Guzzo: «Ho vaig passar malament, però quan jugues ja ets feliç»

—Ara que, per fi, ha tornat a jugar, com se sent?

—Bé, al final ja ha arribat, i mira que ha tardat. Vaig passar cinc mesos molt difícils després de la lesió, però el que em va costar més van ser els dos mesos i mig que vaig estar entrenant bé i no tenia opcions de jugar, això em feia mal.

—Què va passar durant aquells mesos?

—La meva alta estava prevista pel gener però vaig treballar molt fort per arribar abans i ho vaig aconseguir, però no estava bé. No és fàcil tornar després de tant de temps de baixa i de l’operació que vaig passar, vaig estar unes setmanes bé però en començar a entrenar vaig sentir un mal que abans no tenia, és com si tingués un ganivet al genoll i, quan això em va passar, notava que no tenia confiança a l’hora de posar el peu i disputar pilotes, inconscientment pensava en com recolzar la cama per no notar mal.

—Va ser vostè qui li deia a l’entrenador que no es notava bé?

—Al revés, jo volia mostrar que malgrat tot podria estar per jugar però ell veia que no era així, que no estava bé per entrar a un partit fins ara, que ja m’ha pogut posar.

—A nivell físic i mental ja se sent al cent per cent?

—Ara sí, quan jugues sempre estàs més content. És cert que vaig passar un temps molt trist perquè no acabava de fer net i no tenia opció de jugar, no ho amago, ho vaig passar molt més malament que durant la lesió. Quan estàs de baixa et vas recuperant dia a dia, et vas sentint millor i els físios han estat clau perquè m’han ajudat molt.

—Hi va haver un partit en el qual va sortir a escalfar però no va entrar. Què va sentir?

—Sempre estàs més a prop de jugar que no pas quan estàs a la graderia, no vaig tenir opcions aquell dia però ja notava que estava més a prop. Ara ja ha arribat l’oportunitat de jugar i el que ha quedat enrere ja ha passat, em va costar molt. Vítor, Ricardo, Gus i la família que tinc aquí m’han ajudat molt, a vegades necessitava parlar amb algú i sé que als meus pares també els costava perquè estàvem lluny, veien que no jugava i jo no ho volia parlar amb ells perquè sabia que patirien més. Això també em frustrava, perquè jo no estava bé i veia que tampoc els feia contents a ells.

—Haver coincidit amb Ricardo, que també està lesionat del genoll, ha estat important?

—A l’inici, que és el que costa més, ens vam ajudar. Ara ell ja està començant a entrenar i se sent millor. Pocs dies després que l’operessin a ell em va dir que ja entenia el que havia passat jo, des de fora és molt fàcil parlar i donar ànims però quan pateixes un revés així és fotut, i més per al Ricardo que estava jugant molt bé i anava a ser un any important per ell, igual que pensava que ho seria per mi. La lesió m’ha tret massa partits però ara he d’aprofitar la recta final.

—El millor Guzzo és el que vam veure la temporada passada?

—Sempre es pot millorar, espero poder aportar més al club i als meus companys. L’any passat no vaig començar gaire bé, Natxo tenia les seves idees però n’he après molt d’ell tot i no jugar gaire, sobretot a nivell tàctic és un gran entrenador. El seu vessant humà l’he descobert després de la meva lesió va ser la primera persona que em va trucar.

—Amb l’Aritz la relació és més personal?

—És difícil, vaig tardar una mica a entendre que ja no era el meu company, l’havia d’ajudar a separar les coses i em va costar. M’agradava molt com a company, rèiem molt, però ara hem de ser professionals i ens hem de respectar, potser quan ja no sigui entrenador podem tornar a tenir aquella relació. L’Aritz segueix sent la mateixa persona, seguim tenint molt bona relació.

—Com és el futbol que li dóna l’oportunitat perquè Vítor està lesionat.

—Jo vull jugar amb Vítor i no haver-lo de suplir, l’any passat ja vam coincidir poc. Primer li va tocar a Fran, després he tingut uns minuts jo però ningú supleix la baixa de Vítor. He entrenat amb molt bons jugadors, com Pablito Aimar o Saviola al Benfica, i per mi Vítor està entre els millors, té molta qualitat. Sé que ha de patir molt, quan estava en el millor moment de la temporada s’ha lesionat i ara vull que es recuperi aviat per jugar amb ell, aporta molt a l’equip i vull que l’any que ve es quedi aquí també.

—L’Aritz va explicar que, contra el Huesca, el va fer jugar perquè necessitava algú amb la seva qualitat per filtrar passades entre les línies de la defensa. És aquí on se sent més còmode?

—Sempre he jugat de «8», és on em sento còmode. L’any passat jugàvem amb un sistema diferent i com que Natxo sabia que no era un extrem pur em posava per dins i, al final, els rivals sabien com jugaven i ja no deixaven tants espais. Natxo va adaptar una mica la meva posició però és cert que sempre havia jugat en una posició més tocant a la banda, on em va posar l’Aritz l’altre dia.

—L’equip està obligat a millorar fora de casa i visiten Vallecas.

—El Rayo és l’equip que millor juga ara mateix. Les coses no surten fora perquè al cap vas amb una mica de por. No n’hem de tenir, hem de mostrar el nivell com vam fer a casa contra el Huesca. Ells són el segon classificat però nosaltres som el Reus, tenim les nostres forces i les hem d’aprofitar. Hem de treure punts fora de casa, que és el que més ens està costant.

—Podrem gaudir del millor Guzzo a Reus?

—Això espero, lluito fins al final i intentaré fer el millor possible. Aquest any vaig una mica tard però encara queden dotze partits i he d’aprofitar totes les oportunitats que tingui.

—Què és el millor que li ha donat el futbol?

—He tingut moltes coses bones, he gaudit i he après molt al Benfica perquè és el club que més em va donar. El que més feliç em farà és que la gent digui que vaig passar per aquí sent un gran jugador però encara més que vaig ser una bona persona i un gran company.

—Desitja tornar al Benfica?

—Tothom té somnis però no penso a llarg termini, no el vaig poder concretar quan estava allí, així que ara he de pensar en treballar aquí, fer que s’obrin portes. La carrera d’un jugador no és llarga i no penso en què vaig poder fer al passat, és una professió que agrada molt i quan s’acaba et deixa trist.

—Es veu algun dia com a entrenador?

— M’agrada molt el futbol i en miro molt, en un futur potser sí que m’agradaria ser-ho, però encara queda molt. L’Aritz diu que li va costar molt deixar el futur i tampoc hi vull pensar ara.