El mateix de sempre

La mateixa història de sempre. Partit al Nou Estadi, i derrota del Nàstic. Aquesta vegada, contra un Tenerife que, tot i veure com Morente posava per davant en el marcador als tarragonins, tenia la paciència suficient com per remuntar i deixar el partit 1-2 amb mitja hora de joc disputada.

Aquest equip no funciona, no carbura, i molts ja estan començar a pensar que això del descens és una opció real. No val tenir una plantilla millor que la resta, ni comptar amb el millor davanter de la categoria (ara lesionat). S’ha de posar la cama, més que el rival, i no s’ha de baixar mai els braços. Aquest Nàstic no funciona, i pot pagar-ho molt car.

Ni Uche, ni Muñiz. Nano Rivas va decidir que fos Jean Luc l’acmpanyant de Manu Barreiro i de Tete Morente a l’atac del Nàstic, en un 4-3-3 en el qual Maikel Mesa va ser el substitut del lesionat Javi Márquez i el company de Sergio Tejera i de Fali. El barceloní, després d’haver-se recuperat de la seva lesió, es vo convertir en un indiscutible per davant de Fali i al costat de qualsevol altre company, ja sigui Mesa, o Márquez quan es recuperi.

El conjunt grana va demostrar que la seva bipolaritat va molt més enllà del fet de no guanyar a casa i de sí fer-ho fora. De ser el segon pitjor equip a casa i el millor quan juga lluny de Tarragona. I és que l’equip va ser capaç de mostrar dues cares ben diferenciades en una mateixa part. Un quart d’hora prou bo, tan bo com per enganxar als aficionats, i mitja hora per llençar-ho tot a la brossa i acabar xiulat pels mateixos que, minuts abans, els havien aclamat.

No s’entén que un equip que surt al camp amb una ambició envejable, que dispara dues vegades a porteria (Jean Luc als deu segons, als núvols i Tejera, als nou minuts, obligant una gran intervenció del meta rival) i que s’avança amb un golàs de Tete, baixi tant i acabi demanant l’hora fins i tot en el descans. Per cert, golàs de Morente, des de l’interior de l’àrea després d’una passada terra-aire, magistral, de Maikel Mesa. Però no n’hi havia prou.

L’alegria va durar-li poc a l’equip local, el qual va veure com, als dotze minuts de Joc, Juan Villar obria la sagnia amb un gran gol amb cama dreta, impossible d’aturar per a Dimitrievski. Després dels dos o tres minuts d’intent de reacció grana, la ferida es va acabar d’obrir i va començar el maldecap canari. Aveldaño, en el 21’, topava amb el travesser una rematada de cap, en el que era el preludi del gol que capgiraria l’electrònic, diana que també va anar a càrrec de Juan Villar.

De badades, n’hi pot haver moltes, però la defensa del Nàstic, aquest diumenge, les va veure de tots els colors. La primera, amb el gol de Villar, quan Longo va centrar, des de la dreta, com va voler, es va trobar amb Acosta sol al segon pal, aquest la va pentinar de cap i, amb el porter sense opcions, Villar va rematar la feina. Errada defensiva de llibre, com dues més abans d’arribar al descans, les quals van deixar en evidència a un Nàstic que va tornar a encomanar-se a Dimitrievski per no sortir golejat abans del descans. I és que, en el 37’, el macedoni va haver de posar una mà miraculosa per desviar un tret de Longo que s’havia tret de la màniga el punta visitant després de girar-se, sense oposició.

Quan no hi ha manera, no hi ha manera. Sí que és cert que l’àrbitre del partit, Víctor Areces Franco, va tenir una actuació nefasta. També que el dia no acompanyava i que el Nou Estadi estava mig buit, però aquest Nàstic va deixar molt clar que això de jugar al Nou Estadi no li acaba d’anar bé.

A la segona meitat, el Tenerife va saber interpretar a la perfecció què necessitava per poder emportar-se els tres punts. Va adormir el partit quan va ser necessari, i va imprimir una marxa més en atac quan va requerir-ho la situació.

Entra Uche

Nano Rivas va intentar fer un gir de 180 graus al partit amb l’entrada d’Uche al camp, per un Maikel Mesa el rendiment del qual cada dia preocupa més. Va passar a un 4-4-2, amb l’africà i Barreiro a dalt, i Tete i Jean Luc a les bandes. Intentant buscar als dos puntes, també es va trobar el Nàstic a un Tenerife que va controlar perfectament l’enfrontament. No hi havia res a fer, ni amb l’entrada de Muñiz, gairebé un quart d’hora més tard. Nano va entendre que podien passar coses a pilota aturada, però tampoc va succeir això. A cinc minuts del final, un central, com Pleguezuelo (era el que tenia cartolina), va abandonar el camp en benefici de Dongou.

Punta per defensor, i l’equip bolcat completament a l’atac, però sense timó, rumb, ni res que fes preveure que havia de canviar alguna cosa.

Fins i tot, el Tenerife va poder marxar amb una golejada d’escàndol en gaudir de dues ocasions clares en el descompte (cinc minuts). Mula va disparar al pal, i Malbasic va xutar contra Dimitrievski. Desastre total.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Xavi Molina, Pleguezuelo (Jean Marie Dongou, 85’), Abraham, Fali, Maikel Mesa (Uche, 64’), Tejera, Jean Luc, Barreiro i Tete Morente (Juan Muñiz, 71’).

Tenerife. Dani Hernández, Luis Pérez, Carlos Ruiz, Aveldaño, Raúl Cámara, Alberto, Luis Milla, Juan Villar (Aitor Sanz, 59’), Acosta (Suso, 78’), Mula i Longo (Malbasic, 73’).

Gols. 1-0, Tete Morente (10’); 1-1, Juan Villar (12’); 1-2, Juan Villar (30’).

Àrbitre. Víctor Areces Franco (asturià). Va mostrar la targeta groga als locals Abraham, Manu Barreiro, iPleguezuelo, Tejera; i al visitant Aitor Sanz.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 4.723 espectadors.