Encara pitjor que la temporada passada

Això no rutlla. Per molts canvis que s’han fet, el Gimnàstic de Tarragona continua estant a anys llum del que s’espera d’ell. No arriben els resultats, el joc és pitjor cada dia que passa, i la gent se n’està cansant.

El Consell d’Administració del Nàstic ha fet tots els esforços possibles, la direcció esportiva ha realitzat tots els canvis que requeria l’equip, i algun més, però no hi ha manera. Tres entrenadors han passat ja pel primer equip aquesta temporada, i fins a set futbolistes van ser fitxats en aquest mercat d’hivern, però tot continua igual. O, el que és encara pitjor, s’ha empitjorat el que hi havia abans.

Les sensacions que va oferir l’equip després d’empatar sense gols al Nou Estadi contra el Cádiz i de guanyar 0-1 al Carlos Belmonte contra l’Albacete eren immillorables. L’equip, en el primer cas, va practicar un bon futbol i, en el segon, va ser capaç de guanyar en condicions adverses i practicant un futbol en el qual els manxecs hi estaven més especialitzats. Aquesta era la millor carta de presentació d’un Nano Rivas que, en dos partits, ha sumat quatre punts de sis possibles. Encara que inversa, havia aconseguit seguir la mitjana anglesa. Després, tot ha estat un autèntic desastre.

La derrota contra el Zaragoza va ser pràcticament idèntica a la d’aquest passat diumenge contra el Tenerife. Un quart d’hora bo per part del Nàstic i, després, tot per esborrar. O per a aprendre’n, el que es prefereixi. En el primer cas, el duel va acabar 0-2 i, aquest diumenge, 1-2. Pràcticament el mateix.

Amb 29 jornades disputades, ha arribat el moment de mirar a la temporada passada, de comprovar en quina situació es trobava l’equip tarragoní a les mateixes alçades. Les xifres són sorprenents. El Nàstic suma els mateixos 33 punts que tenia la campanya anterior a aquestes alçades. Segurament, a molts els sorprendrà, ja que en el record queda una temporada 2016-17 desastrosa, en la qual l’equip, llavors entrenat a aquestes alçades per Juan Merino, tenia molta pinta de Segona Divisió B. En aquesta campanya, però, no ha estat fins després de perdre contra el Tenerife quan molts han vist que les opcions de baixar són reals, encara que és a les mans del Nàstic poder revertir la situació.

La campanya passada

A les mateixes alçades de temporada, en la 2016-17 el Nàstic era quinzè. Tot i que comptava amb els mateixos punts que ara, hi ha dues diferències que fan que en la campanya anterior els números fossin millors. La primera, que el descens, que llavors marcava el Mallorca, era a tres punts. La segona, que entre el Nàstic, que era quinzè, i el mateix Mallorca, que marcava l’infern, hi havia tres equips (UCAM Murcia, Alcorcón i Córdoba).

Són números que fan posar la pell de gallina a tots aquells que estiguin patint ara mateix per una salvació que, tot i que és molt possible, no està assegurada, ni pel Nàstic ni per a la majoria d’equips de la categoria de plata. El problema no són tant els números ni la distància de la zona de descens, com sí que ho són les sensacions que ofereix l’equip.

Una cosa és caure contra el Tenerife, però una altra és veure com l’equip contrari ataca i aconsegueix un cinc contra quatre en nombroses ocasions, amb la defensa venuda i els homes de dalt tornant caminant. Aquesta circumstància es va repetir en més d’una i més de dues ocasions, tant quan hi havia opcions de guanyar com en el temps de descompte, quan el peix estava venut.

Ara, toca pensar en el duel del Nuevo Los Cármenes de dissabte, a les quatre de la tarda. Allí, el Nàstic s’enfrontarà al Granada, actual tercer classificat, i que voldrà posar a prova l’efectivitat d’un Nàstic que continua sent el millor forà de la Segona A.