigut de l’onze. Tampoc va poder més quan havia passat l’hora de joc Abraham Minero, fet que va motivar l’entrada a la gespa de Javi Jiménez.

Poc a poc, l’Albacete es va convertir en amo i senyor del joc, posant el Nàstic contra les cordes, una situació que sabia gestionar molt bé el Nàstic de Rodri. I sembla que al de Nano tampoc li va gens malament defensar-se d’un resultat favorable. Sí que empenyia molt l’Albacete, però Dimitrievski no es va veure obligat a realitzar cap tipus d’aturada, ni de mèrit ni sense ell.

Emoció al final

Això sí, una gran oportunitat per a cada equip abans del final d’una segona meitat que va durar 51 minuts a causa dels canvis, les lesions i les múltiples interrupcions. Primer, pel Nàstic, amb una gran acció d’Álvaro que gairebé acaba amb la sentència del partit i el doblet del barceloní. Passada de dibuixos animats de Maikel Mesa que deixa sol a Álvaro, a molts metres de Tomeu. Quan el davanter es va plantar davant del meta rival, anava molt forçat i amb dos contraris al darrere, i va rematar al ninot. Però l’Albacete també en va tenir un parell més. En el primer minut de l’afegit, Aridane va fer misto en una pilota que li havia quedat morta a l’interior de l’àrea i, després, en el 95’, Acuña va rematar desviat a l’esquerra de Dimitrievski.

FITXA TÈCNICA

Albacete. Tomeu Nadal, Cifuentes, Chus Herrero (Gafoor, 55’), Saveljich, Delgado, Morillas, De la Hoz (Aridane, 56’), Gorosito, Dani Rodríguez, Bela i Zozulya (Acuña, 59’).

Gimnàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Arzo, Xavi Molina, Julio Pleguezuelo, Abraham Minero (Javi Jiménez, 65’), Maikel Mesa, Fali, Javi Márquez, (Sergio Tejera, 79’) Dumitru Cardoso (Tete Morente, 55’) i Álvaro Vázquez.

Gols. 0-1, Álvaro Vázquez (44’).

Àrbitre. Iñaki Vicandi Garrido (basc). Va mostrar la targeta groga als locals Zozulya i Saveljich; i als visitants Julio Pleguezuelo, Maikel Mesa, Xavi Molina, Fali i Sergio Tejera.

Incidències. El Carlos Belmonte va acollir 6.509 espectadors.