La nova botiga del Nàstic genera furor en la seva inauguració

No hi falta absolutament res. El número 22 de la plaça Catalunya es convertirà, a partir d’ara, en un temple del Nàstic, en un indret on socis, aficionats i qualsevol altra persona tindran l’oportunitat d’adquirir roba o d’altres productes del club i, a banda, tirar enrere a la història i conèixer tot el que ha significat aquesta entitat.

I és que la nova botiga del Nàstic que, per cert, s’ha posat a punt amb ofertes i descomptes que pocs podran refusar és una de les millors accions que ha realitzat el club en les darreres temporades. De fet, el president del Nàstic, Josep Maria Andreu, destacava que, «quan el nou Consell d’Administració va decidir fer-se càrrec de l’entitat, va posar-se com a objectiu tornar a Segona A, eixugar la situació econòmica i millorar el club a nivell social». Amb aquesta inauguració, segons Andreu, el club fa «un pas de gegant» per complir la tercera de les condicions.

Valero Serer, Santi Coch, Gordillo, Gascón, Bito Fuster... No hi va faltar pràcticament ningú. Una posada de llarg de les més grans per poder visitar unes instal·lacions que, a partir d’avui, estaran obertes al públic.

La convocatòria del club va tenir un efecte majúscul i al voltant de 400 persones es van aplegar a la botiga per poder entrar-hi. Fins a tres torns es van haver de realitzar, ja que no hi cabia tothom. El mateix Andreu, acompanyat dels mítics Valero Serer i Miguel Gascón, i l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, van ser els encarregats de descobrir una placa que serveix per poder donar per inaugurat l’espai. El batlle, durant el seu discurs, va voler deixar ben clar que «Josep Maria Andreu ha de ser recordat pel president que ha fet possible tot això i pel president que va salvar al Nàstic». Andreu, per la seva banda, va voler recordar a dues persones que han fet possible el Museu, com són «Pepe Fragoso i Carlos Sanromà. Sense ells, el Museu no hauria estat possible».

Visitar el Museu del Nàstic significa tocar petits fragments de la història del Nàstic. En una de les parets, una bandera amb 91 anys llueix, orgullosa, després d’haver trobat un indret on fer-ho. En una altra, fotografies de tots els ascensos del Nàstic, tant a Primera Divisió, com a Segona A i Segona B. En una altra, una sabatilla amb la qual es practicava esport fa pràcticament un segle. No hi falta res. Això sí, el mateix Andreu va voler deixar ben clar que «aquest museu ha de continuar creixent i, per això, necessitem a tota la família del Nàstic». De moment, la primera pedra està posada i tots els nastiquers tindran un punt de reunió sempre que el vulguin trobar.