«Aquest any estic gaudint molt perquè ho jugo quasi tot»

—L’entrenament ha acabat amb una xerrada tècnica molt llarga. És per mentalitzar que cada vegada queda menys per arribar a aconseguir la salvació?

—L’Artiz ens deia que és l’esprint final, que no podem cometre errors que estem pagant molt cars fora de casa, sobretot. Hem d’aguantar el que ve ara, intentar arribar com més aviat millor als 50 punts i a gaudir després.

—Vostè que potser és un dels futbolistes de la plantilla que més experiència acumula a Segona pot trobar una explicació als mals resultats fora?

—Tots els equips s’estan jugant les seves coses, tant per dalt com per baix, n’hi ha que volen entrar al playoff, altres que no volen caure en descens o en volen sortir... quan tots els equips es juguen alguna cosa es compliquen els partits, s’igualen més. Si la lliga ja és competitiva de per si, que costa molt, doncs al final encara es nota més perquè t’hi estàs jugant alguna cosa.

—Potser es troba a faltar que hi hagi equips que no s’hi juguen res?

—Gairebé tothom es juga alguna cosa. Ara ens toquen rivals que es juguen el playoff i sembla que ens puguin fer por, però a nosaltres se’ns poden donar bé si estem com acostumem a estar. Si no fem regals com a Vallecas o Valladolid, que crec que vam competir molt bé, els dos dies el partit es va decidir per detalls. A Valladolid ells es troben amb el gol molt aviat i després nosaltres tenim la pilota, fem el futbol que acostumem a fer i, si al final controlem aquests detalls, segur que competirem millor.

—Però la falta de gol dilueix aquest bon joc que l’equip mostra, sobretot, en la zona de creació?

—L’any passat ja ens va passar, els que portem dues temporades aquí ja hi estem acostumats i sabem que tot passa per tenir una bona defensa, ser sòlids i no encaixar. Als últims minuts sempre en tenim alguna quan els partits estan empatats, nosaltres confiem en Dejan, Máyor i Edgar perquè són grans davanters i ens poden donar gols.

—Què els inspira l’Sporting?

—Tu sents «Sporting», i més allí a Gijón, i transmet grandesa de club de Primera, d’una ciutat que es volca animant l’equip i tens respecte. Però ja he dit que a Segona la lliga és molt competitiva i molt igualada. Si nosaltres estem al nostre nivell, els podem plantar cara si no tenim por i tenim personalitat, és igual si es diu Sporting o com s’hagi de dir, al Reus tenim molt bona plantilla per poder-ho afrontar.

—Sentia a la xerrada del final de l’entrenament que el míster deia que guanyar a Gijón costa un ou i que a vosaltres dos. Així i tot hi ha optimisme?

—El cos tècnic ho ha estudiat molt tot, la seva estratègia, els aspectes defensius i ofensius, com hem de jugar nosaltres i, per exemple treure la pilota... Ens ho expliquen tot i sabem com juguen ells, que a vegades defensen amb tres, els laterals i sobretot Jordi Calavera acostuma a ser molt vertical i Jony també per l’altre costat. L’important és que sabem què fer quan tinguem la pilota per poder fer mal.

—A nivell personal, pensa que haurà de canviar el xip i defensar més?

—Si jugo, que no sé si ho faré a la dreta o a l’esquerra perquè és igual on ho faci, he d’estar ràpid per veure on els seus laterals o extrems em poden agafar l’esquena. És preferible que t’agafin per davant a què et trenquin l’esquena perquè tenen jugadors amb una velocitat i qualitat que et destrossa.

—Ho deia vostè, que no sap a quina banda jugarà perquè en els darrers partits ha fet de lateral esquerre. On li queda per jugar?

—Volia dir que no sabia si jugaria, perquè també hi ha Campins que està a un molt bon nivell. En aquest club he jugat de tot menys de davanter, central i porter (riu), realment no sé on jugaré.

—Troba a faltar els partits en els quals jugava com a migcampista?

—Una mica sí però ja m’estic acostumant aquesta posició. És cert que el fet d’haver d’estar sempre vigilant l’esquena, perfilant-me per rebre la pilota i girar-me ràpid per encarar a la defensa per dins perquè després has d’obrir-te... sí que tinc una mica el cuc aquest perquè hi estic acostumat perquè sempre he jugat de migcampista. Però ara com a lateral també puc arribar a les zones finals i ofensivament el míster m’està deixant que esculli més jo.

—L’Aritz va demostrar que confia en vostè perquè de seguida que el va tenir disponible el va posar a jugar.

—Ja estava llest per tornar, tot i que al principi podia notar algunes molèsties quan em vaig recuperar ja estava per entrar. Vaig parlar amb ell per dir-li que estava al cent per cent tot i que encara tenia alguns dubtes perquè notava alguna molèstia però que fes ell el que considerés. Jo intento deixar-ho tot al camp per tornar la confiança que dipositen em transmeten.

—Després de guanyar al Sevilla Atlético va dir que encara li quedava una mica per recuperar la millor versió. Ja ho ha fet?

—Em trobo en un moment d’una mica de pesadesa de cames. Al principi em va costar, després vaig tenir alguns partits amb espurna i ara en alguns entrenaments em noto una mica pesat. Però als partits canvia molt el xip, estic molt més concentrat i millor físicament. Pel que fa a la lesió ja no noto res.

—Se’ls fa llarga la temporada?

—Aquest any estic gaudint molt, ho jugo quasi tot i no se’m fa llarga perquè faig el que més m’agrada. La competició pot ser una mica llarga, mentalment les persones i els equips passen per dinàmiques i hi ha moments que costa més empènyer, ajudar... però si fos per mi, jugaria a futbol fins i tot mentre dormo.

—Plantejar-se el playoff la temporada vinent és assequible?

—El projecte, en principi, és que el club fes playoff el pròxim any i aquest acabar el més a prop possible. Hem de veure com s’acaba enguany i després amb les incorporacions, sortides i el projecte que es continuï tenint. No conec el projecte exacte del club, quan he parlat amb ells sempre s’han referit a aquest.

—En aquest projecte hi serà Jorge Miramón?

— No ho sé, encara no se sap res i queden doses mesos encara. Sempre he dit que fins que no s’acabi la temporada no vull, o almenys espero, haver de decidir el meu futur.

—L’aficionat roig-i-negre pot estar tranquil?

— No sé si poden estar tranquils o no, perquè puc dir que estiguin tranquils, o que no, i que després sigui el contrari de què he dit. No en tinc ni idea i ara no hi vull pensar.