Els onze metres i la seva màgia
El penal fallat per Machís va donar tres punts a un Nàstic que ja sap què és guanyar contra rivals que havien fallat penes màximes
Nova victòria, i de les grans, la que va aconseguir el Gimnàstic de Tarragona aquest diumenge al Nuevo Los Cármenes davant d’un Granada que arribava al duel en posicions d’ascens directe i com a segon millor local de la Segona Divisió A.
Al final, 0-1 a favor del conjunt tarragoní gràcies a un gran gol d’Omar Perdomo a la primera meitat en un partit en el qual Dimitrievski i la defensa (de fet, tot el sistema defensiu de l’equip) van ser claus per ajudar a donar la sorpresa. També va ser determinant una acció a les acaballes de l’enfrontament. Un penal a favor dels andalusos ho podria haver canviat tot, però el marcador es va mantenir immòbil després que Darwin Machís fallés un penal, enviant la pilota al travesser, pena màxima rigorosa assenyalada a Jean Luc.
L’alegria va ser màxima, però no ha estat l’única vegada en la qual el Nàstic aconsegueix un bon resultat després que el rival falli un penal. En total, el conjunt tarragoní ha vist com li assenyalaven set penes màximes en el campionat de Lliga. D’aquestes, quatre han acabar al fons de la porteria. En tres ocasions, amb triomf del rival grana.
Malbasic va enviar al fons de la porteria el penal que va rebre per part del meta Bermabé Barragán durant el Tenerife-Nàstic que va acabar amb un resultat de 2-0 a favor del conjunt local. El mateix Barragán, que debutava amb el conjunt tarragoní, va encaixar el gol, en un partit molt complicat, en el qual, fins i tot, va haver de demanar la substitució a causa d’uns problemes físics.
En el segon penal encaixat pel Nàstic, tampoc va ser Stole Dimitrievski el que estava sota els pals. En el 0-4 patit contra l’Sporting de Gijón amb Lluís Carreras a la banqueta, José Perales va ser l’escollit sota pals, ja que el macedoni estava convocat amb la seva selecció. Santos no va fallar des dels onze metres, i va marcar el quart gol, amb el duel ja sentenciat.
Daisuke Suzuki, en la catorzena jornada de Lliga, va veure com li assenyalaven un penal molt rigorós, que també va pujar al marcador, i l’Oviedo va guanyar 1-2 en una nova decepció dels tarragonins.
Penals que suposen punts
El 13 de gener, durant la 22a jornada del campionat lliguer, el Nàstic va aconseguir un empat (1-1) després que Verza no pogués batre a Dimitrievski des dels onze metres, ja que el macedoni li va endevinar les intencions.
La cosa no es quedava aquí, ja que el millor estava per arribar. Va ser en un dels partits més apoteòsics en el que va de temporada: el 2-3 al camp del Rayo Vallecano. No va ser un penal llavors, sinó dos els que va veure com li assenyalaven al Nàstic de Tarragona. Un va entrar i, l’altre, no. Als 36 minuts de joc, Raúl de Tomás va fallar el penal que li van xiular a Juan Muñiz, mentre que Óscar Trejo, a les acaballes del duel, va marcar una pena màxima que va suposar el 2-2 en el minut 86, un penal assenyalat a Abraham en un duel finalitzat amb final feliç.