«He intentat potenciar la verticalitat, l'equip ho necessitava»

—Com s’està sentint aquesta temporada?

—Ara moltíssim millor, després de la lesió em noto molt millor físicament i en aspectes com la velocitat. Quan vaig començar, al principi, em notava molest al pubis però intentava continuar fins que ja no vaig poder més i vaig haver de parar, però ara que ja l’he superat puc dir que estic molt bé.

—Podríem dir que està en el millor moment físicament?

—I més després d’haver anotat dos gols a casa, em sento molt còmode i crec que sí, que estic en el millor moment de la temporada.

—A nivell mental també té importància el fet de tenir un bon ritme físic?

—Al final si et sents en el millor moment de la temporada, mentalment dones un plus. Al superar la lesió vaig canviar el xip, perquè estava molt fotut, però deixar-la enrere m’ha ajudat.

—Què va aprendre durant els mesos de la lesió?

—El fotut que és estar lesionat, sobretot amb una molèstia com és la pubàlgia, que hi ha dies que et trobes bé i l’endemà malament.

—Veure l’equip des de fora durant tants mesos li va permetre

veure què necessitava i què li podia aportar?

—Quan estàs lluny dels terrenys de joc te n’adones de moltes coses, sobretot del dia a dia, del que fa l’equip i el que necessita i ara és el que intento plasmar quan surto al camp. Bàsicament el que he intentat potenciar més és la verticalitat, que ja la tenia la temporada passada, perquè l’equip la necessitava per poder traspassar línies i ser més ràpids a l’atac.

—Va reaparèixer sent titular gairebé indiscutible, jugant sis partits d’inici, i ara ha tornat a la banqueta, sortint amb bones actuacions al segon temps. Com ha viscut aquest canvi?

—Tot i que jo em sentia bé per continuar, el míster va decidir que havia de sortir de suplent. M’és igual ser titular o suplent, sí que és cert que preferiria sortir d’inici però l’equip també necessita que el qui ho fa de suplent no estigui pensant en què no ha estat titular i lamentar-ho, ha de sortir i donar-ho tot i això és el que intento.

—Quan a Lleó surt i té aquella ocasió que va al pal, què va pensar?

—’Per què no ha entrat?’ (riu). Vaig sortir amb 2-0 en contra, vam tenir empenta però va ser una llàstima que no fes aquell gol perquè ens hagués donat vida. Les coses haguessin canviat molt perquè amb un gol més teníem l’empat tot i haver fet una mala primera part, però les coses es van decidir així i ja no hi podem fer res.

—Com explica aquella primera meitat al camp de la Cultural?

—Ens van penalitzar molt els dos gols d’estratègia, es notava que ells tenien un punt més d’intensitat en segones pilotes, i això fora de casa ho hem de millorar.

—A Lleó, igual que a Còrdova, quan l’equip tenia la possibilitat de donar un cop d’efecte a la classificació van passar factura els nervis i pensar que s’arribaria a una zona tranquil·la?

—Vam tenir l’oportunitat contra el Córdoba i ens van golejar, i ara la vam tornar a tenir a Lleó, que era qui marcava el descens i un bon partit ens hagués donat molt. Fins i tot l’empat no era dolent, perquè mantenies la distància en punts amb un partit menys. Si he de dir la veritat, va ser un cop dur perdre allí.

—El proper partit és contra el Huesca, el líder, un equip perillós encara que no passi per un bon moment. Saben què poden aprofitar per fer-li mal?

—Té un equip molt complert i molt intens. Per això serà important que nosaltres també ho siguem, perquè sinó ho passarem malament. Té dos jugadors sancionats, i diria que el Cucho continua lesionat, i el que hem de fer és el que ja hem fet últimament a casa, que és sortir amb la pilota, buscar espais en la defensa rival i collar i fer gols.

—Què necessita l’equip per, d’una vegada per totes, deixar de mirar avall i marcar-se més objectius?

—Hem d’anar partit a partit, com et deia la Segona Divisió té un calendari molt difícil. Aquest cap de setmana hem de guanyar sí o sí, això ens donarà molt. Després això de marcar-se objectius és molt complicat. Fa unes setmanes veiem que si guanyàvem a Lleó ens posàvem més amunt, ara que hem perdut hem de mirar més avall i, com et deia, hem d’anar partit a partit perquè la categoria és molt complicada i quan guanyes dos partits ràpidament mires amunt però quan els perds t’has de fixar en els de baix.

—Què ha après el club en aquest segon any al futbol professional?

—El que vol aprendre és trobar una estabilitat que a Segona és molt difícil i, sobretot, en el segon any. La primera temporada va ser perfecte però en la segona ja sabem que costa mantenir-se i tenir estabilitat, i això, precisament, és el que busca el club.

—I Fran Carbia, què ha après en aquest temps?

—A treballar sempre, aprendre dels companys perquè al final és el que també m’aporta més.

—S’imagina jugant en un club que no sigui el Reus, on l’afició li té molta estima?

—Això no es pot saber mai, de moment tinc contracte aquí i em sento molt a gust, és casa meva i per ara no em passa pel cap canviar. Em sento molt estimat, és cert, tant per l’afició com per la gent que m’atura pel carrer i em saluda.

—En aquest sentit, ha estat clau haver aconseguit els dos gols a casa?

—Els gols, bàsicament en un jugador d’atac que busca la porteria, donen molta confiança. Especialment, després d’haver passat la lesió i ser titular, o havent sortit de suplent i marcar, em dóna molta confiança.

—Gairebé la meitat dels jugadors de la plantilla acaben contracte aquest estiu. Això es parla al vestuari?

—El grup no, cada jugador que acaba contracte ja ho parlarà amb el club o amb qui ho hagi de parlar però la resta no ens hi posem.