Bernabé evita el desastre

S’ha acabat el conte fora de casa. El Gimnàstic de Tarragona ha perdut aquella espurna que tenia quan jugava fora, que motivava que gairebé sempre tornés a casa amb els tres punts a la butxaca. L’Alcorcón, un rival més que directe en la lluita per la permanència, va guanyar al Nàstic gràcies a un gol als quatre minuts i, per què no dir-ho, a què va ser molt superior a un rival que es va encomanar a un Bernabé que, de no ser de les seves grans intervencions, l’electrònic, segurament, hauria acabat assenyalant una golejada madrilenya.

L’onze presentat per Nano va ser, absolutament, de circumstàncies. Les tres baixes amb què es va trobar el tècnic del Nàstic en començar la setmana es van convertir en sis, ja que tres futbolistes no van viatjar dissabte per lesió. Es tracta dels centrals César Arzo i Julio Pleguezuelo que, amb sengles molèsties musculars, no van poder continuar a la titularitat. A ells se’ls van sumar els ja coneguts Fali, sancionat, i Dimitrievski i Kakabadze, amb les seves seleccions.

Totes aquestes circumstàncies, unides a algunes decisions tècniques, van motivar que cap dels fitxatges del mercat d’hivern estigués a l’onze inicial, una situació que no s’havia produït mai des del tancament de l’esmentat període de contractacions.

Bernabé Barragán va ser l’escollit sota pals, tal com estava previst, igual que ho estava que Abrahám Minero fos el lateral dret, a causa de l’absència del georgià. A l’esquerra, Javi Jiménez i, al centre, Molina i Suzuki, amb Djetei esperant la seva oportunitat des de la banqueta en el que va ser la primera convocatòria de la temporada per a l’africà, després de superar la seva lesió.

Per davant, Gaztañaga i Tejera i, la gran novetat, Muñiz, en banda dreta. Omar Perdomo va perdre la titularitat en favor de l’asturià, que va compartir atac amb Tete Morente, a l’esquerra, Manu Barreiro i una altra de les sorpreses, un Uche que va deixar fora la gran estrella d’aquest mercat d’hivern, un Álvaro Vázquez que no van quallar precisament un bon partit el passat diumenge contra el Córdoba, però que gairebé sempre que ha jugat ha estat un perill constant per a les defenses rivals.

En això del futbol, començar bé significa molt. Que li diguin a l’Alcorcón, que es va trobar amb el primer gol quan l’electrònic només assenyalava el minut 4 de joc. Per l’altra banda, és el pitjor que li va poder passar a un Nàstic que va començar el partit de forma pèssima, sense entrar en joc, i deixant el duel en mans d’un rival que, com és normal, ho va aprofitar.

La jugada va ser una d’aquelles que fan tanta ràbia als entrenadors, quan un futbolista rival, en una centrada lateral, es queda completament sol i remata a plaer. Dorca va ser qui va rematar una centrada des de la banda dreta de Bruno Grama. Per cert, un Gama que va ser dels homes més perillosos, amb molta diferència, d’un Alcorcón que va posar a prova en diverses ocasions a Barragán, un dels futbolistes més decisius del Nàstic durant el matí de diumenge.

El meta del Nàstic, que tenia la complicada papereta de suplir a Dimitrievski, va complir amb escreix i va començar salvant als seus als tretze minuts de joc, quan Bruno Gama va disparar des de la frontal i l’ex de l’Atlètic de Madrid va desviar el perill. Abans, Mateo García va buscar una centrada des de l’esquerra que es va passejar per l’interior de l’àrea, sense trobar, incomprensiblement, un rematador. Estava molt negre el partit per a un Nàstic que va veure com, als setze minuts, Abrahám Minero veia una cartolina groga que significava la desena. Per tant, contra el Lugo, la pròxima setmana, haurà de descansar.

Va ser a partir dels vint minuts del joc quan el Nàstic va començar a fer acte de presència en el partit. De fet, també va gaudir d’ocasions clares, com la de Barreiro, que es va molestar amb Muñiz i que no va rematar netament la xilena després d’una gran centrada des de la dreta d’Abrahám Minero. Quatre minuts després, era Javi Jiménez qui la posava, des de l’esquerra, perquè atrapés Javi Jiménez. Bernabé tornava a aparèixer, en el 31’, en interceptar efectivament una centrada des de l’esquerra de Soriano.

Amb les forces ja igualades, va tornar a aparèixer Barreiro, que va fallar el que no acostuma a fallar. El punta gallec va rebre una esfèrica dins de l’àrea, va retallar, se la va col·locar a l’esquerra, i el seu tret va acabar als núvols. El duel s’animava, al mateix temps que ho feia el punta del Nàstic qui, quatre minuts després, tornava a provar sort, rematant de cap una centrada de Javi Jiménez. Un defensor, obrant el miracle, va desviar l’esfèrica de la seva trajectòria, evitant l’empat. Abans del descans, sobre la botzina, tornava a aparèixer Bernabé, per treure, per baix, un xut de Bruno Gama que entrava.

Marxa Barreiro

Amb bones sensacions començava el Nàstic el segon acte. Havia après la lliçó el conjunt grana, i la sorpresa del rival es minimitzava. Molt més atents al darrere i intentant arribar a dalt a buscar a un Barreiro que va ser el primer canvi de Nano Rivas. Sense cap molèstia física i sent l’home més perillós, amb diferència, dels tarragonins, el gallec va veure com el tècnic l’enviava al banc per donar entrada a un Dumitru Cardoso. Més velocitat i profunditat, sacrificant rematada i alçada.

No li va sortir bé a Nano, simplement, perquè el resultat va ser el que va ser, ja que Dumitru, com sempre, va portar perill a l’àrea rival. I ho va fer als 62 minuts de joc, amb una centrada de Tete Morente que es va passejar per l’interior de l’àrea sense que el futbolista grana pogués impactar amb el cuir.

Deu Minuts després, ingressava al terreny de joc Álvaro Vázquez. Massa tard, potser. Potser no, segur. El punta, amb només un quart d’hora per endavant, no pot fer miracles. Sí és cert que no va fer un bon partit contra el Córdoba, però a Alcorcón hauria d’haver entrat, com a molt tard, al descans. Més, encara, veient el partit que va fer Uche, que no va rascar pilota (tampoc ningú es va encarregar que li arribés una esfèrica en condicions). Encara no està en forma l’africà, i va quedar palès sobre la gespa.

Els Tejera i Muñiz, que havien de portar el pes de l’enfrontament al final, no van estar a l’alçada del que es demanava d’ells, i l’equip se’n va ressentir. Mentrestant, Bernabé, a la seva, en el 76’ desviava un xut de Bruno Gama a boca de canó.

A la desesperada

A sis minuts del final, Nano, sense idees ja, va donar entrada a Maikel Mesa per Uche, una substitució que no va canviar absolutament res, ja que els madrilenys van ser tan superiors al Nàstic en el darrer tram de la segona meitat com ho havien estat al principi de l’enfrontament.

Ara, tocarà pensar, i molt, en l’estratègia a seguir d’un equip que ja no guanya fora de casa, que no convenç, que li costa saber a què juga i que, a deu jornades del final, encara queden molts punts per sumar per assolir una permanència que, no fa gaire, semblava feta.

FITXA TÈCNICA

Alcorcón. Dani Jiménez, Laure, Hugo Álvarez, David Fernández, César Soriano, Toribio (Pablo Vázquez, 90’), Dorca, Bruno Gama, Álvaro Peña, Mateo García (Nono, 86’) i Asdrúbal (Jonathan Pereira, 74’).

Nàstic. Bernabé, Abrahám Minero, Xavi Molina, Daisuke Suzuki, Javi Jiménez, Juan Muñiz, Gaztañaga (Álvaro Vázquez, 74’), Sergio Tejera, Tete Morente, Manu Barreiro (Dumitru Cardoso, 58’) i Uche (Maikel Mesa, 84’).

Gols. 1-0, Dorca (4’).

Àrbitre. Oliver De la Fuente Ramos (Col·legi castellano-lleonès). Va mostrar la targeta groga als locals Asdrúbal i David Fernández; i als visitants Abrahám Minero, Manu Barreiro i Sergio Tejera.

Incidències. L’Estadi de Santo Domingo va acollir 2.320 espectadors.