Dinàmiques sense continuïtat

La derrota al Reino de León va deixar al CF Reus, un cop més aquesta temporada, sense poder donar continuïtat a la dinàmica que portava acumulada en els darrers partits. Fins a la visita a la Cultural, els roig-i-negres acumulaven tres partits sense perdre. Dues victòries i un empat, aquest de molt mèrit, ja que es va sumar al Sadar contra l’Osasuna. Encara que curta, aquesta dinàmica havia deixat uns dels millors registres del curs: només dos punts perduts, amb cinc gols a favor i cap en contra.

La regularitat és molt més que necessitat en una lliga tan igualada com és la Segona Divisió. En aquest aspecte, els reusencs estan patint perquè no aconsegueixen lligar-la. L’equip encara no ha aconseguit sumar dues jornades consecutives amb victòria. La millor ratxa que s’ha embutxacat el conjunt dirigit per Aritz López Garai ha estat de sis partits sense perdre entre les jornades quatre i nou. Llavors, es van sumar dues victòries i quatre empats, deu punts dels divuit possibles, amb cinc dianes a favor i tres en contra.

Malgrat no comptar amb bones dinàmiques pel que fa a resultats, no es pot negar que el CF Reus ha donat la cara contra gairebé tots els rivals. A més, no s’ha arruguat contra conjunts de la part alta de la taula o vinguts de la Primera Divisió, com demostren els dos empats contra Osasuna o la victòria contra l’Sporting de Gijón.

Sensacions sense números

Si bé és cert que les sensacions que es poden deixar damunt el terreny de joc no serveixen per sumar punts, també cal reconèixer que la derrota contra la Cultural va arribar quan el CF Reus es trobava en el millor moment de la temporada. Després d’un inici complicar d’any, la victòria contra el Nàstic al Nou Estadi havia servit als roig-i-negres per recuperar la versió més solvent i eficaç sobre el terreny de joc.

Comptant el punt d’inflexió a Tarragona, el conjunt de la capital del Baix Camp havia sumat onze punts en sis partits. Tres victòries, dos empats i una sola derrota, amb un balanç de set gols a favor i tan sols dos en contra entre les jornades 23 i 28 de competició.

Adéu a la tranquil·litat

El matx a Lleó arribava a l’agenda reusenca com un abans i un després en la competició. El rival marcava les places de descens, amb vuit punts de marge dels llocs calents i vuit més respecte el playoff. Guanyar contra la Cultural, ningú ho va amagar en la prèvia, suposava una injecció de tranquil·litat extra. No era la salvació, però gairebé, perquè, com va reconèixer Garai després de guanyar al Sevilla Atlético, «quan veus els 40 punts a tocar és que ja tens molta feina feta». L’ensopegada, juntament amb els pròxims rivals (Huesca i Rayo), obliguen al Reus a augmentar el nivell d’exigència per no patir quan el tram decisiu de curs ja truca a la porta.

No és la primera vegada que, en visionar un punt de tranquil·litat, l’equip fa aigües. Abans d’acabar l’any els roig-i-negres van viatjar a Còrdova conscients que una victòria deixava mitja feina feta al sac. El resultat, per desgràcia, és ben present en les memòries reusenques. El mateix record ha de servir per no oblidar la identitat de l’equip i plantar cara el pròxim diumenge.