Empat per empetitir el líder

Els resultats que s’havien produït durant la jornada deixaven al CF Reus amb certa urgència davant el Huesca, un líder tocat, capaç de sumar un únic punt en els darrers tres partits, amb dues derrotes consecutives fora de casa. Els tres punts deixaven el conjunt del Baix Camp amb 40 punts que haurien de significar tranquil·litat i veure la salvació més a prop. Però quan jugues contra el líder de la Segona Divisió, per més ferit que estigui, no es pot especular mai i s’ha d’exigir el màxim del teu equip i confiar que el rival no tingui el dia. Al conjunt local només li va faltar el premi del gol, que hagués acabat d’arrodonir un partit amb molt bones sensacions, amb domini i aconseguint que el Huesca quedés reduït a un conjunt obligat a defensar-se en tota la segona meitat després d’un primer temps carregat d’intercanvi de cops.

Garai va optar per alinear un equip carregat de potencial ofensiu fent sortir d’inici a Querol, Yoda, Fran i Lekic. En el primer quart d’hora ja va quedar clar que era un onze amb molt de sacrifici i desgast, ja que aquests futbolistes eren els encarregats de pressionar la sortida de pilota del Huesca des de la mateixa frontal de l’àrea visitant. Al mig, Les i Juan Domínguez ajudaven en aquesta tasca, conscients que el Reus necessitava tenir la pilota i evitar que els aragonesos creuessin la divisòria amb perill. Moi Gómez, als set minuts, va deixar palès el perill visitant amb un xut creuat, des del cor de l’àrea i guanyant l’esquena als centrals, que Badia va tocar just per enviar la pilota a córner. La primera ocasió de perill real del partit, però, la va protagonitzar Fran Carbia aprofitant una gran centrada de Miramón. El davanter roig-i-negre va posar la punta del peu al punt de penal però l’esfèrica va sortir fregant l’escaire esquerre de Remiro.

El Reus va aconseguir generar perill gràcies a tenir la pilota i a les bones combinacions en zona de tres quarts de camp contrari. Yoda va posar a prova el porter rival amb un xut des del vèrtex dret de l’àrea després de tres retalls, però la pilota li va sortir fluixa. Qui va tenir més a prop el gol va ser Querol, autor de dues de les millors ocasions de la primera part. La més clara la va tenir passada la mitja hora de partit, aprofitant una pilota filtrada per Lekic que el va deixar gairebé sol davant el porter. El reusenc, però, va connectar malament amb la pilota, que es va anar obrint i va marxar massa creuada. Una altra de les seves internades per la dreta va acabar amb una passada de la mort molt defectuosa que va refusar la defensa.

Totes les accions de perill locals van tenir resposta visitant. El conjunt roig-i-negre es sentia còmode amb la pilota, jugant amb intenció i aconseguint deixar el Huesca sense apropar-se a les zones defensades per Badia. Així i tot, els aragonesos van fer mal quan van trobar espais i van poder córrer, amb especial insistència pel lateral dret del seu atac, buscant les pessigolles a Menéndez i a un Querol exigit en defensa. Abans dels vint minuts, Moi va servir una pilota deliciosa al punt de penal que la defensa, després d’un rebot, va aconseguir rebutjar. En l’acció següent, una nova internada a l’àrea pel vèrtex dret ofensiu es va trobar amb Olmo que, molt atent, va desviar la pilota a córner. Una de les accions més clares del Huesca va arribar al minut 36’, amb doble oportunitat. De nou, penetració per l’extrem dret finalitzat amb un primer xut rebutjar per un Badia molt concentrat i un segon tret, després del refús d’aquest, que va marxar molt desviat.

Mica en mica, les imprecisions es van fer amb el CF Reus, que no aconseguia que les pilotes interessants jugades prop de Remiro suposessin perill. Yoda va fer aixecar els aficionats de la butaca amb una internada per l’esquerra, remuntant la línia de fons però enviant una pilota al cor de l’àrea molt fàcil de rebutjar per la defensa. El Huesca es va estirar abans del descans, arribant amb més freqüència a la zona de creació ofensiva i fent evident el desgast d’homes com Fran i Querol que, molt treballadors en defensa, no tenien l’energia suficient per sortir al contracop. En la segona meitat les cames van refrescar-se i, tot i fer-ho sense efectius, el Reus va disposar de dues sortides amb perill. Yoda i Querol no van poder connectar i, pocs minuts després, Fran va tirar de lluita per forçar un córner que va quedar en res.

Control i domini

En els primers quaranta-cinc minuts, els conjunt d’Aritz López Garai va trobar la manera de guarir-se en diverses fases. La xerrada a la mitja part devia anar encaminada a potenciar aquest aspecte, perquè en sortir de vestidors el partit es va convertir en un monòleg del CF Reus que va mantenir el Huesca gairebé tancat dins la seva àrea. La pilota es va tenyir de roig-i-negre i pràcticament es va jugar en la zona ofensiva, amb circulacions, combinacions i accions molt interessants i sense arriscar. Les opcions de gol gairebé van desaparèixer per deixar el protagonisme al desplegament tàctic de Garai. Amb el rival tancat en camp propi, el tècnic va entendre que no necessitava quatre davanters i va donar entrada a Guzzo per poder dominar, encara més, la possessió.

El Huesca va renunciar a la possessió i va optar per buscar sorprendre al contraatac. Quan un equip passa tants minuts buscant la porteria rival pot passar que s’oblidi de defensar. Una llei no escrita en el món del futbol que no entra en el diccionari d’Olmo i Atienza. Els centrals van anular completament la producció ofensiva aragonesa, i van gaudir d’oportunitats per afegir-se a l’atac. Atienza va aparèixer a l’àrea per rematar córners i faltes penjades, mentre que Olmo va contribuir donant sortida a la pilota i aprofitant els forats que la línia de mitjos del Huesca deixava en els carrils centrals, pendents de defensar uns laterals i extrems molt oberts.

L’equip de Rubi va arribar a acumular més de vuit jugadors en zona defensiva, fet que feia molt complicat que el Reus aconseguís crear perill sorprenent pel mig. L’atac roig-i-negre es va traduir en centrades que en poques ocasions van trobar rematador amb superioritat. Yoda, amb un cop de cap que va sortir molt bombat, va tenir la millor ocasió. Querol ho va intentar buscant l’esquena de la defensa i intentat córrer quan trobava espais. En la zona de creació i decisiva, però, els llums s’apagaven i la manca de precisió dominaven els minuts. Quan la centrada era bona ningú la podia rematar, i quan semblava que un futbolista es podia quedar sol prop de l’àrea la pilota no arribava en les condicions necessàries.