Mor d'un infart als 68 anys, Enrique Castro 'Quini', una de les grans llegendes del futbol espanyol

Enrique Castro, 'Quini', exfutbolista del Sporting de Gijón i del FC Barcelona, ha mort aquest dimarts a causa d'un infart, als 68 anys.

La defunció de Quini a última hora de la tarda de dimarts es va produir quan conduïa el seu cotxe pel cèntric carrer de Juan Carlos I a Gijón, per la qual es dirigia al seu domicili i en un primer moment va ser atès per dos policies nacionals fins a l'arribada d'una UVI mòbil.

Els sanitaris van aconseguir estabilitzar el seu estat en un primer moment, però quan ja es dirigien Hospital de Cabueñes va patir un altre infart que ja no va poder superar i va ingressar ja cadàver.

Enrique Castro 'Quini', va ser una de les grans llegendes del futbol espanyol, va desenvolupar la seva carrera en el Sporting de Gijón i al Barcelona i va ser 45 vegades internacional amb la selecció nacional.

Enrique Castro González va néixer a Oviedo el 23 de setembre de 1949 en el si d'una família d'esportistes molt lligada al futbol. El seu germà Jesús i el seu pare també van ser futbolistes.

En complir els 14 anys 'Quini' va treballar com a marmitó en una indústria metal·lúrgica. Un any després va fitxar pel Do Bosco.

Treballava i estudiava a l'Escola de Formació Professional per a soldador, i en 1964 va passar a l'empresa Ensidesa per ingressar tres anys més tard a l'Sporting, en el qual va romandre tretze anys, fins a l'1 de juliol de 1980, per fitxar pel Barcelona.

'Quini' era el prototip del clàssic davanter centre que estava sempre en el lloc apropiat per aconseguir el gol. Així va ser màxim set vegades golejador a Espanya: cinc en Primera Divisió (1974, 1976, 1980, 1981 i 1982) i dues en Segona (1970 i 1977).

Va ser internacional en 35 ocasions amb la selecció absoluta, amb la qual va debutar el 28 d'octubre de 1970 davant Grècia (2-1). En total, amb la samarreta nacional, va aconseguir 16 victòries, 12 empats i set derrotes. Va marcar un total de vuit gols amb l'equip espanyol.

En 1981 va viure la seva pitjor experiència personal. L'1 de març de 1981, després de jugar un Barcelona-Hèrcules, va ser segrestat quan es disposava a anar a l'aeroport a recollir a la seva esposa.

Durant molts dies la seva desaparició va ser un misteri doncs els segrestadors van trigar molt temps a donar senyals.

Finalment, després de complicades negociacions i tremendes tensions, va poder ser alliberat el 25 de març de 1981, a Saragossa, en un taller on havia romàs tots els dies que va durar el seu segrest.

'Quini' va perdonar als seus segrestadors. El jugador va renunciar a la indemnització que havien de pagar els seus segrestadors.

El jugador va romandre en el Barcelona fins a 1984, any en el qual va tornar al Sporting. En l'equip asturià es va retirar del camp de joc. Va ser un 21 d'agost de 1987 durant el partit-homenatge que li van tributar el Sporting i el Reial Madrid en el camp del Molinón.

Al llarg de la seva carrera esportiva va aconseguir dues Copes del Rei (1981 i 1983), una Recopa (1982) i una Copa de Lliga (1983). Sempre a les files del Barcelona.

Va participar en dos mundials amb la selecció espanyola: Argentina'78 i Espanya'82. També va estar a l'Eurocopa d'Itàlia de 1980.

Abans d'abandonar el Barcelona, 'Quini' va crear la Fundació de Beques que porta el seu nom. Encara que va abandonar el joc, va continuar vinculat al món del futbol com a secretari tècnic del Sporting, càrrec que va ocupar fins a juny de 1990.

El 19 de juny de 1990 'Quini' es va fer càrrec del lloc de coordinador de l'Escola de Futbol del Sporting, club en el qual va continuar fins a l'actualitat.

A més era empresari. Posseïa un garatge a mitges amb els seus germans, era delegat a Astúries, León i part de Galícia de la marca coreana SsangYong, en societat amb dos amics. També va llançar al mercat, en col·laboració amb el exatleta Mariano Haro, una línia de peces esportives anomenada 'Quini-Sport'.

'Quini' va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu, va ser nomenat Fill adoptiu de Gijón, li van dedicar un carrer amb el seu nom, va ser nomenat president del Patronat Esportiu Municipal de Gijón i posseïa la Insígnia d'Or i Brillants de l'Sporting.

Durant vint anys, fins al 20 d'agost de 2015, 'Quini' va ser el delegat del Sporting.

El 7 de febrer de 2008 va haver de ser operat d'una afecció cancerosa de la qual va aconseguir recuperar-se satisfactòriament.

Era el director de relacions institucionals del Sporting, estava casat amb María de las Nieves Cañada i tenia quatre fills.