«Hi ha hagut moments dolents, però, a base de treball, tot acaba arribant»

—Com es troba Jean Luc després d’haver recuperat la titularitat?

—Bé, molt bé.

—Han hagut de passar moltes setmanes per veure al millor Jean Luc, o, com a mínim, a un Jean Luc que comença a ser que el que era. Com s’ha sentit durant tot aquest temps?

—Tots els jugadors volen jugar. Hi ha hagut moments dolents però, a base de treball, tot acaba arribant.

—Tampoc ha tingut sort vostè amb les lesions.

—És fotut, però és el que m’ha tocat des de sempre. Intento estar bé per poder jugar i per poder ajudar a l’equip.

—Han suposat una gran injecció de moral les dues victòries que han aconseguit de forma consecutiva al Nou Estadi?

—Sí, però crec que és el fruit del treball de tothom. Al llarg d’aquestes dues setmanes hem treballat molt dur. Gràcies a això, ens trobem ara en una bona dinàmica.

—Per què creu que a l’equip li havia costat tant com fins ara guanyar a casa?

—El futbol és futbol. Tenim bona plantilla i bons jugadors, però hi ha coses que no s’entenen. Hi havia partits en els quals jugàvem molt bé, però no vam aconseguir tenir la sort de guanyar, pel motiu que fos. Venien equips al Nou Estadi i, sense fer res, s’emportava els tres punts.

—Per altra banda, l’equip guanyava molts partits fora de casa.

—Són coses del futbol. Mira, ara hem guanyat dos partits seguits a casa. I, repeteixo, no hem d’intentar entendre-ho, és futbol.

—Per què, en ocasions, veiem a un Jean Luc que és el millor jugador del partit i, en d’altres, un futbolista que desconnecta?

—Cada partit és diferent. En uns, et demanen defensar més i, en d’altres, atacar més. El meu perfil és atacant i, quan l’equip pateix defensivament, també pateixo molt jo. Quan tenim la pilota, és més fàcil per a mi jugar bé. Ara bé, si toca defensar, a defensar.

—Aquesta setmana, durant la victòria contra el Valladolid

(1-0), va començar jugant per banda esquerra. Li agrada?

—Sí, m’hi trobo bé.

—Quants punts li falten a l’equip per a salvar-se?

—Hem d’intentar treure els màxims punts que queden fins a final de temporada.

—I si guanyen a Oviedo?

—Serà molt bo per a nosaltres.

—Vostè acaba contracte aquest any.

—Sí.

—Vol continuar?

—De moment, estic concentrat en la temporada. Estem lluitant per salvar-nos i això és el més important.

—Creu que si fa un final de temporada com cal, continuarà aquí molts anys?

—Depèn del club i del meu representant.

—Li ha quedat una espina clavada per no haver aconseguit l’ascens a Primera amb el Nàstic?

—Sí. Sempre he volgut jugar a Primera.

—Creu que aquí s’han fet les coses suficientment bé com per aspirar a pujar a Primera aviat?

—Nosaltres lluitem per estar el més amunt possible, però aquesta temporada les coses no han sortit tan bé com hauríem volgut.

—Hi ha hagut algun equip rival que l’hagi sorprès?

—Sí, el Huesca.

—I quin jugador li agrada més del Huesca?

—Cucho Hernández.

—De tots els fitxatges del Nàstic en el mercat d’hivern, hi ha algun futbolista que l’hagi sorprès per la seva qualitat?

—Sí, tots.

—Cap en particular?

—No.

—En tots aquests anys que ha estat a Tarragona, quins amics s’ha quedat del vestidor?

—Sí, Zahibo i Lévy Madinda.

—I de la plantilla actual?

—Tinc bona relació amb tothom.

—Què li demana Nano?

—Que defensi quan he de defensar i que ataqui quan he d’atacar.

—I Viqueira?

—És com el meu pare.

—I el president?

—No parlo molt amb ell, però també.

—Vol seguir al Nàstic?

—Depèn del club i del representant.