Álvaro decanta la balança

Álvaro Vázquez va decidir la victòria pel Nàstic a falta de dos minuts per acabar l’enfrontament. El davanter va ser l’autor d’un gol que dóna més de tres punts al Nàstic. Li dóna estabilitat, seguretat, fermesa i, sobretot, una distància de sis punts sobre la zona de descens contra el Valladolid d’un Luis César que, novament, va caure contra el seu exequip.

Després de la golejada contra el Lugo de la setmana passada, el més normal era no veure canvis a l’alineació, exceptuant el de Tete Morente, que era obligat, ja que el de la Línea de la Concepción estava sancionat per acumulació d’amonestacions. Tenia dues opcions Nano Rivas. Apostar per un extrem nat per substituir-lo, com ara Dumitru Cardoso o Omar Perdomo, o bé buscar menys verticalitat i més control amb Juan Muñiz. Per aquest darrer motiu i, possiblement, ajudat pel golàs que va marcar-li al Lugo, finalment va ser l’asturià el futbolista escollit.

La resta, tot igual. Pleguezuelo continua sense recuperar-se de les seves molèsties, i això va portar a repetir la parella de centrals amb Xavi Molina i Arzo. Javi Jiménez i Kakabadze van ocupar els laterals. Per davant, Fali i Tejera, Mesa a la mitja punta i, a dalt, Álvaro. Nou partit amb Barreiro a la banqueta, i nova jornada, la segona consecutiva, amb Ike Uche sense entrar a la convocatòria.

L’inici dels tarragonins va ser dels millors que es recorden durant la temporada. La pressió asfixiant a la qual la línia de mitges puntes i Álvaro sotmetien a la defensa rival motivava pèrdues de pilota dels futbolistes del Valladolid en indrets en els quals els locals podien robar per fer molt de mal. Un Jean Luc més que endollat, actuant per l’esquerra, servia perquè els Muñiz i Mesa busquessin triangular amb Tejera per intentar que Álvaro trobés els espais de la forma més clara possible. Aquesta va ser una de les claus, ja que Álvaro es podia centrar en la par de dalt, arrossegant amb ell sempre a dos futbolistes i deixant algun jugador del Nàstic sempre lliure de marca.

Fali, molt còmode al camp i gairebé sempre victoriós en els xocs amb els centrecampistes rivals, va forçar una falta als deu minuts de joc que gairebé acaba en gol del Nàstic. Estava a uns deu metres, o una mica més, de la frontal castellana. Allí, Muñiz sempre sap què fer, i no en va ser una excepció. Va centrar cap a Molina, que, des del segon pal, la va posar al centre veient l’arribada des del darrere d’Álvaro Vázquez. El punta no va arribar a connectar ja que, si ho hagués fet, el marcador s’hauria mogut. Però no ho va fer. Ni tampoc dos minuts després, quan Kakabadze, en un córner assajat, va disparar molt a prop de l’escaire esquerre de la porteria de Masip. Ni tampoc en el 14’, amb un xut del mateix Álvaro, que va acabar en córner. Però el Nàstic no aturava la màquina, i ja s’havia convertit en el dominador absolut del joc.

De porter a davanter

Álvaro encara en va tenir una de molt més clara abans d’arribar al descans. Va ser una acció calcada a la de la diana de Maikel Mesa contra el Lugo, amb la diferència que en aquesta ocasió el punta del Nàstic no tenia cap acompanyant. Tret molt llarg de Dimitrievski cap al mateix Álvaro qui, tot i tenir l’oposició de tres futbolistes, l’aconsegueix guanyar i es planta al davant de Masip. El tret, en el minut 33, va acabar a les mans del meta. L’assetjament del Nàstic va fer un parèntesi que va durar els últims deu minuts del primer acte. El Valladolid, amb més oxigen, ja que no havia atacat gens durant la resta del partit, va buscar la porteria de Dimitrievski, però l’entramat defensiu del Nàstic va ser impecable.

Barreiro

El partit començava a demanar l’entrada d’un Manu Barreiro que, segurament, pensava que al camp podia fer molta més feina que assegut. Abans del seu ingrés al camp, però, van succeir moltes coses. Com per exemple, un gol cantat que va fallar Muñiz qui, sol, a porteria buida, va disparar tard i li va donar temps a arribar a Luismi, per desviar a córner. Però encara més clara va ser la següent ocasió, en el 52’, dos minuts després que l’anterior. Jean Luc entra per banda dreta, i centra al cor de l’àrea, on Álvaro, Molt forçat, remata sense impactar bé amb l’esfèrica. Hi havia dos companys més al segon pal, però el jugador cedit per l’Espanyol segurament no els va veure.

Ara sí, entrava Barreiro al camp, en substitució d’un Maikel Mesa que va estar més aviat discret. Però el Valladolid ja portava alguns minuts amenaçant la porteria d’un Dimitrievski que no ho va tenir clar quan, en el 64’, Gianniotas va rematar molt a prop del travesser. Era d’esperar que un equip de la talla del Valladolid despertés i que, en algun moment del duel, portés la iniciativa. Va ser en aquest segon terç de partit quan va canviar la cosa, i el Nàstic va ser el que va esperar al darrere a la cerca de contraatacs que li donessin els tres punts.

L’empat semblava el resultat amb què finalitzaria l’enfrontament. Les anades i tornades dels dos conjunts eren constants, però no semblava que l’electrònic s’hagués de moure. I és en aquest moment quan surten els grans futbolistes, els que decideixen partits, els que donen permanències i ascensos. Álvaro Vázquez va rebre una bona passada de Javi Jiménez i, després de controlar-la, va disparar, tou, però ajustat.

1-0 i tot era diferent a Tarragona. Aquest gol, que significava el segon triomf de forma consecutiva, també volia dir més coses, com per exemple, que l’equip tarragoní s’allunyava a sis punts del descens, que la comunió amb l’afició ja era total, i que el Nàstic ja pot començar a respirar molt més tranquil. Per aquest motiu, Dimitrievski no podia permetre que Mata, tot i que se li plantés tot sol en el 91, marqués. El macedoni es va posar la capa de superheroi, una vegada més, i li va guanyar l’u contra u per acabar d’arrodonir la victòria.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Xavi Molina, César Arzo, Javi Jiménez, Fali, Sergio Tejera, Juan Muñiz (Omar Perdomo, 81’), Maikel Mesa (Manu Barreiro, 65’), Jean Luc i Álvaro Vázquez (Gaztañaga, 90').

Valladolid. Masip, Antoñito, Javi Moyano, Calero, Nacho, Luismi (Toni Martínez, 87), Borja (Aunar, 79’), Ontiveros (Gianniotas, 64’), Míchel, Óscar Plano i Mata.

Gols. 1-0, Álvaro Vázquez (88’).

Àrbitre. Dámaso Arcediano Monescillo (castellano-lleonès). Va mostrar la targeta groga als locals Fali, César Arzo, Xavi Molina i Sergio Tejera; i als visitants Antoñito, Luismi, Ontiveros, Gianniotas i Míchel.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 6.307 espectadors.